Júlia Garcia Escribà (Barcelona, 1999) és una jove dissenyadora catalana, de 20 anys, que ha presentat la seva primera col·lecció termoreguladora, amb una tecnologia desenvolupada per la NASA, a la 080 Barcelona Fashion Week d’enguany. Es tracta d’una de les primeres aplicacions en moda urbana d’aquesta patent, anomenada Outlast, la qual permet que els teixits s’adaptin a la temperatura que el cos necessita. Una solució que combina tecnologia i disseny, per lluitar contra el canvi climàtic i l'escalfament global.

Tot i la seva edat, compta, ja amb una àmplia trajectòria professional. Ha col·laborat amb la dissenyadora Lourdes Delgado, ha estat ajudant d’estilista per a diverses campanyes i és fundadora de la seva pròpia marca.

Amb tan sols 20 anys tens ja una gran trajectòria professional a l’esquena. Com ho has aconseguit?
Depèn de quan t’arribi la vocació. [riu] Jo fa molt de temps que ho tinc clar. Fa temps que vaig treballar fent d’ajudant d’estilista en alguns projectes amb un amic meu. Llavors vaig descobrir que la meva vocació, realment, era el disseny; però tot això em va permetre ampliar coneixements dins del sector, descobrir què era el que realment m’agradava, i experimentar en el terreny.

Has estat la dissenyadora més jove en presentar la seva col·lecció a la 080 Barcelona Fashion Week d’aquest any.
Això han dit, sí. Jo, realment, aquest projecte el tinc claríssim des dels 15 anys. Sempre m’havia trobat molt implicada en els temes de l’emergència climàtica i, quan vaig saber que la moda era la segona indústria més contaminant del món, vaig decidir aplicar-ho precisament en aquesta, que ja era un sector que m’apassionava.

Com has viscut l’experiència a la Fashion Week?
Realment, en ser en format digital, vaig poder estar a casa, envoltada dels qui estimo. Sabia que hi havia moltes expectatives en referència al material que utilitzava, al fet que sóc molt jove… I tothom estava esperant com seria el show. I jo estava nerviosa per quina rebuda tindria, però vaig sentir molt caliu per part de tothom, tant pel que fa a la premsa, com per part dels usuaris.

Què entens per "moda"?
Sempre he vist la moda d’una manera més social; com alguna cosa que s’hauria de canviar, a partir de la introducció de més factors utilitaris i sostenibles, per exemple. A més a més, sempre l’he percebut lligada amb la tecnologia. És per això que vaig decidir agafar de la mà la tecnologia i la moda, i vaig tenir clar que la meva missió era fer moda termoreguladora.

"Sempre m’havia trobat molt implicada en els temes de l’emergència climàtica i, quan vaig saber que la moda era la segona indústria més contaminant del món, vaig decidir aplicar-ho precisament en aquesta"

Com has adquirit els coneixements necessaris per aplicar aquesta tecnologia a la moda?
Sóc una mica friqui de la tecnologia [riu]. Aquest projecte l’estic portant en paral·lel als estudis de disseny, que ja estic al meu últim any de carrera. Vaig fer un màster jo sola en Smart Textiles, que encara no s’han aplicat gaire dins del sector. Em vaig adonar que era una gran oportunitat a escala comercial, de disseny i que podria ser molt útil per aportar solucions a l’emergència climàtica.

 
Dissenys de Júlia G Escribà. Font: EFE

La col·lecció que has presentat és la primera que has realitzat.
Sí, vaig realitzar aquesta col·lecció arran del programa Reimagine Textile de la Fundació Tecnocampus, en què aposten per noves solucions tecnològiques o sostenibles per al context actual. Jo vaig decidir presentar la meva pròpia tecnologia. Em vaig posar en contacte amb Outlast, la patent de la qual tinc contracte d’ús, que va ser dissenyada per la NASA. A partir d’aquí se’m va permetre materialitzar la meva idea i ho vaig convertir tot plegat en la meva pròpia empresa.

Per què vas decidir presentar la col·lecció a Barcelona?
Em sentia més còmoda fent debutar el meu projecte a la meva ciutat natal. A més, el projecte havia crescut aquí, també, i en veure que la 080 tenia les candidatures obertes, no vaig dubtar en enviar la meva i, finalment, em van agafar.

Com definiries la col·lecció “JGE Future Term”?
Vaig optar per dissenyar peces atemporals, unisex i amb línies rectes, per tal que no limitessin cossos. Vaig utilitzar paletes de color pedra i terra, que no segueissin tendències, de manera que una peça es pot dur tant ara, com d’aquí a deu anys.

La tecnologia termoreguladora que presenten les teves peces com funciona, exactament?
Bàsicament és un acabat que es troba al teixit dels meus dissenys i entra en contacte amb la pell. Conté unes microcàpsules que canvien d’estat segons si fa més fred o calor: si fa fred, se solidifiquen i no deixen passar aquest excés de fredor; i si fa calor, es liqüen i deixen passar el fred al cos. S’adapten al nostre microclima  i així s’aconsegueix mantenir una temperatura més constant. M’han preguntat molt si amb les meves peces pots anar-te’n a la platja i després a esquiar. [riu] No, no es pot; té un límit de graus d’adaptació al microclima de cada persona. El que sí que és veritat és que permet reduir capes a l’hivern.

"Em vaig posar en contacte amb Outlast, la patent de la qual tinc contracte d’ús, que va ser dissenyada per la NASA. Se’m va permetre materialitzar la meva idea i ho vaig convertir en la meva pròpia empresa"

Podrien ajudar, per tant, a reduir el consum de moda?
La meva idea era precisament aquesta. Voldria que, a partir d’ajuntar el sector de la tecnologia amb el del disseny, es reduïssin les peces que tenim a l’armari i canviar el concepte de fast-fashion, que ens fa creure que necessitem molta més roba de la que realment necessitem. És per això que els dissenys que he emprat són atemporals. Podríem utilitzar els mateixos ítems any rere any i evitar fer un consum excessiu de la indústria tèxtil. No és necessari ni sostenible. Si volem canviar les coses, que s’ha de fer, ja anem a contrarellotge. Plantejo una solució que, a més, presenta un “plus” de disseny; demostrant així que no és contradictori vestir de disseny i ser sostenible.

És difícil de treballar aquest tipus de tecnologia?
No, gens. Visualment, és com una peça qualsevol. Pots triar en quina fase tèxtil aplicar-la i jo, per exemple, l’he aplicat al fil. Es troba combinada amb una fibra de cotó. Els teixits intel·ligents tenen futur, el que passa és que fins ara, no s’havien vist mai aplicats en moda urbana, però sí en roba d’esport. La meva intenció ha estat apropar-los a l’usuari real, per fer peces de roba que es puguin adaptar a diferents contextos com podrien ser l’oci o la feina.

I pel que fa al preu, farien que s’allunyessin molt al que podria costar una peça “convencional”?
El preu és una mica més elevat, precisament perquè no estem acostumats a veure aquest tipus de peces. M’agradaria que fos una roba que arribés a tots els públics possibles, i plantejar-me poder adaptar-ho a un públic molt més ampli, com l'infantil, per exemple. Crec que és una tecnologia que acaba interessant a tothom.

Part de la desfilada a la 080 Barcelona de JGE Future Terms. Font: Marc Medina i 080

Quina percepció tens del fast-fashion?
Presenten noves col·leccions cada setmana. És insostenible. S’hauria d’aplicar una mica d’ètica, ja, i anem tard. M’agradaria que la gent s’adonés que els preus de les peces de fast-fashion no són realment el que valen. Tant les condicions laborals que s’ofereixen als treballadors, com el procés de fabricació i de transport del producte… no són sostenibles, s'ha de canviar. I per canviar les coses s’hauria de canviar, primer, el concepte de producte, per tal que s'entengués com a tal un producte de proximitat, sostenible, de qualitat i que pugués durar anys.

Quin paper creus que té la moda en aquest canvi de mentalitat que es necessita?
L’afegit de la sostenibilitat no hauria de ser un afegit, sinó una cosa bàsica, un condicionant. Considero que totes les marques haurien de tenir aquesta implicació sostenible i que, a més a més, haurien d’aportar noves solucions. Ser 100%  sostenible és molt difícil, però cada cop més, veig que hi ha moltes marques que comparteixen aquest ADN i estic orgullosa que Barcelona comenci a apostar per la moda sostenible i tecnològica.

Quina creus que podria ser una bona alternativa per a facilitar la sostenibilitat en la indústria tèxtil?
En un futur utòpic, podríem tenir una impressora 3D a casa, de manera que poguéssim comprar els dissenys a través de l’ordinador, imprimir el patró i fer la peça a casa. Ens estalviaríem moltes parts del procés. A través de la tecnologia es poden crear propostes molt més sostenibles per al medi ambient, però també sóc conscient que el consumidor necessita una transició. M’adono que encara necessitem veure els teixits, veure les peces, tocar-les… Però és evident que la tecnologia ha vingut per quedar-se, de manera sostenible.

"En un futur utòpic, podríem tenir una impressora 3D a casa, de manera que poguéssim comprar els dissenys a través de l’ordinador, imprimir el patró i fer la peça a casa"

Com es potencia l’slow-fashion, actualment?
Amb plataformes com les que estem veient. La 080 aquest any, en ser digital, ha aconseguit una visualització molt més internacional, ha pogut arribar a molta més gent i que es coneguin les propostes sostenibles de Barcelona. A més a més, no tan sols es fan desfilades, sinó que han creat els vídeos ADN, en què pots veure què hi ha darrere de cada projecte i cada dissenyador. Crec que aquesta transparència és molt important en projectes tan personals. Iniciatives d’aquest tipus, com les xerrades enfocades a la sostenibilitat i la tecnologia poden aportar solucions.

Com et veus d’aquí a deu anys?
A mi, sincerament, m’agradaria que la meva empresa hagi crescut. Espero tenir una empresa dedicada a la investigació tèxtil, com l’enginyeria tèxtil de diferents propostes tecnològiques aplicades a la indústria; i que comptés amb un departament de disseny i un de sostenibilitat. Crec que aquests són els meus tres valors fonamentals: innovació, sostenibilitat i disseny. I, sobretot, espero haver pogut aportar més solucions sostenibles al panorama tèxtil internacional.

Tens algun referent en el món de la moda?
Doncs sí. Jo vaig començar a treballar en una botiga de teixits, fa uns anys, amb un amic meu que és dissenyador, també, Victor Von Schwarz. Ha sigut un referent per a mi, no en l’àmbit de l d’estil ni del disseny, sinó de la vocació. També tinc la Lourdes Delgado, una dissenyadora catalana amb qui em vaig inspirar molt en començar. La vaig conèixer en un esdeveniment i ens vam avenir molt bé. Vaig acabar fent alguns dissenys per a ella i encara seguim en contacte. Ha sigut un referent molt important per a mi en el món de la moda, de veritat, tant pel que fa a la proximitat com per al respecte dels seus valors.