Joan Roca (Barcelona, 1998) és investigador en temes de desigualtats socials i va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. Tot i la seva reticència inicial cap a la política institucional, s’hi va anar implicant gràcies als vincles establerts amb els companys. Ara és el candidat més jove dels primers llocs de la llista de Comuns-Sumar a les eleccions del 12 de maig.

En aquesta entrevista amb el Diari de Barcelona, repassa el seu paper com a jove al partit i les expectatives de cara als comicis. 

Per què vas decidir militar en aquest partit? 
Vaig començar a militar precisament pel meu grup de la universitat. Un dels meus amics és l’Oriol, que feia molt de temps que militava i m’insistia moltíssim. Jo sempre havia vist la política institucional, sobretot els partits, amb molta reticència. Vaig acabar la carrera, tenia molt temps lliure i vaig anar-hi, però marcant certa distància. Pocs mesos després es va fer la Trobada Jove, que eren cinc dies de formació i oci, i vaig crear molts vincles. De fet, fins i tot et diria que no m’hagués implicat tant si no hagués estat per amor, perquè allà vaig conèixer la meva actual parella i suposo que, tenint la parella tan implicada, entres en una dinàmica. Estic molt a gust i em sento molt còmode amb tota la gent.

Com té en compte Comuns-Sumar als joves? Quin creus que és el teu paper com a jove al partit? 
En primer lloc, crec que Comuns-Sumar sempre intenta tenir una perspectiva jove de les polítiques. Les dades diuen que avui en dia els joves es preocupen més pel canvi climàtic. Per tant, un partit que es preocupa més pel canvi climàtic és un partit que té en compte les demandes dels joves. Intentant ser autocrític amb el meu espai, és cert que hi ha molts partits polítics que aposten més rotundament a l’hora de donar llocs de sortida, com ara Esquerra Republicana. En el cas de Comuns-Sumar, crec que és una cosa que hauríem de millorar.

Creus que hi ha una bona implicació dels joves en política?
Crec que no. Fa dies que penso en què ara es diu molt que els joves són més fatxes o que voten l’extrema dreta. Sí i no: crec que amb aquesta afirmació moltes vegades es cau en el simplisme i el reduccionisme i que, a més a més, serveix com a eina per criminalitzar els joves. Si ens preocupa això i volem trobar solucions, fa falta primer una anàlisi rigorosa. El problema no és que els joves siguin fatxes, sinó que no veuen que la política sigui útil. I la prova d’això és que, segons les dades, el principal partit dels joves no és l’extrema dreta, sinó l’abstenció.

Com t'ho expliques? 
Vivim en temps d’incertesa total en els quals els joves veuen bloquejats molts dels projectes de vida que es plantegen. Tot i que això s'aborda en política, ells no veuen solucions. Tinc la sensació que fa molt de temps que parlem del problema de l’habitatge, però un jove no polititzat no crec que vegi que aquest problema s’hagi solucionat ni que la política estigui sent útil. I això l’extrema dreta ho aprofita per convertir tota aquesta desafecció política en ràbia i després capitalitzar-ho en forma d’odi. 

"El principal partit dels nois joves no és l’extrema dreta, sinó l’abstenció"

La negativa del vostre partit al macroprojecte del Hard Rock va ser clau per no votar a favor dels pressupostos. Seguirà sent la principal línia vermella a l’hora de negociar possibles pactes?
Tinc claríssim que és una línia totalment vermella. Estem parlant del casino més gran d’Europa i també d’un model caducat que representa la sobreexplotació i l’especulació. A més, és un model que trinxa el territori, fa regals fiscals a La Caixa i portarà treballs ultra precaris, problemes d’inseguretat, d'addiccions, de salut mental… Crec que representa un model molt antiquat i caducat que potser Convergència fa un temps representava, i que potser part de la població comprava, però estic segur que ara això no és el que vol Catalunya.

Des del vostre partit, quines mesures proposeu per lluitar contra el canvi climàtic a Catalunya?
La idea és no només fer projectes a la defensiva, sinó també fer polítiques ambicioses, com ara apostar per les energies renovables, on hi ha un clar camí per donar llocs de treball verds. També tinc la sensació que amb la sequera estem improvisant molt. Fa falta un protocol que tingui en compte les necessitats dels ciutadans i, sobretot, que reparteixi bé les restriccions i els deures. No pot ser que el sector turístic no tingui restriccions i que els turistes es puguin banyar a piscines enormes però, en canvi, se’ns digui a la població que no ens podem dutxar al gimnàs, que anem amb compte… També volem apostar per la mobilitat sostenible. A la defensiva seria estar totalment en contra de fer la B-40 o de fer les carreteres més grans i, a l’ofensiva, és fer una bona xarxa de trens que connecti tota Catalunya, millorar el finançament de Rodalies i no només fer més xarxes, sinó millorar i abaratir el que hi ha.

Us va sorprendre la decisió de Pere Aragonès d’avançar les eleccions?
Feia la sensació que Esquerra Republicana, que era la primera vegada que governava, no només no havia aconseguit marcar un model de gestió transformador i d’esquerres, sinó que ni tan sols havia aconseguit un model de gestió propi. Que estàvem en un govern de tràmit i que, en qualsevol moment, Aragonès convocaria eleccions. Però, d’altra banda, pensava que ERC i el PSC entendrien la demanda del Hard Rock, que no cediríem amb això i que, com a mínim els republicans acceptarien no tirar-lo endavant. 

"Pensava que ERC i el PSC entendrien la demanda del Hard Rock, que no cediríem amb això i que, com a mínim, acceptarien no tirar-lo endavant"

Quines són les vostres expectatives de cara al resultat? Creieu que aquest avançament us perjudica?
Crec que no. Les enquestes, encara que només ens en podem fiar entre cometes, ens confirmen que no hem pagat un preu electoral per fer caure els pressupostos. Amb aquesta acció consolidem el model de país que volem, indiquem el model que no volem i ens perfilem com el partit ecologista de Catalunya. Segons el CEO, la sequera i el canvi climàtic són les principals preocupacions dels catalans i catalanes, no només dels nostres simpatitzants. Per tant, crec que partim d’una bona posició de sortida.

Una victòria independentista facilitaria la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació?
Portem molts anys amb governs independentistes que no han pogut culminar el referèndum o declarar la independència. De fet, a vegades no tinc clar quina és la proposta dels partits independentistes, si culminar la independència que es va votar l’1 d’octubre o fer un altre referèndum. Independentment d'això, el que haurien de fer és fer la feina en tota la resta de temes. En educació, per exemple, tenim més professors que mai, però els pitjors resultats, com deia l’informe PISA. En sanitat, tenim més finançament que mai, sobretot gràcies als fons Next Generation, però tenim l’atenció primària col·lapsada. En habitatge, que es podria considerar el problema principal dels catalans, especialment dels joves, fa la sensació que no s’ha fet ni s’espera una política de construcció d’habitatge públic.

Ara que parles d’habitatge, consideres, per tant, que la limitació dels preus del lloguer impulsada pel govern de la Generalitat no ha estat suficient? 
Totalment. Crec que és un primer pas, perquè és la primera llei d’habitatge de la història i obre la porta a una regulació del lloguer, però deixa forats negres, com el lloguer de temporada, el lloguer turístic o la regulació d’habitacions. Si realment volem solucionar els problemes de tots i que la gent vegi que la política és útil i serveix per millorar la vida de la gent, hem de fer polítiques valentes en aquest sentit. 

Què proposa Comuns-Sumar?
Que la regulació sigui molt més clara i rotunda i que hi hagi una política molt més clara en construcció d’habitatge públic. Crec que podem donar exemple en el moment que l’Ajuntament de Barcelona ha construït més habitatge públic que la Generalitat i la Comunitat de Madrid alhora. A més, a Catalunya estem molt a la cua de la mitja europea. Crec que s’ha de castigar fiscalment l’acumulació de molts pisos. Hi ha una norma que multa i persegueix els habitatges buits, però tenim la sensació que aquí no s’aplica. També cal utilitzar les eines de l’administració pública, com el tanteig i retracte, per comprar habitatges. No només cal garantir l’habitatge, sinó també que aquest estigui al barri del qual les persones formen o volen formar part. 

Pel que fa al sensellarisme, creus que la tasca del govern per solucionar el problema ha estat l’adequada? Com es podria anar més enllà?
Moltes vegades el sensellarisme l'entenem com una problemàtica similar a l’habitatge i creiem que la millor política per encarar el problema és aquesta. No hi ha hagut valentia per part del Govern. Crec que també s’anava a tirar endavant la llei de sensellarisme, que era molt positiva, i és una llàstima que no s’hagi dut a terme. No entraré a culpar ningú pel fet que s’hagin convocat eleccions i, per tant, no s’hagi tirat endavant la llei d’habitatge, però crec que hem anat molt tard. Aquesta proposició de llei feia tres anys que s’estava treballant. La cosa anava molt lenta i tinc la sensació que molts grups parlamentaris l’haguessin tombat. 

Creieu que els joves estan prou sensibilitzats en matèria de feminisme i igualtat?
Aquest també és un gran tema. Han sortit molts estudis sobre si la joventut és d’extrema dreta o no. Sobre si estan sensibilitzats, crec que estem millor que fa molts anys, però és cert que s’ha posat de moda entre certs joves ser antisistema i anar en contra del que és políticament correcte. El feminisme ha aconseguit hegemonitzar-se i ser políticament correcte i això està molt bé, perquè la tendència general potser porta a un pensament feminista, però també té aquesta contra que sembla que s’ha tornat de moda i s’ha barrejat ser antisistema i ser d’extrema dreta o antifeminista.

Què ofereix Comuns-Sumar que pugui ser diferent d’altres partits?
Nosaltres som un partit pioner, vam estar al Ministeri d’Igualtat i hem tirat endavant temes com la Llei Trans o polítiques pioneres en el tema de la violència de gènere i crec que a Barcelona també hem estat pioners, per exemple, en impulsar el Vila Veïna (un projecte per acompanyar persones cuidades que necessitin ajuda amb menors, gent gran o persones dependents). També hem creat l’Oficina de la No-Discriminació, lligada a les discriminacions que poden patir per motius patriarcals moltíssimes persones.

Els últims dies s’ha parlat molt del model educatiu i de la proposta de doble xarxa educativa per part de la formació Alhora. Com veieu aquesta proposta?
En primer lloc, em sorprèn que hagi agafat tant d’espai mediàtic i social una proposta d’un grup que no té representació al Parlament i del qual s’ha arribat a fer un mem dient que és “el partit de Twitter Catalunya”. Nosaltres opinem que el català és una llengua de gran riquesa i objectivament s’està perdent pels efectes de la globalització, que ataca aquelles llengües minoritàries. Però, a més, notem que hi ha hagut una absència de polítiques valentes que protegeixin i promoguin el català en els últims 10 anys. La immersió lingüística és un model que històricament ha funcionat i, per tant, no cal canviar-lo, sinó apostar-hi més fortament. Per últim, aquí sí que trencaré una llança a favor d’ERC, crec que ho ha fet molt bé recuperant el 3XL, que va ser una cosa que Artur Mas es va carregar fa anys i poc s’ha parlat d'això. 

"No hi ha hagut polítiques valentes que protegeixin i promoguin el català en els últims 10 anys" 

També s’està parlant molt de l'extrema dreta d’Aliança Catalana. Com a jove, et preocupa?
Si et soc sincer, em preocupa Aliança Catalana, òbviament, però també com pugui canviar l’ecosistema polític a partir de la seva entrada. Perquè també estem parlant d’un partit que va aconseguir una alcaldia, però era l’alcaldia d’un sol municipi. Crec que el més preocupant és que, a conseqüència d’això, Junts sembla que li ha agafat por i ha abraçat els discursos antiimmigració. També comprant la tesi de l’extrema dreta de vincular immigració amb inseguretat. Fins i tot ha afectat un partit tradicionalment d’esquerres com el PSC. Salvador Illa va afirmar en una entrevista que cal regular la immigració, donant per fet que no estava regulada fins ara, que és comprar alguns arguments que té Sílvia Orriols.

Què diries als joves que t’estan llegint per convèncer-los que votin el teu partit?
Seré una mica trencador: crec que fa molts anys que la Generalitat s’ha tornat avorrida, que sembla que els polítics estan de tràmit i que la seva estratègia és no fer res, no mullar-se, per anar tirant. En canvi, a Barcelona sí que s’ha fet una política trencadora i hem pogut projectar el nostre model de ciutat i, a Espanya, també hem pogut pressionar per projectar el nostre model a l’Estat. Pot ser millor o pitjor, però està clar que tenim un model per fer polítiques concretes i ben segur trencarem amb aquesta dinàmica de no saber qui és el president ni què està fent. Perquè quan penses en Ada Colau, per exemple, et poden venir pensaments positius o negatius, però tens clar el seu model de ciutat i les polítiques que ha dut a terme.

@diaridebarcelona 🗣️🟣 Les preguntes ràpides del #DdB amb en Joan Roca, candidat més jove en els primers llocs de la llista de Comuns-Sumar per Barcelona pel 12M. Podeu llegir l'entrevista completa a l'enllaç de la biografia! #barcelona #eleccions #catalunya #12m #comuns #sumar ♬ original sound - diaridebarcelona