Itziar Llobet: "Ara les nenes també volen ser esportistes" - Diari de Barcelona

Itziar Llobet
Jugadora de bàsquet del Barça CBS
"Ara les nenes també volen ser esportistes"

N’hi haurà de més grans o de més bonics, però difícilment trobarem pavellons esportius on es respiri tant bàsquet com al Juan Carlos Navarro, centre d’esports municipal situat al cor de Sant Feliu de Llobregat. Allà hi competeix el CB Santfeliuenc masculí i, des del 2011, la secció femenina va unir-se al FC Barcelona per a formar el Barça CBS.
Amb l’agradable so de fons dels vots constants de les pilotes durant els entrenaments dels equips del planter, parlem amb Itziar Llobet (Barcelona, 1993), base-escorta del Barça CBS, amb motiu de l’històric partit que disputarà el seu equip al Palau Blaugrana aquest diumenge 6 de març a les 18.00 h per commemorar el Dia Internacional de la Dona.
Després d’haver jugat a tants equips com el Burgos, l’Uni Ferrol, el Sant Adrià, el Siglo XXI… què significa per a tu portar l’escut del Barça?
Jo soc culer de tota la vida, així que el simple fet de portar l’escut és molt emocionant, important i sobretot il·lusionant.
L’escut del Barça va acompanyat molts cops de l’escut del Santfeliuenc. Com funciona aquest lligam entre clubs?
Encara no som 100% Barça. Som una entitat gestionada pel club Santfeliuenc, ja fa força temporades. Això sí, tenim la il·lusió de pujar de categoria i poder ser un equip professional com a tal.
Com és la relació Santfeliuenc-Barça? Instal·lacions del primer i mediatització del segon?
Sí, s’ha de tenir en compte que la ciutat de Sant Feliu de Llobregat hi està molt bolcada, les seves institucions també, tenim ajudes de l’Ajuntament. Però qui ens vesteix és el Barça, i el fet de portar aquesta samarreta inclou molta exigència i saber que els rivals també et veuen amb ulls diferents.
Sou a la segona categoria del bàsquet femení. Explica’ns per què el Barça no es troba al màxim nivell.
Tota aquesta aventura es va iniciar amb el projecte conjunt amb el Santfeliuenc i des de llavors l’objectiu és portar l’equip a la primera categoria estatal. Fins ara no s’ha aconseguit per mèrits esportius, però aquest és el nostre repte perquè en un futur pugui arribar a ser un equip professional a la primera divisió femenina. És el mínim que es mereix un club com el Barça.
“Una ciutat com Barcelona es mereix un equip a la primera divisió femenina de bàsquet”
És factible professionalitzar la vostra secció a curt termini?
L’escenari ideal seria que sí. Crec que una ciutat com Barcelona es mereix un equip a la primera divisió femenina de bàsquet. El projecte i la situació és idoni perquè es pugui assolir.
S’ha dit que el FC Barcelona vol crear una secció femenina d’handbol. És millor afegir seccions femenines al club o professionalitzar les que ja hi són?
Això ho diran els directius segons l’estratègia que vulgui seguir el club. No és una cosa que em toqui a mi respondre o que depengui de mi, però sí que és cert que s’està veient la rellevància de l’esport femení en els darrers anys, i un club dels més importants en l’àmbit global com el Barça hi ha d'apostar i, de fet, ho fa.
El bàsquet femení està notant una millora aquests darrers anys?
Totalment, tant a Catalunya com a Espanya. La selecció espanyola està en el top 3 del rànquing mundial i Espanya és una potència al bàsquet europeu. Els pressupostos pugen, jugadores que portaven 7 o 8 anys competint a l’estranger ara tornen… el bàsquet femení hi és i continuarà sent-hi durant molts anys.
Podríeu arribar a ser referència del bàsquet català i espanyol d'aquí a uns quants anys?
L’escenari ideal seria ser a la primera divisió, i a partir d’aquí veuríem quines són les limitacions del club o de les jugadores. Però el Barça guanyador de la Lliga Endesa femenina d’aquí a uns anys… per què no? [Riu]
“Ara les nenes també volen ser esportistes i volen fer esport. Gràcies als mitjans de comunicació, als resultats de les jugadores i a l’esforç dels clubs, és possible”
D’aquí poc faràs 29 anys. Les noies més joves que comencen a treure el cap tenen més figures femenines esportives amb qui emmirallar-se que no pas les que tu tenies?
Sens dubte. L’esport femení ha anat creixent aquests darrers anys. Gràcies a la visibilitat que se li està donant, tot plegat fa que jugadores més petites puguin tenir referents femenins molt més enllà del que nosaltres poguéssim tenir a la nostra època.
Creus que tot això incentiva més les noies perquè facin més esport?
Crec que sí, i no només en el bàsquet. Tenim l’exemple del futbol, que ara elles estan per tot arreu. És una de les qüestions a tenir en compte. Ara les nenes també volen ser esportistes i volen fer esport. Gràcies als mitjans de comunicació, als resultats de les jugadores i a l’esforç dels clubs, és possible.
Precisament el futbol omplirà el Camp Nou el 30 de març. Creus que el diumenge vosaltres podreu omplir el Palau Blaugrana?
Per què no? A qui li agradi l’esport, que vingui a gaudir veient bones jugadores i un bon partit. Potser aquest diumenge no s’omple del tot, encara que animo tothom que pugui venir-hi a que ho faci. En un futur estaria molt bé poder arribar a tenir un Palau ple o pràcticament ple.
Com visualitzes tot l’esdeveniment de diumenge?
Serà un dia molt important per a la història del club, fins i tot per al nostre rival, que també podrà gaudir de la màgia del Palau. Espero que la gent s’ho passi bé veient un partit disputat que voldrem guanyar nosaltres, però sobretot que sigui una festa del bàsquet femení i de la dona.
Com està la vostra companya d’equip Ainhoa després que se li diagnostiqués un limfoma de Hodgkin?
Ella es manté molt positiva, va ser un xoc per a totes, però sabem que se’n sortirà, d’aquesta.
Vosaltres com ho esteu portant, en el grup?
Emocionalment va ser un impacte molt gran, però vam fer un canvi de xip. Ara la pinya i el grup són importants per continuar amb forces. A vegades ens preguntem: “què faria l’Ainhoa?”.
Com veieu la resta de jugadores de l’equip a una veterana com la Núria Martínez?
Al principi les més joves sí que la veien com una referent, però quan es posen a jugar, totes són iguals dins de la dinàmica del grup.
Anem cloent. Esportivament parlant, el partit contra l’Alcobendas al Palau Blaugrana serà dur.
Hem perdut dos partits aquesta temporada i un d’ells va ser contra aquest equip, així que no pot haver-hi millor partit per disputar-se al Palau.

