La coproducció catalana Josep ha guanyat el premi a la Millor Pel·lícula d'Animació als European Film Awards (EFA), els premis anuals de l'Acadèmia de Cinema Europeu, que s'han atorgat aquest divendres. La producció està dirigida pel dibuixant de premsa Aurel Froment, amb música de Sílvia Pérez Cruz i les veus de la mateixa Pérez Cruz, Sergi López, Valérie Lemercier, David Marsais i Alba Pujol. La cinta competia en una gala que aquest any ha estat virtual i s'ha retransmès des de Berlin. Josep, que es va estrenar el 4 de desembre, s'ha imposat a la francesa Calamity, l'espanyola Klaus i la russa The nose or the conspiracy of Mavericks.

Una història encara desconeguda

Per a Aurel, la història del caricaturista Josep Bartolí (Barcelona, 1919), internat en set camps de refugiats francesos a partir de l'exili de la Guerra Civil espanyola, encara és molt desconeguda, així com la manera en què des dels camps de concentració es va tractar els residents. Segons va explicar el director durant la presentació del film ara fa un mes, Bartolí va tenir una vida "super rica i novel·lesca", amb episodis "al·lucinants i apassionants". Per la seva banda, López en destacava que "costa d'acceptar que a França, el bressol de la república, la democràcia i els drets humans, encara fa mal d'explicar històries que expliquen les ombres d'aquesta república".

De fet, el dibuixant va descobrir el personatge de Bartolí gràcies al fet que va trobar en una fira literària el llibre La retirada, del nebot del caricaturista Georges Bartolí sobre l'exili dels espanyols. Mort a Nova York el 1995 després d'una vida que va passar pel Mèxic de Frida Kahlo (de la qual en va ser amant) i al si del grup 10th amb artistes com Pollock i Rothko, Bartolí centra un periple especialment focalitzat en el seu pas per França. El director ha dit que si bé en aquell moment no es va plantejar que la història seria una pel·lícula, va sentir que aquesta història, vinculada a la Guerra Civil espanyola "podia ser el tema d'un nou projecte d'animació". Després, es va documentar, va quedar amb Georges Bartolí i, finalment, va decidir fer aquest llargmetratge.