Pot un professor ensenyar una caricatura de Mahoma als seus alumnes? És la religió un límit de la llibertat d’expressió? Aquest és el debat que s’ha obert a França després de l’assassinat a mans d’islamistes radicals d’un mestre que va ensenyar a l’aula caricatures del profeta Mahoma. 

El passat 16 d’octubre, el professor Samuel Paty va ser assassinat a la localitat de Conflants-Sainte-Honorine, a la perifèria del nord de París, per un jove islamista radical per mostrar als seus alumnes unes caricatures de Mahoma. Aquest atemptat simbolitza un atac molt greu per la república francesa, ja que entre els valors de la seva escola pública es troba el de la laïcitat, el de la voluntat d’integració entre comunitats i els valors democràtics de la tolerància.

França, que compta amb el percentatge més elevat de població musulmana a Europa amb 5,7 milions d’habitants, està de nou en el punt de mira. Un altre cop, Mahoma i les seves caricatures tornen a ser el motiu d’atacs terroristes per part d’extremistes islàmics. El gener de 2015, 12 persones van ser assassinades a la seu del setmanari satíric francès Charlie Hebdó per, precisament, publicar una caricatura del profeta. 6 anys després, es torna a obrir la mateixa ferida.

Missatges, espelmes i ofrenes florals per a Samuel Paty a la Promenade des Anglais, a Niça

Tots aquests atacs tenen un denominador comú: les caricatures de Mahoma. Segons mana la religió islàmica i tal com explica al Diari de Barcelona l’activista amazigh Massinissa Akandouch, “hi ha un cert consens en el món musulmà en què Mahoma no es pot representar perquè aquest era el desig del profeta. Ell volia que la gent centrés la seva fe cap a Déu”. En Massin també explica que, tot i que la representació de Mahoma és rebuda pel món islàmic “com una gran ofensa”, aquest fet no ha estat mai un tema tabú en la societat musulmana, però que han estat els extremistes els que han portat aquest debat tan viu entre els fidels de l’Islam a una violència que “la pròpia comunitat musulmana no accepta”.

Aziz Baha, membre de la Casa Amaziga de Catalunya, portaveu de Cornellà sense Fronteres i mediador intercultural i que ha crescut en un ambient musulmà, no té una resposta clara sobre aquest aspecte. Segons l’Aziz, la llibertat d’expressió en temes tan sensibles “s’ha d’expressar d’una manera intel·ligent”. L’Aziz, també explica que si aquestes vinyetes “es reprodueixen per provocar sentiments d’odi” ell hi està totalment en contra, i que només entendria la seva publicació si aquestes vinyetes tinguessin per objectiu “provocar la consciència i una crítica constructiva”.

Mahoma a les aules

Davant d’aquests fets, molts professors s’han qüestionat la seva manera de fer les classes i es plantegen com tractar els temes religiosos d’una manera més sensible i adequada. Les opinions són diverses i cada docent té el seu punt de vista. 

L’Albert Planes, professor d’Història, Filosofia i Ètica a l’institut Joan XXIII de Bellvitge, explica que ell sí que ensenyaria una imatge de Mahoma per finalitats educatives, però afegeix que no mostraria mai una caricatura burlesca perquè entendria que “hi ha gent que es podria ofendre”. Ara bé, Planes defensa fermament la importància de no deixar que aquests fets aïllats interfereixin en la tasca del docent: “No podem canviar la nostra manera de fer per un atemptat. Els professors hem de defensar la nostra feina i mai autocensurar-nos, hem de reivindicar la nostra professió”. Planes continua explicant la important tasca dels mestres, sobretot en moments claus com aquest i afegeix que a l’aula “s’han de poder tractar tots els temes, sempre des del respecte i el diàleg”.

Per altra banda, el filòsof i professor a la Universitat Rovira i Virgili Joan García del Muro sí que creu que aquests atacs canviaren la seva forma de donar classe i, com la seva, la de molts altres docents. García del Muro explica que no ensenyaria cap caricatura de Mahoma, ja que “tal com estan les coses, m’ho hauria de pensar molt. Potser no l’ensenyaria per por i per prudència”. De fet, García del Muro també apunta que aquest és exactament l’efecte que busquen aquests atacs, ja que “pretenen acabar amb la llibertat de càtedra i limitar la llibertat d’expressió”. És per això, que segons el filòsof, les escoles “tenen un paper fonamental” en aquest aspecte, i cal que donin el pes que es mereixen temes com la llibertat d’expressió i els extremismes. 

Resposta contundent

“França no renunciarà a publicar caricatures”. Aquestes van ser les paraules del president Emmanuel Macron a l’homenatge nacional en honor al professor assassinat que es va celebrar a la Sorbona, la històrica universitat de París que és símbol del coneixement i l’educació. Durant l’acte, el líder francès va recalcar la importància de la tasca dels docents i va defensar amb fermesa la llibertat d’expressió: “No canviarem la societat en un dia, però no cedirem en res”.

Les mateixes reivindicacions es van sentir als carrers de la capital francesa, i també a altres ciutats del país, on desenes de milers de francesos es van concentrar el passat diumenge 18 d’octubre sota el crit “Je suis prof”. Aquest nou lema apareix gairebé sis anys després del “Je suis Charlie” on tot el país es va unir per condemnar el terrorisme islàmic i defensar la llibertat d’expressió. França va tornar a repetir els mateixos crits de solidaritat amb les víctimes i va tornar a defensar els valors democràtics.

El president francès Emmanuel Macron a l'homenatge nacional en honor a Samuel Paty a la Sorbona

Les ciutats de Montpeller i Tolosa es van afegir també a homenatjar Samuel Paty i van projectar les caricatures de Mahoma de Charlie Hebdó a les façanes del govern regional. La presidenta d’Occitània, Carole Delga, qui va prendre la decisió de projectar les imatges, va fer una crida a la defensa dels valors de la República: “No hi pot haver cap debilitat davant dels enemics de la democràcia, davant els que volen utilitzar la religió com a arma de guerra”.

Per fer front a aquest problema, aquest desembre el govern francès presentarà una nova proposta de llei que inclourà una vigilància més estricta de les organitzacions esportives i altres associacions per evitar que no es converteixin en un nucli de radicalització, la fi del programa d'intercanvi d’imams estrangers, la fiscalització dels mètodes de finançament de les mesquites i certes restriccions de l’educació a casa.

Onada de protestes al món islàmic

La posició del govern francès i la seva defensa de les caricatures han generat múltiples protestes per part de la comunitat islàmica. Més concretament, i arran d’aquestes mesures, Macron ha estat acusat de ser “islamòfob” i de provocar als creients musulmans. Els principals països en liderar aquestes acusacions han estat Turquia, Qatar, Pakistan i Iran, però què qui ha emergit com a portaveu ha estat el president turc Recep Tayyip Erdogan. A més, aquests països han liderat el boicot a productes francesos per tal de fer palès el seu malestar respecte al tractament de la religió islàmica per part de l’executiu francès.

Manifestants congregats aquest dimarts a Istanbul en contra d'Emmanuel Macron

A banda dels problemes ocasionats al més alt nivell polític, les declaracions i la proposta de llei del govern de Macron també han causat un fort descontentament entre els fidels musulmans que s’han manifestat a ciutats de Turquia per demostrar el seu rebuig. A tot això se li suma que molts musulmans francesos s’han sentit maltractats pel seu govern, ja que consideren que projectar la imatge de Mahoma a les ciutats de Montpeller i Tolosa només aconsegueix fer més profunda l’ofensa cap a ells, i no troben que sigui en absolut la solució al problema. “Aquest problema necessita molt de diàleg i França se n’ha d’adonar”, explica l’Aziz Baha, que també veu en l’empoderament una possible solució al problema: “Per garantir la llibertat d’expressió primer s’ha d’empoderar la gent, la diversitat i la convivència, així es podran entendre i respectar els valors de les dues bandes”.

S’ha d’ensenyar religió a les escoles?

El debat sobre si la religió s’ha d’impartir a les aules sempre ha estat present i durant aquest curs més que mai. El passat setembre va començar una prova pilot a Catalunya on sis centres públics van començar a ensenyar religió musulmana com a matèria optativa.

Segons García del Muro, és precisament a les escoles on es poden evitar radicalitzacions religioses. Al contrari del que es podria pensar a priori, el filòsof veu en la inclusió de la religió a les escoles un paper fonamental per evitar més radicalitzacions. Segons el professor de la URV, que destaca per la seva recerca en aquest tema, molts d’aquests terroristes “no eren grans creients ni gaire religiosos”, i el seu extremisme no ha estat a través de la Mesquita, sinó que el què els va portar a aquestes organitzacions va ser la seva necessitat de formar part d’una comunitat. D’aquesta manera, tal com explica García del Muro, ensenyar l’Islam a l’escola pot mostrar als joves quins són els veritables valors d’aquesta religió, i allunyar-los així dels extremismes.

Una visió diferent la té en Massinissa Akandouch. Segons el jove activista amazigh: “L’educació pública hauria de ser laica i neutral”, però també defensa l’existència d’altres escoles religioses, ja que “cada persona té els seus valors diferents”. De totes maneres, el que sí que defensa en Massin —i comparteix amb el professor García del Muro— és la importància de l'educació religiosa i, sobretot, de qui la imparteix. Segons el Massin, la religió, quan és ensenyada a les mesquites, ha de ser-ho per algú amb titulació, ja que “no pot ser que qualsevol estigui ensenyant l’Islam”, ja que és llavors quan “hi entren també les inquietuds personals de qui l’ensenya. Calen coneixements sobre l’Islam per poder-lo ensenyar. El problema és que, molts cops, a l’Europa occidental la gent no té aquests títols o aquests coneixements”.