- entrevistes -
Joan Baldoví
Per Sergi Moyano
Publicat el 22 de juny 2021

És dijous i Joan Baldoví (Sueca, la Ribera Baixa, 1958) atén el Diari de Barcelona telefònicament després d'un dia complicat, de reunions i accelerades als passadissos del Congrés. El diputat de Compromís a Madrid ha advertit el govern d’Espanya que no es quedaran callats davant del retard en una solució de l’infrafinançament que arrossega el País Valencià. Alhora, es mostra favorable a la “via escocesa” del president Aragonès, a qui defineix com una persona “molt més sensata i assenyada que l’anterior president”.


La situació de la pandèmia al País Valencià ha estat molt positiva. Quina ha estat la recepta?
Dues: unitat del govern i l’acompanyament de la societat valenciana. Hi ha hagut discrepàncies, però hem sabut unir-nos per establir unes mesures molt restrictives que han tingut efecte. La població ha col·laborat amb el nostre govern i podem treure pit de com ha fet les coses aquesta societat. Durant molts mesos, el País Valencià ha estat una referència, no només en l’àmbit estatal sinó també en l’àmbit europeu.

La reforma del finançament era un dels punts de l’acord d’investidura de Pedro Sánchez amb Compromís i ara està glaçada. Fins on arribarà la seva paciència?
A la meva comarca, els llauradors diuen que “quan toqui, regarem”. Si la solució per pal·liar aquesta situació d’infrafinançament no es produeix, hi haurà reaccions. Ja veurem quines. Algun “pollastre” haurem de muntar, perquè callats no ens podem quedar. És preocupant que el govern incompleixi els acords que no deceben només a Compromís, sinó als 5 milions de valencians. També als socialistes i al president Ximo Puig, que és qui hauria de tenir una posició més dura. La ministra Montero està deixant en evidència el president de la Generalitat i el conseller d’Hisenda.

Vostè va demanar valentia al govern d’Espanya per concedir els indults als presos del procés. Per què no ha reclamat l’amnistia?
En política hi ha coses possibles i coses que no tant. Una bona manera de començar a arreglar aquest tema és l’indult, que les persones que estan empresonades surtin al carrer. Fins i tot ho reconeixen els empresaris, contradient tota la dreta espanyola. El segon pas serà la taula de diàleg, que no serà satisfactòria ni per als uns ni per als altres, però pot començar a desinflamar la situació. M’estimo més fer una passa petita que no demanar la lluna, perquè hi ha línies vermelles que alguns no creuaran mai. El moviment independentista català té la força que té; s’ha vist que no es poden fer les coses unilateralment, perquè acaben com han acabat. A mi m’agrada la via escocesa. La solució serà que a la gent li preguntin la seva opinió.

Ara, amb Pere Aragonès presidint la Generalitat, creu que serà més fàcil un diàleg del govern valencià amb el català?
Pere Aragonès em sembla una persona molt més sensata, amb idees pròpies, que l’anterior president. Ha demostrat seny en la seva manera d’actuar. Probablement ha aconseguit més en uns dies que Torra en tot el seu mandat. Els catalans són els primers clients de les empreses valencianes. Les sinergies que tenim són evidents. Hi ha tres temes que tant catalans com valencians podem apostar i arribar a un enteniment absolut: la millora de les infraestructures del corredor mediterrani, la reforma del sistema de finançament i, en l’àmbit cultural, la reciprocitat de les tres televisions [TV3, À Punt i IB3] que parlen la mateixa llengua.

Li agradaria que el País Valencià algun dia tingués una majoria social sobiranista com Catalunya?
M’agradaria que el meu país tingués consciència nacional. Si això després esdevingués en què hi hagués una majoria sobiranista, s’hauria de veure. Jo soc un nacionalista valencià i m’agradaria que el meu país pensés com jo. Treballo perquè així sigui. Ara bé, el País Valencià i Catalunya vivim realitats nacionals diferents. En aquest sentit, nosaltres som més semblants a les Illes que no a Catalunya.

És Compromís una coalició republicana i sobiranista?
Compromís és una coalició valencianista i republicana. Tot i que la dicotomia entre monarquia i república no està en l’agenda de la ciutadania, en la mesura que podem, intentem contribuir-hi.

En aquest context d’inestabilitat i crispació política arreu de l’Estat, al País Valencià semblen les coses tranquil·les. És un oasi?
Recordo unes paraules que em digué el benvolgut Joan Tardà: “No sigueu mai tres governs, sigueu sempre un sol govern”. Suposo que es referia a les experiències prèvies del tripartit a Catalunya. Crec que al País Valencià sí que hem sabut transmetre una imatge d’unitat i la gent ho va premiar en el 2019 retornant-nos la seva confiança. Hem demostrat que és possible un govern plural [PSPV, Compromís i Unides Podem], malgrat els entrebancs i les diferències.

Què en queda del Baldoví militant del PSAN?
Em queda un record magnífic de joventut i moltes de les conviccions d’aquell moment.

Ja no és vostè independentista?
Jo ara mateix no soc independentista perquè el meu poble no ho és. Com deia Nicolau Primitiu: “Treballar, persistir i esperar”. El sentiment de pertinença dels valencians és molt petit, però el que cal fer és anar construint a poc a poc aquesta consciència col·lectiva de país.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —