En aquest món "de capitalisme salvatge en què no es paga pels continguts i els músics gairebé no cobren", la bona notícia és que Joan Miquel Oliver se sent més lliure que mai, segons explica, perquè "com que estic regalant el disc, no li dec res a ningú i puc fer el que vulgui”. Amb aquesta actitud, el que va ser líder d'Antònia Font acaba d'editar Aventures de la nota La, un disc de música atonal basat en els principis del dodecafonisme.

Oliver reconeix que aquest tipus de música "sona rara", per això s'inclou en el disc un text en el què explica què és la música atonal i per què ha decidit experimentar-hi. Molt didàcticament, el compositor aclareix que la música a què estem acostumats se centra en una sola nota, la tònica, i les altres tenen una funció determinada segons quina posició tenen respecte d'ella.

No obstant això, la música atonal dóna la mateixa importància a les dotze notes que componen l'escala dodecafònica en què es basa la teoria musical de Schomberg. "Segons el meu parer -diu Oliver-, la teoria musical de Schomberg i el discurs anarquista de Chomsky són pràcticament idèntics, si obvies que un parla de notes musicals i un altre, de persones. En termes filosòfics l'anarquia es defineix com l'absència d'autoritat, però no d'ordre, i la música atonal es defineix com l'absència de tonalitat, no absència d'ordre".

De tota manera el disc té també algun tema tonal i algun mixt, perquè les composicions no van néixer de la necessitat del músic d'acostar-se al dodecafonisme, sinó de la de fer un disc instrumental. "Tenia aquesta assignatura pendent, un disc instrumental, en què només la música parlés -explica-, però també tenia la intuïció que seguim moltes normes quan componem que es poden trencar i ho volia provar".

El resultat és un àlbum interessant però arriscat, que el músic mallorquí defensa "sense complexos", perquè creu que, de la mateixa manera que ell està obert a tot tipus de música, el seu públic també. "Crec que aquest disc pot agradar a la gent que sol escoltar pop i també a gent de la música clàssica o de la música contemporània que fins ara no em coneixien i ara s'interessa per la meva música", afegeix.

Convertir la precarietat en llibertat

Oliver vol "emocionar i arribar al màxim de públic", però "hi ha altres maneres de fer música, amb més llibertat, i jo m'ho puc permetre”. Aquesta llibertat és l'única conseqüència positiva de la lamentable situació del sector musical, "en el qual ja no té sentit fer un disc perquè ningú no el paga”. I és que, segons el compositor, “el capitalisme salvatge ha imposat que els continguts siguin gratuïts perquè la gent pagui moltíssim per l'eina que els proporciona aquests continguts, és a dir, els telèfons mòbils”.

En aquestes circumstàncies, "estàs obligat com a músic a estar a Spotify, encara que paguin una misèria, i no et queda més remei que veure com abusen dels creadors. Estic regalant la meva música -afegeix-, per tant faig el que vull, no dec res a ningú i sóc lliure, tot i que a la fi el que aconseguirem és ser lliures per morir-nos de gana”, diu Oliver.

"Ja no té sentit fer un disc perquè ningú no el paga. El capitalisme salvatge ha imposat que els continguts siguin gratuïts perquè la gent pagui moltíssim per l'eina que els proporciona aquests continguts, és a dir, els telèfons mòbils”.

El món dels concerts en directe, que és del que viuen últimament els músics, tampoc no viu cap bon moment a causa de les limitacions que imposa la pandèmia, però aquestes restriccions no afecten Aventures de la lletra La perquè és un disc que, en principi, el seu compositor no té previst presentar en directe. "És un disc difícil d'interpretar en viu perquè necessitaria músics especialitzats en música atonal", tot i que, "si més endavant hi ha demanda", potser creï un trio amb Tomeu Moll i algun altre músic per fer algun concert.

De moment, caldrà escoltar les composicions de Joan Miquel Oliver a casa, a través de les plataformes o, preferiblement, comprant el disc, tot esperant que passin aquests temps difícils i puguem tornar a gaudir de la música en directe.