L’handbol ha estat la seva gran passió i l’Handbol Poblenou el club de la seva vida. En Joan Cornella (Barcelona, 1992) va jugar a handbol més de 20 anys i va viure una experiència que mai hauria imaginat: jugar tres SuperGlobe i arribar a unes semifinals contra el Barça. Ara, dos anys després de la seva retirada, treballa a 360 Player, una aplicació per ajudar a la gestió digital de clubs esportius com el Barça, el València o la Rafa Nadal Academy.

El Diari de Barcelona el visita a la seva oficina per parlar dels seus inicis a l’handbol, el periple a Austràlia, l’experiència de la SuperGlobe i el que més estima: el Poblenou.

Escola Voramar, Sant Martí Adrianenc i Handbol Poblenou… Com van ser els primers anys de formació?
Vaig començar a jugar a handbol a l’Escola Voramar. L’escola tenia un acord amb el Sant Martí Adrianenc i vaig fer un parell d’anys al club i a juvenil vaig saltar a l’Handbol Poblenou, que era l’equip que sempre havia seguit. Els meus entrenadors sempre havien estat jugadors del Poblenou, el meu barri, i vaig fer tota la meva trajectòria al club a excepció dels tres anys que vaig estar vivint a Austràlia.

Va sortir l'oportunitat d’anar al Barça?
Sí. Vaig anar a fer les proves. Hi havia una persona al Voramar que era molt pròxima al Barça i era bastant normal que nens del Voramar fessin les proves. Vaig anar-hi, però no tenia tant de nivell. 

Amb 21 anys poses rumb a Austràlia i comences a jugar al Sydney Un. Amb quin objectiu?
No vaig marxar a Austràlia a jugar a handbol, vaig anar per viure una experiència diferent i conèixer un país nou després d’acabar la carrera. Tenia ganes de sortir de casa, conèixer món i buscar-me la vida. Va ser una conseqüència molt maca del meu viatge. Tenia molt clar que volia continuar fent esport, és la meva gran passió i el que ha marcat la meva vida. Vaig buscar on podia continuar jugant a handbol i vaig trobar el Sydney Uni, que ja els havia seguit perquè havien jugat la SuperGlobe anys anteriors. Vaig tenir la sort que hi havia un grup espectacular, amb persones d’arreu del món i vaig caure molt bé. 

Esperaves jugar tres SuperGlobe?
No m’ho esperava per res del món. Hi havia jugadors amb molt de nivell que havien jugat a Europa. Molta gent marxa a Sydney a fer un any d’aturada com vaig fer jo i aprofita per jugar a handbol. Hi havia companys que havien jugat a bons nivells a lligues de França, Alemanya i països europeus amb nivell. Quan vaig arribar pensava que no tindria opcions i que jugaria amb el segon equip, però vaig caure dret, em vaig esforçar i em van donar l'oportunitat.

Com va ser l’experiència a Doha i jugar contra el Barça?
Espectacular. El Barça és l’equip que sempre he seguit, he animat des de petit i els jugadors que havia seguit per la televisió. Quan ho vaig viure pensava que era el màxim a què podia aspirar jugant a handbol. Estàvem a Doha, vivint una experiència de jugadors professionals, en un ambient professional i fent un bon paper.

Què et deien la teva família i els teus amics?
Que ho gaudís. La meva família va venir el primer any a Doha, els meus germans i els meus pares. Em van dir que que era una experiència que aquí mai hauria tingut. No era el meu objectiu marxar a Austràlia per jugar una SuperGlobe, va ser una casualitat. 

Va ser complicada la tornada a Barcelona?
Quan vaig tornar era perquè ho tenia molt clar. Sabia què volia tornar. Austràlia és un lloc espectacular, amb un nivell de vida espectacular, amb gent de tot el món i recomano a tothom per anar-hi. Està molt lluny i tenia clar que volia fer les meves arrels a Barcelona amb la gent que estimo.

Com és el pas de jugar la SuperGlobe a tornar al Poblenou?
Molt natural. Poblenou és casa meva, l’equip de la meva vida i el que més m’ha marcat i he estimat. No tenia cap dubte. Quan vaig tornar d’Austràlia em van proposar jugar a altres llocs a nivells més alts i sempre vaig dir que no. Volia estar amb els meus amics, els meus germans. Al Poblenou m’ho passava exageradament bé. Érem un grup d’amics amb gent del barri de tota la vida, del Voramar, els meus germans… el vestuari era un espectacle. Tenia molt clar que jugava a Poblenou o no jugava. 

Les ofertes que et van arribar eren nacionals o estrangeres?
Equips europeus: de Polònia, de França i del nord d’Europa. No eren professionals, més bé de segona o tercera divisió. Mai m’ho vaig ni plantejar. Tenia molt clar que l’handbol no seria el meu 'driver' principal a la vida. Volia estudiar, començar una carrera laboral amb sentit i no volia centrar tota la meva vida amb l’handbol. 

Per què vas prendre la decisió de deixar l’handbol?
L'handbol era una de les més grans passions, però era una cosa que feia per passar-m'ho bé. Evidentment, m'ho continuava passant bé, però ja m'estava suposant molts esforços i tenia ganes de viure una part diferent de la meva vida. Tenia ganes de viatjar i l’handbol a vegades et limita. Va ser difícil després de més de vint anys jugant, però era el moment de fer un pas al costat.

Com veus l’Handbol Poblenou aquesta temporada?
Porten un parell de temporades molt complicades. La temporada passada van baixar de Nacional a Lliga Catalana i aquest any estan patint molt. Els ha agafat un canvi generacional inesperat. És una llàstima perquè hi ha bons jugadors i l'entrenador està superbé. Estic segur que tiraran endavant, el projecte està superbé i la base és una bogeria. S'han duplicat les fitxes en molt pocs anys, s'ha creat una línia de femení que és una passada amb l’infantil lluitant per estar entre els quatre millors equips de Catalunya. 

En quin projecte estàs treballant ara? Què és 360 Player?
360 Player és una aplicació, un software de gestió de clubs esportius. Unifiquem qualsevol operació que necessiti fer un club en el seu dia a dia, perquè s'ho pugui digitalitzar des d'una plataforma mòbil o una web app. Hi ha eines per comunicar-se amb els usuaris, per gestionar calendaris, per fer anàlisi de vídeo, metodologia... Em passo el dia parlant amb clubs de futbol i veient de multiesport. A mi m'encanta el futbol, parlar i conèixer gent. Igual al matí estàs veient-te amb una gent d'un club professional i a la tarda estàs amb gent d'un club petit, de poble... Crec que se'n sentirà a parlar bastant els pròxims anys. 

Amb quins equips esteu treballant?
Estem a tot el món. Hi ha equips de primera divisió com el València, el Rayo Vallecano, l'Athletic, les Barça Academies o la Rafa Nadal Academy. També equips de Primera Federació com el  Castelló o el Nàstic.