El jutjat número 2 de Sabadell ha tornat a reobrir la causa per la mort d'Helena Jubany, la bibliotecària de Mataró assassinada a la cocapital vallesana fa dues dècades. El cas es va arxivar el 2005 i, tot i reobrir-se l'any passat, l'Audiència de Barcelona el va tornar a tancar a principis de març. Ara, però, el jutjat de Sabadell ha demanat d'analitzar el disc dur de l'ordinador de la víctima, on hi hauria converses amb una tercera persona els mesos anteriors al crim. Aquests xats revelen que algú assetjava la víctima. Hi ha un noi que la perseguia per tot arreu i "sabia coses" sobre la seva intimitat. 

Les converses són del mes de setembre de 2001, tres mesos abans que la jove fos llançada des del terrat d'un bloc de pisos on també vivien els dos principals sospitosos: Montserrat Careta, que es va suïcidar a la presó de Wad-Ras, i la seva parella, Santi Laiglesia, avui en llibertat.

De tot plegat, en parlem amb el germà de la víctima, Joan Jubany.

Us esperàveu que el jutge de Sabadell reobrís la causa o ho donàveu per tancat?
Hem rebut la notícia de la reobertura amb alegria, però no amb sorpresa, perquè estàvem esperant aquesta resolució del jutge. El 14 d’abril li havíem presentat un escrit en què li demanàvem que es tornés a obrir el cas amb 10 elements d’indicis i testimonis que podien ser útils per reobrir la investigació. Aquesta alegria contrasta amb el fet de veure que la reobertura de la causa és limitada, única i exclusivament, a l’anàlisi del disc dur de l’Helena. El jutge denega la resta de diligències que havíem demanat, però estem esperançats perquè això obre una escletxa i una investigació, encara que parcial. Volem demanar al jutge, fiscalia i policia que arribin fins al final i no descartin cap eina ni cap mitjà que permeti arribar a la veritat.

Després que l’Audiència de Barcelona arxivés el cas el març d’aquest any, heu seguit intentant reobrir el cas?
Immediatament vam recollir tot d’elements que pensàvem que eren nous i no s’havien tingut en compte en la investigació anterior i vam posar-los sobre la taula del jutge per tal que ordenés a la policia que investigués tots els indicis. El que passa és que de deu elements només n’ha pogut considerar com a vàlid un, l’aspecte del disc dur.

I per què no els altres?
Pesa com una llosa la resolució de l’Audiència de Barcelona, que considerava inútil continuar investigant. Entenem que el jutge de Sabadell està motivat i interessat en aclarir l’assassinat de l’Helena, però la sentència és una espasa de Dàmocles. Per a nosaltres és incomprensible que l’administració de justícia impedeixi que es faci justícia i s’investigui un assassinat. No ho entenem.

Centrant-nos en el disc dur: al xat l’Helena diu que hi ha algun usuari que l’està assetjant i a qui té por. Creus que pot tenir relació amb els anònims que li van enviar a casa i el crim?
L’Helena mateixa tenia sospites que poguessin ser les mateixes persones, però encara no podem saber si l’usuari anònim que assetjava l’Helena al xat és alguna de les persones implicades. Hem de confiar que la policia ara faci una bona feina i pugui comprovar si hi ha alguna relació directa.

El disc dur no s’havia analitzat durant la instrucció?
​​​​​No es va analitzar en profunditat, per això el jutge ho considera un element nou. Aquests xats els havia trobat jo mirant què hi havia a l’ordinador de l’Helena.

Això fa pensar en un paral·lelisme ara fa vint anys: el teu pare va trobar les cartes anònimes al pis de l’Helena, i no pas la policia.
Quan van matar l’Helena pensàvem que no era feina nostra resoldre el crim, sinó de la judicatura i la policia. Però cada cop ens estan posant més difícil creure en aquest sistema que una vegada i una altra ens ha fallat. A nosaltres, com a família, i al conjunt de la societat, que necessita que es faci justícia.

Et pot interessar

Reportatge a fons: El crim d’Helena Jubany: 20 anys de silenci

La investigació la torna a portar la Policia Nacional, i no els Mossos. Què en penseu?

Hem demanat diverses vegades que designin els Mossos com a policia judicial. Ho vam presentar el 14 d’abril i un cop més jutge i fiscal insisteixen que sigui la Policia Nacional. L’experiència que hem tingut és que ens hem trobat amb una actitud molt passiva i poc proactiva per part d’aquesta policia. Quan es va reobrir el cas aquest 2020, vam anar a parlar amb la policia per explicar-los que teníem més elements per investigar a fons, però ens van dir que es limitarien a fer les diligències que els ordenés només el jutge. Ara ens trobem una mica amb el mateix.

Temeu acabar xocant contra el mateix mur? És a dir, que tots els indicis apuntin a un sospitós, però que no hi hagi prou càrrega inculpatòria per investigar-lo i portar-lo a judici o condemnar-lo?
És molt difícil que aparegui una prova de càrrec inculpatòria, però la policia té les seves tècniques, com ara l’estudi de prova freda, és a dir, veure com actuen els sospitosos després de l’assassinat. Pensem que hi hauria aquesta possibilitat, el que cal és que hi hagi voluntat.  

Teniu esperances que es faci justícia?
Som conscients que és molt difícil, però mantenim viva l’esperança. Si el sistema s’hi posa, encara som a temps de resoldre l’assassinat de l’Helena. El que no ens hem plantejat és rendir-nos. Seguirem insistint i demanant una investigació global, en profunditat, de tots elements i posant-hi tots els mitjans.