- entrevistes -
Jenn Díaz a la sala de reunions de ERC al Parlament de Catalunya. Oriol Darnés
Per Celia Oliveras
Publicat el 15 de juliol 2021

Jenn Díaz (Barcelona, 1988) treballa com a diputada d’Esquerra Republicana des del seu despatx al Parlament de Catalunya. Per primera vegada després de dues legislatures en coalició amb Junts per Catalunya, el partit de Pere Aragonès ha pujat un esglaó, literalment. Els resultats de les eleccions del 14 de febrer els han atorgat la presidència, i també com explica ella, uns despatxos una planta més amunt en el propi Parlament. Allà és on ens rep per parlar.

Què suposa ser una dona política?
És arribar a un espai que ha estat dissenyat, pensat i executat històricament per homes, i quan nosaltres arribem hem de canviar algunes dinàmiques que fa segles que duren. L'hostilitat no es tradueix en una discriminació molt directa, tot i que a vegades també, però hi ha una mena de violència més invisible, més quotidiana i més normalitzada.

Quan parlem de dones polítiques potser la primera que ens ve al cap és Angela Merkel. A ella se li critica precisament la seva “masculinització”. És això realment inevitable?
Jo crec que si estàs en minoria, és supervivència. El que està clar és que quan hi arribes tens dues opcions: o bé t'adaptes i automàticament se't reconeix la legitimitat, o bé t'atreveixes a fer un altre tipus de lideratge que d'entrada estarà qüestionat. Això no vol dir que tots els lideratges hagin de ser feministes, cooperatius, amb empatia..., sinó que tinguem de tot, des de la Merkel a un lideratge feminista com podria ser el de Yolanda Díaz, amb tots els grisos. Jo defenso d'alguna manera que si els homes poden anar des de Donald Trump a Obama, el que no té sentit és que amb les dones hagi de ser d'una determinada manera. La Merkel també és lideratge femení.

Si hi ha més dones a la política, tindran més poder? És conseqüència directa?
Normalitzar la nostra situació al poder farà que acabem manant igual que ells. Però arribem segles més tard, hem necessitat discriminació positiva i lleis d'igualtat, i per tant el canvi profund cultural no es donarà de la nit al dia. Hi havia una inèrcia, que només hi havia senyors, de cop entres una llei nova i fas que arribin senyores. Però hi ha una desigualtat que fa que quan hi arribis no ho facis amb igualtat de condicions. Per això no n’hi ha prou només amb lleis, perquè el canvi cultural i estructural és molt més lent. Es comença des de l'escola, la cultura, els mitjans de comunicació, més cultura política i representativitat, etc.
 


"És evident que especialment amb la conselleria de Drets Socials tenim una espina clavada"



Què ens pots explicar, en clau de conclusions, una vegada acabat el teu llibre Dona i poder?
El que intento explicar en aquest llibre és que tot allò que es fa en nom de la neutralitat, això que se suposa que és inherent a la política i que és neutral, genera un impacte de gènere. Si les reunions de la secció local les poses el dilluns al vespre a partir de les 21.00, no hi ha cap llei que digui que les dones no hi puguem ser, però probablement n’hi aniran menys, de dones, perquè encara assumim els pesos de les cures i no hi podrem anar. Per tant, la conclusió que he tret és que tot el que es fa en nom de la neutralitat normalment té una marca, que és la de l'home que es pot dedicar amb disponibilitat total a la política.

Quines sensacions tens amb aquest nou Govern?
És el primer Govern que té més conselleres que consellers, i que per tant és més representatiu de la societat. Però això no vol dir que sigui més feminista. El que fa que aquest Govern ho sigui és que tenim per primera vegada una Conselleria d'Igualtat i Feminismes. Ara hi ha algú que vetlla des de l'executiu amb el rang més alt, que és un departament de la Generalitat, que el que pretén és enfortir el Govern amb aquesta perspectiva de gènere tan necessària.
 


Jenn Díaz a la sala de reunions de ERC al Parlament de Catalunya.- Oriol Darnés

Mirant la repartició de conselleries, algunes de les més importants com Drets Socials estan dirigides per Junts. No les volia ERC?
Això és fruit de la negociació. Al final quan et presentes a unes eleccions acabes perdent peces importants pel teu projecte polític. En el nostre cas som un partit polític d'esquerres i tenir conselleries com Drets Socials o Salut, especialment enmig d'una pandèmia, era molt important. Però no deixa de ser veritat que tot i que hi ha una sèrie de departaments que sobre el paper tothom entendria que fossin per a Esquerra, les negociacions s’escapen una mica de la lògica. També és cert que feia dos mandats que Drets Socials pertanyia a Esquerra i entenc que des de l'altre punt de vista sigui una conselleria que vulguin assumir. Això forma part dels equilibris i de les negociacions, però és evident que especialment amb la conselleria de Drets Socials tenim una espina clavada.
 


"El que fa que aquest Govern sigui més feminista és que tenim per primera vegada una Conselleria d'Igualtat i Feminismes"



Fa poc es va fer públic que es volia impulsar una llei trans catalana, que tu mateixa vas proposar. Què voleu que recollir en aquesta llei?
Ara mateix el col·lectiu trans té tres lleis que el poden protegir: contra la LGTBIfòbia, d'Igualtat de tracte i de no-discriminació i les dones i adolescents trans amb la llei de violència masclista. Però el col·lectiu trans té els seus drets fonamentals vulnerats de manera sistèmica: el dret a la salut, a l'educació, a l'habitatge o al treball... Per tant tots aquests drets fonamentals els has de poder abordar des d'una llei integral. Nosaltres la farem de màxims i rigorosa, però fruit de no tenir una república catalana hi ha competències que no són nostres i malgrat nosaltres legislar sobre el col·lectiu trans, quan s'hagin de canviar el nom i el sexe al DNI, necessitaran anar al registre civil, i les seves competències són espanyoles.
 

Al gener de l’any passat es va proposar un nou Pla d’Igualtat al Parlament que estableix diverses mesures internes per fomentar la perspectiva de gènere i del col·lectiu LGTBI. Però la situació ha canviat:mla presència de Vox ha posat o posa en perill aquest pla? Com es gestionarà la implantació del pla a partir d’ara?
Nosaltres vam aprovar aquest pla, que ha generat un informe d'impacte de gènere del reglament i ara el que hauríem de fer és convocar la Comissió del reglament i modificar-lo. Modificar-lo perquè si un grup parlamentari no signa el compromís de tolerància zero amb la violència masclista i LGTBIfòbica, que no pugui per exemple presentar propostes legislatives. Per altra banda, el pla es va fer des del Grup de treball en Equitat de Gènere i en aquest espai Vox no tindrà representativitat. Una de les voluntats del pla és que hi hagi qui hi hagi al Parlament, el pla es pugui mantenir, i que l'entrada de Vox amb onze diputats no pugui fer saltar pels aires un consens i un treball que fem fet per millorar la institució.
 


"El canvi cultural i estructural és molt més lent. Es comença des de l'escola, la cultura, els mitjans de comunicació, més cultura política i representativitat, etc."



I quan es preveu que es faci aquesta modificació?
Per a això s’han de posar d’acord els grups parlamentaris, obrir la ponència del reglament i allà anar article per article fent propostes. La nostra proposta com a Grup de Treball en Equitat de Gènere diu que un cop s’obri aquesta ponència nosaltres hi voldrem anar a representar el Pla d’Igualtat i explicar aquest informe. Per tant els grups parlamentaris s’han de posar d’acord i acceptar que allà on el reglament diu que els monogràfics es faran per majories, hi dirà “i mínim un cop per legislatura s'haurà de fer un monogràfic sobre igualtat i col·lectiu LGTBI”, i que allà on hi diu “un president”, hi pugui dir “la presidència”. 

Per últim, parlem de la Conselleria d’Igualtat. És una novetat en aquest govern.  Quines són les esperances que hi ha dipositades?
Totes. Hi tenim abocades totes les esperances i totes les expectatives. En un món ideal en què tots els consellers i conselleres fossin feministes probablement aquesta Conselleria no caldria, però mentre vivim en un sistema patriarcal si tu no tens el màxim rang, al final et perds en la burocràcia del dia a dia. Tenir una conselleria d'Igualtat no vol dir que ara la consellera d'Igualtat ho haurà de fer tot. El conseller de Justícia haurà d'aplicar una perspectiva de gènere als centres penitenciaris, o a l'atenció de víctima a la violència masclista des dels jutjats. El d'Interior haurà de fer un model de seguretat pública que tingui en compte les necessitats de les dones. Qualsevol de les conselleries del govern de la Generalitat necessita perspectiva de gènere. L'hem de fer. I s'està fent, però no és un botó màgic. Es tracta de poder treballar des de tots els Departaments de la Generalitat i crear aquest marc.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —