Johnajohn, primera persona no binària amb títol universitari a Colòmbia
Per EFE
Publicat el 24 d’agost 2021

Johnajohn Camp no s'identifica com a home o dona. Per això quan es va graduar en Arts Plàstiques en la Institució Universitària de la Vall, a la ciutat colombiana de Cali, volia que el títol així li ho reconegués: no és mestre, és la primera persona mestri de Colòmbia.

A Colòmbia els drets de les minories s'han guanyat, generalment, amb l'empara de la Cort Constitucional. I Cali, la tercera ciutat més important de país, ha estat epicentre d'aquestes lluites: va començar amb el matrimoni civil entre persones de la mateixa sexe i, ara, amb el reconeixement de les garanties per accedir a l'educació a persones amb diverses expressions de gènere.

 

Als seus 39 anys, Johnajohn ha aconseguit una fita més per a la comunitat LGTBI: que un programa acadèmic professional tingui el reconeixement de tercer gènere o no binari. Elli, com prefereix que li diguin, assegura que l'acompanyament jurídic de la seva universitat i la sentència 447 de 2019 de la Cort Constitucional (que va permetre per primera vegada el canvi de nom d'una persona trans en el registre civil) van ser fonamentals perquè el Ministeri d'Educació aprovés la titulació amb el reconeixement que havia buscat.

"Soc conscient que com activistes o artistes fem una tasca pedagògica i aquest títol acadèmic més enllà de certificar-me, estableix un precedent en posar en el debat dos temes fonamentals: el nom identitari de les persones i les expressions de gènere no binàries, que són una construcció del llenguatge social", explica a Efe la mestri.

Una multiplicitat d'expressions

Johnajohn va sentir des de la seva infància que no encaixava en els rols de gènere tradicionals, i que a través del seu cos representa una "multiplicitat d'expressions de gènere" que reafirma des de l'artístic amb els seus "performances".

Va realitzar un documental que es titula "Travestir-se en temps de precarietat, històries de família" i que explica el que significa el no binarisme. "No corresponc a construccions de gènere hegemòniques o estereotips. Soc una multiplicitat d'expressions, per tal motiu em construeixo des d'aquest no binarisme", apunta.

 

La seva trajectòria i formació universitària li permeten desenvolupar art amb el cos, amb el vestuari, amb la gestualitat; crear arts plàstiques i art relacional, que tenen a veure amb la construcció d'un teixit comunitari. Relata que entre la seva família ha trobat aquesta barrera dels prejudicis i defensa de valors tradicionals, però el seu treball pedagògic ha permès trobar espais d'interlocució.

El dia de la seva graduació, per exemple, va assistir a la cerimònia amb les seves dues mares: la biològica, que és el seu suport emocional dins de la llar i la seva mare trans, qui és li sevi igual i ha patit la discriminació de la dècada dels 70.

Cali, la "capital colombiana de la resistència"

Els últims dies les xarxes socials de Johnajohn han estat molt actives. Llueix feliç ficadi en el seu blazer negre, exhibint el seu diploma amb el seu nom legal: John Freddy Camp i el seu nom identitari Johnajohn Camp, i enllaça les nombroses entrevistes que ha tingut amb mitjans locals.

Però també publica els comentaris negatius i crítiques que han rebut les publicacions de la seva història: "Si no s'identifica amb cap dels dos gèneres, per què es vesteix com a dona?", "L'estupidesa humana no té límits", "I llavors, aquest monstre satànic què és?". Però assegura que les paraules de gran calibre ja no l'afecten. Reconeix que si les va sentir quan tot just començava la seva transició; li era complex recórrer els carrers i crear el seu personatge perquè a Colòmbia els que no encaixen en la societat són desapareguts.

 

La Xarxa Comunitària Trans, organització que vetlla pels drets de la població trans, ha informat aquest mes que des de principi d’any 27 dones trans han estat assassinades per la seva identitat de gènere. Però el subregistre, indiquen, és alt. Per això Johnajohn insisteix que la clau és desenvolupar una tasca pedagògica en diferents espais de la societat, en fer activisme als barris i mostrar rols que no són els tradicionals.

Avui se sent feliç del camí que obre per a lis que venen darrere amb les mateixes necessitats. També ressalta que sigui Cali la ciutat on es marca aquesta fita: "Cali és la capital de la resistència. Òbviament, és una ciutat en la qual hi ha violències estructurals cap a persones de diferents tipus, però també hi ha una consciència social i política".

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —