Si ets del Segrià, el primer cap de setmana de juliol és un bon moment per fer plans i sortir d’una comarca on s’hi viu molt bé i molt tranquil, però que ofereix poques opcions pel turisme, sobretot quan hi portes vivint tota la vida. Alguns acostumen a anar a la platja, d’altres a la muntanya, però sempre amb el denominador comú que et toca massa el sol i acabes vermell com una gamba.

Enguany, tot i la situació, no havia de ser diferent. Sobretot perquè divendres a la tarda la consellera de Salut, Alba Vergés, havia dit que “descartava confinar el Segrià”, tot i els brots actius de coronavirus. Una decisió que costava d’entendre si havies vist la carpa de reforç muntada el mateix dia davant de l’Hospital Arnau de Vilanova, però que tampoc era tan sorprenent si recordaves que a Lleida vam passar tres setmanes en Fase 1 i una setmana i mitja després ja gaudíem de la “nova normalitat”.

Semblava que tot anava bé, però només mig dia després, i sense cap més explicació, el president Quim Torra va sortir en roda de premsa per dir que es confinava la comarca. Els més alarmistes es posaven les mans al cap, dient que es feia tard, i els que ja eren al cotxe van haver de tornar perquè a les 16.00 s'havia de ser a casa, fossis a Salou o al cim de la Pica d’Estats. Aquestes coses emprenyen la gent.

I la gent quan s’enfada comença a assenyalar i a buscar culpables. Es comença a sentir allò d’“ens ho hem buscat” o “som tots uns irresponsables”, sobretot quan escoltes els polítics apel·lant a la responsabilitat ciutadana. Aquest és un discurs intel·ligent si vols eludir tota la responsabilitat. La gent s’ha relaxat i ara tothom s’ha de portar bé per arreglar la situació. Ningú més n’és responsable.

Segurament algú ha incomplert les normes, allò contrari és estadísticament impossible, i en certa manera ha passat factura. Però les dades diuen que la majoria de rebrots han sorgit en l’agricultura i les empreses agroalimentàries. I aquí és on hi entren els temporers i, sobretot, la gent que els culpa de la situació.

Dir que el confinament és culpa dels temporers és com dir que hi ha canvi climàtic perquè no reciclem. És absurd. “Que si viuen tots junts, que no mantenen les distàncies”, alguns diuen. Donem per fet que ells poden escollir on viure i la forma en què ho fan, quan la cosa no és així. Són persones que vénen aquí exclusivament a treballar en unes condicions duríssimes i s’adapten al que troben, si és que es poden adaptar a alguna cosa.

I això no és una crítica als pagesos, que compten amb molt pocs recursos, sinó que entra dins d’un marc de discussió molt més ampli que seria bo que algú s’atrevís a afrontar algun dia. El tema és que feines com la pagesia o la indústria alimentària no poden garantir la distància de seguretat. Per molts motius, resulta impossible. Però aquesta distància tampoc no es respecta en l’esport, i el risc allí és mínim. És mínim perquè l’esport té influència i té la capacitat de tenir tests massius. Sense voler renegar dels esports, potser hipòcritament, perquè això ho escriu una persona que n'ha gaudit fins a dia d’avui, el que diferencia l'esport professional amb la feina dels temporers és que la dels temporers és essencial, que no es pot aturar. Perquè per molt que es vulgui, el camp té els seus processos i cal recollir el que ens dóna la terra, quan toca.

Però la resposta del govern és recomanar a les empreses que extremin les mesures. Fins aquí. Cert és que ara hi ha més tests, i que es detecten més contagis però ningú no pot prometre que minimitzarà el risc testant els treballadors. Si no, no hi hauria confinament. I, encara menys, ningú no pot prometre que tindran casa i condicions dignes.

De moment, dilluns seguirem amb la fórmula “distància, mans i mascareta”. Els qui van començar vacances el divendres les hauran de gaudir a casa davant del ventilador i els temporers tornaran a treballar. Igual que divendres. I igual vol dir amb el mateix risc de contagi.