Analitzar l’opinió pública per entendre millor el comportament de la societat és la funció bàsica del Centre d’Estudis d’Opinió, un organisme públic dirigit des de l’octubre de 2021 pel politòleg Jordi Muñoz i Mendoza. El CEO té un pla d’enquestes regular que consta de tres baròmetres polítics a l'any, dues enquestes òmnibus amb preguntes que proposen altres organismes de la Generalitat i una enquesta de valoració del Govern i de polítiques públiques.

Amb l’arribada del nou director s’estan explorant noves línies d’actuació, com la incorporació de preguntes més socials o la transició cap a la digitalització del procés d’enquestar. Muñoz i Mendoza ha visitat la redacció del Diari de Barcelona per concretar aquests canvis i aprofundir en els criteris que el seu equip de cinc analistes fa servir per decidir què preguntar. També ha parlat de la famosa cuina del CEO i com l’organisme ha innovat en la transparència de les estimacions electorals.

Un dels teus objectius en arribar a la direcció era potenciar més la transparència de l'organisme. Ho estàs assolint? Com?
És de les coses en què més hem treballat en els últims mesos. El CEO ja era molt transparent quan vaig arribar, perquè totes les dades estan a disposició de tothom i es poden consultar en el mateix moment que es fan públiques. Però hi volem aprofundir explicant els processos que fem sobre les dades, i això tècnicament es concreta en el GitHub. Allà compartim els codis que utilitzem per a seleccionar les mostres. També fem correccions de dades quan hi ha desviacions entre la mostra i la població, i el codi d'aquestes correccions també queda publicat.

Quins canvis s'han fet a la cuina, l'estimació electoral que feu vosaltres a partir de les dades de les enquestes?
Té mala fama, però no és una cosa que hagi de ser problemàtica, és necessària. Perquè si no, no tens la predicció. Passa com amb els meteoròlegs, que agafen les dades dels observatoris meteorològics i els passen per uns models que generen unes prediccions. Hem ubicat aquests models perquè una persona amb els coneixements tècnics pugui replicar el que s'ha fet prenent les dades en brut. Perquè en el procés es prenen decisions. Si en lloc de fer això es fa d'aquesta altra manera, què sortiria? Ara es pot saber, abans no perquè només es donava el resultat final.

(Sobre fer les enquestes via mòbil): "La persona pot respondre amb intimitat, de forma més còmoda i sense una presència invasiva"

Una nova línia a seguir del CEO és la transició progressiva en el procediment de fer les enquestes. Com s'està portant a terme?
Hem deixat de fer enquestes telefòniques perquè cada cop menys gent té telèfon fix o costa que despengin. Ara ho fem tot presencial, però és un procediment car perquè els enquestadors s'han de desplaçar, i pensem que ja no té molt de sentit des de la generalització de l'ús dels telèfons intel·ligents. Si estem tot el dia interactuant amb el mòbil també es podrien contestar les enquestes del CEO. Així la persona pot respondre amb intimitat, de forma més còmoda i sense una presència invasiva. També per a nosaltres és més ràpid. Estem fent una transició en això que la covid va accelerar. Fins ara estem observant altres models, principalment el de Noruega.

Si la idea és despersonalitzar els processos, un nou repte pot ser l'augment dels falsejaments?
Hi ha riscos, però tenim maneres de detectar patrons estranys en les dades i és molt difícil falsejar una enquesta que té moltes preguntes. L'altra manera és posar una declaració segons ets tu qui està contestant. Hi ha estudis que diuen que només signar així que no s'està falsejant ja serveix per a evitar-ho. És com apel·lar a la responsabilitat de la gent. De tota manera els falsejaments no són habituals, el principal problema que ens preocupa és quan la gent no contesta.

Què feu quan això passa? En l'últim baròmetre es va detectar un problema de no-resposta dels votants de Vox.
Que els votants de dreta més radical siguin reticents a donar la seva opinió en una enquesta és un patró generalitzat a Europa. En el passat també va passar amb el PP, el fenomen conegut com a vot ocult. Hem de ser capaços de detectar-ho i corregir-ho incorporant-ho als càlculs. Mitjançant procediments estadístics ajustem les estimacions perquè siguin realistes.

"Tothom té una ideologia o una altra i no crec que això m'inhabiliti per a exercir la meva feina"

Vas ser membre de la junta d'Òmnium Cultural. Se t'ha titllat de manca d'imparcialitat per això?
A veure (riu). Dir-m'ho, m'ho han dit, en concret en una compareixença al Parlament els grups parlamentaris de Ciutadans i Vox. No em preocupa especialment, primer perquè tothom té una ideologia o una altra i no crec que això t'inhabiliti per a exercir aquesta responsabilitat. Em preocuparia si la crítica estigués fonamentada en alguna cosa que he fet al CEO, però una crítica que es fa abans de començar a treballar personalment no m'afecta especialment.

Hi ha hagut canvis en els temes d'enquesta?
Volem respectar la lògica del CEO, però sí que he volgut afegir preguntes noves i obrir temàticament les enquestes. Tenia la sensació que estaven massa centrades en la política de partits i que és bo tenir una visió més àmplia del que pensa la ciutadania catalana sobre temes com el canvi climàtic, la política lingüística o les qüestions de gènere. Hem afegit preguntes sobre això als baròmetres i també hem fet enquestes puntuals a manera d'experiment, per exemple sobre l'orientació o la identitat de gènere. Em semblen punts importants per a poder estudiar els canvis socials.

I com decidiu quins temes sí i quins no preguntar?
En general evitem no fer preguntes conjunturals. Per exemple, no preguntarem sobre l'últim escàndol polític. Quan pensem una pregunta ens preguntem: tindrà sentit d'aquí a un any? Si la resposta és que no, el CEO no hi ha d'entrar. Pot haver-hi alguna excepció amb temes de conjuntura molt rellevants com ha estat la pandèmia.

Però sí que heu fet qüestions d'actualitat com l'autodeterminació, la monarquia o sobre política lingüística.
Sí, perquè són temes de fons que en un moment donat poden estar més candents i en un altre menys. Són punts de debat permanent sobre la forma d'estat. Quan em plantejo si l'any que ve tindrà sentit preguntar sobre el català a les aules, penso que sí, ja que encara serà un tema important sobre el model educatiu de Catalunya.

"És bo tenir una visió més àmplia del que pensa la ciutadania catalana sobre temes com el canvi climàtic, la política lingüística o qüestions de gènere"

Heu rebut un bon feedback a partir d'aquests canvis?
No hem tingut problemes de moment, podria haver-hi gent que prefereixi que no preguntem sobre alguns apartats. Prefereixo pecar per fer coses i potser equivocar-me, que no mantenir-ho tot igual i no aprendre coses noves de la societat. Al final, el CEO és una eina per a entendre millor la societat. Hi haurà gent que no li agradi, per exemple, Vox es va manifestar en contra de preguntar sobre el canvi climàtic o qüestions de gènere. Proposen temes relacionats amb la presència de població musulmana a Catalunya.

Què s'ha de fer per evitar que les preguntes estiguin al servei de les ideologies polítiques?
El debat sobre què preguntar és inevitable. Sobretot hem de ser molt curosos en formular les preguntes de manera neutral i no incitar la gent a contestar el que voldríem. S'ha de preguntar de tal manera que es capturi l'actitud real de les persones. La meva feina és posar un termòmetre.

Les respostes que rebeu, creus que repercuteixen en el debat social i polític?
Hi ha tres àmbits d'impacte. De les enquestes del CEO se'n parla molt als mitjans, i qui segueix l'actualitat n'està pendent. En les nostres dades hi ha moltes històries amagades que explicar, si rasques més enllà dels titulars. L'ús acadèmic també és bo perquè les dades s'exploten molt, però poden ser més útils i que les utilitzin també els estudiants de polítiques o sociologia. L'impacte en les decisions polítiques és la pota més fluixa. Les dades es fan servir quan donen la raó en el debat polític, si no, no. I això no és útil. Si s'entenguessin les enquestes, no com una arma política, sinó com una manera d'entendre millor quins són els corrents de fons a la societat es podrien prendre millors decisions polítiques.

"En les nostres dades hi ha moltes històries amagades per explicar si rasques més enllà dels titulars".

Hi ha marge de millora en un CEO més representatiu de la societat? Ampliant el nombre d'enquestats, per exemple.
Més que la quantitat, l'important és la qualitat. Per exemple, és pitjor enquestar un milió de persones de Barcelona que preguntar a mil ben repartides a Catalunya. Però sí que n'hi ha marge de millora, creiem que sobretot en la manera de fer les enquestes. No som l'únic organisme que les fa, però la nostra obligació és fer-les millor que la resta.

Es fan millor si s'escull gent molt diversa?
Sí, al final la qualitat d'una enquesta està molt relacionada amb l'esforç que poses per tenir una mostra realment representativa de la població. Per generar bones mostres s'hi han d'invertir recursos, esforços, temps i diners. En ser públic, al CEO hem d'estar molt segurs que les dades que posem a disposició de l'opinió pública estan bé. Per això, prefereixo fer menys enquestes però fer-les millor.