Thais Fernández al seu despatx
Publicat el 13 d’agost 2020

Vuit del matí d'un dilluns, la Thais Fernández travessa les portes del l'ambulatori Amadeu Torner (L'Hospitalet de Llobregat) i es dirigeix al despatx. Rentada de mans, mascareta, guants, gel hidroalcohòlic i desinfecció de la seva taula de treball: una rutina que ja té molt per la mà.

Entra el primer pacient, un noi jove que s'acaba de fer la prova PCR a la sala davant del seu despatx. El primer que fa la Thais quan un pacient entra és una acollida: "S'ha de pensar que venen nerviosos, s'acaben de fer una PCR, i és normal. Calma. Tu has de transmetre calma. No passa res, anem a solucionar-ho", comenta aquesta estudiant de dret a la Universitat Rovira i Virgili de 24 anys. 

Es mostra segura i decidida. Assegura que a tots els explica per què venen a ella, la seva funció, un "no t'estic fent perdre el temps, això és quelcom important, s'ha de fer". Si no, seria com el peix que es mossega la cua: si no saps d'on ve el focus, no el podràs tallar mai, assegura. Després -factor important- comenta al pacient que tot és confidencial. Li explica l'objectiu de l'entrevista i ja comença a preguntar.

Un cop agafades les dades, comença a fer les preguntes protocol·làries: una part d'elles, com la de amb quins grups de persones ha estat, serveixen per fer una valoració de risc de brot; "preguntes molt senzilles que no costa recordar", assegura la jove.

La Thais Fernández fa les preguntes protocolàries a un pacient

Per contacte estret, s'entenen aquelles persones amb les quals s'hagi estat físicament durant més de 15 minuts, sense dur mascareta, a una distància menor als 2 metres de seguretat. El jove treu el telèfon mòbil i començar a nomenar totes les persones amb què ha estat en contacte estret durant les 48 hores prèvies a mostrar els primers símptomes. Viu en parella; primera de la llista. Va estar amb els seus sogres; segons a la llista. El cap de setmana el va passar a una casa rural amb amics; següents a la llista. I així amb tot un reguitzell de noms, assegurant-se de no oblidar ningú.

Aquest mètode és amb el que treballa la Thais cada dia. "Hi ha gent que s'espera per venir o trucar al metge quan té símptomes. No s'ha d'esperar, al primer símptoma, s'ha de trucar al metge o enviar una consulta. Com més aviat es talli, millor".

Qui son els gestors covid?

Al CAP Amadeu Torner, on treballa la Thais, hi ha dos gestors covid. Ella, que ja havia treballat d'administrativa al sector privat, ara encara una nova etapa com a gestora covid que tot just va començar el 6 d'agost, després de tres sessions de formació. Va començar a l'ambulatori com a administrativa, ajudant als seus companys. "Ens hem hagut d'anar adaptant, ens han estat donant la formació per poder estar enfront d'algú que ara mateix té una preocupació, deixar-lo més tranquil i facilitar el tall de la cadena de transmissió".

Infermeres i administratives del CAP Amadeu Torner després de fer una prova PCR

La figura del gestor covid encara és força recent. Tal com la defineix la Generalitat de Catalunya, és aquella persona que es posa en contacte amb un cas sospitós d'estar infectat per COVID-19, a qui un professional sanitari prescriu o fa una prova PCR. Són professionals de perfil administratiu i d'atenció ciutadana, presents als Centres d'Atenció Primària (CAP). La seva tasca consisteix a informar-la (per telèfon o personalment) sobre el procediment que s'ha de seguir i iniciar el procés d'identificació de contactes estrets. 

"Per així avançar-nos i ser més precoços en la detecció de la cadena i intentar tallar-la com més aviat millor", informa Bárbara Jiménez, Coordinadora d'Atenció a la Ciutadana d'Atenció Primària Costa de Ponent. El gestor fa una sèrie de preguntes al pacient, realitza una tasca de conscienciació i alhora informa de tot el procés assistencial, com haurà de fer l'aïllament i gestionar la baixa, o com rebrà el resultat de la PCR.

Un cop el gestor COVID reculli una llista amb possibles contactes, que s'inclouran en una base de dades per ser avisats, passen a mans dels rastrejadors, que faran un seguiment telefònic d'aquests casos sospitosos i els seus respectius contactes, almenys fins que es confirmi el positiu o el negatiu a la prova PCR.

Infermera del CAP Amadeu Torner abans de fer una prova PCR

Jiménez assegura que la figura del gestor covid "arriba en un moment molt adequat, perquè ens ajuda a reforçar l'atenció primària, que està molt tensionada a causa de la pressió sobre la salut pública, al ser la primera barrera davant el tall de les cadenes".

Ja a principis de juliol, el Departament de Salut va anunciar que preveia dedicar almenys 500 gestors COVID per buscar contactes dels casos sospitosos de coronavirus. En començar l'agost, al CAP Costa de Ponent, hi havia contractats 126 gestors covid amb un perfil administratiu "avançat i format", assegura la coordinadora.

El dia a dia de la gestora covid

Mentre observo la Thais responent els dubtes del pacient, m'adono que es mostra molt segura i confiada. "Crec que és de sentit comú, ho tinc clar. Primer de tot, el més important, és mantenir una higiene correcta: rentat de mans, desinfecció. Dur mascareta, respectar la distància". Assegura que el que s'ha de fer és el que ja van fent tots els mitjans de comunicació durant els últims mesos: repetir cada dia les mesures de seguretat. "Ara s'ha d'educar la població d'una manera diferent de la que estava habituada, s'ha de fer una reeducació en aquest aspecte". I ella esdevé peça fonamental d'aquesta reeducació.

A vegades, però, es troba amb preguntes sense resposta predeterminada, com en el cas del pacient que ha acudit aquest matí, que li ha preguntat què fer amb el seu gos durant l'aïllament, qui el traurà a passejar. Després de la perplexitat inicial, ràpidament sap que fer: li recomana que avisi un veí o familiar perquè s'encarreguin de l'animal. Ell, per cap concepte, pot sortir. "Li he explicat sota el meu criteri el que era el més correcte. Això sí, ha de tenir molt de compte i seguir les pautes que li he donat", referint-se a l'aïllament, evitar el contacte, i deixar les claus desinfectades a la persona de confiança.

El pacinet comprova els contactes amb què ha estat els últims dies

 

Li pregunto a la Thais si no té pas por, d'estar tot el dia en contacte amb possibles casos de covid-19. "Por no. Perquè intento prendre totes les mesures que estan al meu abast. Totes. I ells també. Sí que és veritat que hi ha algun despistat que es baixa la mascareta, però amb això has de ser molt ràpida: puja-te-la. O que comencen a tocar coses: no toquis. S'ha de fer una tasca en certa manera educativa".

Diferència amb els rastrejadors

Els anomenats scouts o rastrejadors són una figura complementària als gestors covid. Funcionen independentment d'aquests, que, un cop realitzen la seva tasca, insereixen tota la informació a l'aplicatiu Gestor Covid. A partir d'aquestes dades, i un cop activades si la PCR del pacient surt positiva, els rastrejadors hi poden accedir i començar a fer la seva tasca.

El problema, tal com explica la Thais, és que es perden unes 72 h entre que el pacient mostra els primers símptomes i el rastrejador truca, ja que primer ha de passar pel gestor covid i esperar el resultat de la PCR, que normalment triga un dia. "Hi ha una persona que no sap que ha estat en contacte amb algú que ha estat positiu, tu tampoc ho saps, i no saps si, per exemple, aquesta persona ha anat a un concert".

Tot i així, Bárbara Jiménez assegura que, referent als gestors covid, "la gestió és molt positiva. Els professionals sanitaris ho noten, perquè descongestionen de burocràcia la consulta, i a més aquesta visita aporta valor perquè s'informa de tot el procés assistencial, les mesures d'aïllament, i es registren correctament tots els contactes estrets".

Contratemps i dubtes

Què passa si algú es mostra reactiu a fer l'aïllament o li semblen exagerades les mesures? "Bé, aquí, com a gestora, no m'he trobat amb casos; fora, com a administrativa, sí", assegura la Thais. En el cas que el pacient es negui a fer aïllament, hi ha un sistema a seguir, mogut pels sanitaris. Aquests notifiquen la incidència al Servei de Vigilància Epidemiològica, qui actua segons protocol. "Al cap i a la fi, és un delicte. Crec que primer, els metges fan l'intent de fer de mediadors. Si veuen que el pacient no recapacita, evidentment activen el sistema".

Emperò, la Thais és positiva al respecte: "La veritat és que la gent, crec i vull pensar, està força conscienciada. Sí que els hi has de dir coses com 'la mascareta, si us plau', però ens hem d'acostumar: la mascareta ve per quedar-se".

La Thais Fernández al seu despatx

No puc evitar treure el tema: és cert que ara el perfil de rebrots es centra en persones joves? "Sí que és cert que ve molta gent jove, però jo no sé si el resultat de la seva PCR serà negatiu o positiu". Li demano per la seva opinió personal; a què és degut. "Crec que hi ha part de raó en què els joves tenim l'etiqueta de què no ho tenim tant present". Irresponsables, potser? "Irresponsables, sí. En tot cas, penso que hi ha de tot. Tens la imatge al cap, d'un noi o una noia, posa-li entre 25 o 26 anys, a un bar, sense mascareta, i, al seu costat, es troben els de 50. Crec que és quelcom que s'ha de treballar, però no només en els joves, sinó en tothom".

Una jornada exhaustiva

Son les dues del migdia i ja és hora de plegar. Un cop arriba a casa, encara que cansada, el primer que fa és treure la seva gossa a passejar. Després, per desconnectar, mira American Gods, una sèrie que, assegura, li encanta. "Es barregen deus antics i nous, amb una lluita pel poder... M'agrada la mitologia. Sóc una mica friki", comenta entre riures.

Així i tot, es fa difícil apartar la ment de la seva feina i de tot el que estem vivint: "Surts de la feina i el primer que escoltes és 'mil casos més a...'. És una situació difícil per a tot el món, independentment del treball que tingui". L'endemà, hi tornarà. No amb por, però sí amb respecte. Malgrat tot, té clar que és una feina que s'ha de fer.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —