Jordi Gimeno (Barcelona, 1983), més conegut com a Jota Jordi, va incorporar-se el 2017 com un dels tertulians d'El Chiringuito de Jugones que més defensa el Barça. Abans havia jugat com a futbolista a les categories inferiors del Barça i a la Segona Divisió B, de la mà de clubs com l'Europa, fins que una greu lesió de genoll va estroncar la seva carrera.

Després d'aquest revés, va començar a exercir com a agent de futbolistes amb Elite Agency. Ens rep al seu despatx, on les samarretes de diversos equips i els fragments de gespa que hi ha penjats, a més d'alguna pilota, deixen clara la seva passió pel futbol.

Com veus l'arribada de Xavi? Creus que ha millorat el Barça?
Crec que l'arribada de Xavi era necessària i bàsica. No només perquè ara tenim un entrenador de veritat, sinó també pel projecte. Al final és un projecte a mig i llarg termini. Evidentment que el Barça ha de guanyar cada diumenge, però institucionalment s'ha de pensar en el futur. I bé, l'efecte Xavi que es comenta, jo crec que l'altre dia al camp del Vila-real es va comprovar. En aquell camp, de 30 partits només en guanyem un; i l'altre dia el vam guanyar. Fa un mes amb Koeman o amb qualsevol altre entrenador jo crec que haguéssim palmat. Així que estic content, perquè després de molt de temps, tenim entrenador.

Quines expectatives tens per a aquest any? Guanyarà el Barça algun títol?
La Lliga, després de la victòria del Madrid de dimecres, és complicada. Estem a molts punts. Jo crec que el Barça té l'obligació de fins a l'últim moment intentar guanyar. I crec que el soci i l'aficionat del Barça amb això ja estarà content, que fins al final s'intenti. Jo crec que sí que podem aspirar a guanyar la Copa del Rei. A més és un títol al qual tenim tirada. I pel que fa a la Champions... Ho veig extremadament complicat. Dubto que passem la fase de grups. Espero que no, però crec que ens tocarà anar a l'Europa League. Siguem on siguem, tocarà animar el Barça i l'any que ve ja serà una altra història.

No ets optimista contra el Bayern?
Ho veig molt complicat. No és impossible, en el futbol no hi ha res impossible, i més ara amb la dinàmica de l'equip. De 50 partits pot haver-n'hi un que el guanyis. Pot ser que sigui aquest el dia, però ho veig difícil.

Al Chiringuito hi porto quatre anys. I en aquests anys, el Madrid ha guanyat tres Champions i el Barça no fa falta ni que ho expliqui... el 2 a 8, la Roma, el Liverpool... jo m'ho he menjat tot.

Sembla que ara el Barça comença a remuntar després d'uns anys durs. Ha sigut especialment difícil de soportar per haver estat rodejat de madridistes al Chiringuito?
Porto una ratxa... Jo al Chiringuito hi porto quatre anys. I en aquests anys, el Madrid ha guanyat tres Champions i el Barça no fa falta ni que ho expliqui... el 2 a 8, la Roma, el Liverpool... Jo m'ho he menjat tot. Complicat, però a la vegada penso que pitjor no pot anar. Espero que ara em toqui la part bona. Anar a Madrid i aguantar a tota aquella gent en aquesta època és difícil.

Com és l'ambient del Chiringuito darrere de les càmeres?
És una meravella. La gent es pensa que tenim un guió, que està preparat. Us ho puc ben jurar que no hi ha absolutament res. Evidentment, tenim una escaleta amb els temes que es tractaran, i el Josep sempre diu que té un comandament. I quan hi ha algú que l'avorreix "canvia de canal" i canviem de tema. Al final el programa va en funció del que al Josep li ve de gust. Podem estar una hora i mitja parlant d'una cosa que ell considera que està funcionant a nivell d'audiències. I si no, doncs canvia de tema.

I la relació?
La relació és boníssima. Quan estem a dins de plató és com xerrar amb un amic teu del Madrid i discutir sobre un penal. No us posareu mai d'acord; tu defensaràs la teva tesi i ell defensarà la seva. Al plató, si ens posem a analitzar que el lateral dret ha de pujar més, la gent s'avorreix. Nosaltres, a part d'informació i periodisme, fem televisió. Intentem divertir, i encara més a aquelles hores. Tots tenim problemes, arribem tard a casa i el que et ve de gust és posar la tele i desconnectar. Debatem sobre alguna cosa que és molt sentimental com el futbol, el Barça i el Madrid, coses que tots tenim molt interioritzades, i allà ho portem a l'extrem. Jo quan defenso el Barça el defenso a mort. I quan ataco el Madrid l'ataco a mort. Fora de plató, som una família. Evidentment, quan acaba una discussió i entra la publicitat, jo no abraço Tomás Roncero. Porto un cabreig amb ell impressionant. Però quan s'acaba tot és com un partit de futbol. Tu et pots barallar amb el central que quan acaba el partit ja s'ha diluït i queda en un no res.

Tens bona relació, la mateixa, amb tothom?
Evidentment hi ha gent amb qui et portes millor i pitjor, hi ha gent amb qui vas a sopar i amb qui no. Hi ha gent amb qui no et ve de gust sopar o, simplement, que no es dona. És com un vestidor de futbol, no surts a sopar amb els 25 companys, però la relació és molt bona.

Heu tingut algun enfrontament que s'hagi allargat?
Hi ha vídeos virals de piques, sí. Des d'Hugo el 'Loco' Gatti fins a Cristóbal Soria, jo amb el Jorge D'Alessandro últimament m'estic enganxant molt també. Tots pensem d'una manera diferent i no estàs parlant de qualsevol història, estàs parlant d'una cosa que és molt sentimental. A mi el Barça i l'ADN que no me'ls toquin, perquè em fot. Si jo ataco les tretze Champions, a ells els molesta. Consideren que s'ho mereixen i jo crec que hi ha Champions que les han guanyat com les han guanyat. Evidentment que hi ha hagut històries que s'han allargat una mica més del compte i hem hagut de fer mediació per frenar-ho. Però al final, quan la gent es porta bé, amb el temps tot es cura.

I Pedrerol, com és darrere de les càmeres?
El Josep és una autèntica passada. Estar amb ell una estona és un regal. És aprendre contínuament d'una persona que ho ha fet tot, que ho té tot i que no para. És el tio més exigent i insaciable que he conegut mai. És una barbaritat. Té la part bona i té la part dolenta, això. Ell sempre diu que cada nit és la final de la Champions, i que ell la vol guanyar. Hi ha nits que penses que no fa falta exigir-nos tant, però ell en vol més. Hi ha moments que dius "no arribo on tu vols arribar". No només jo, sinó les 50 persones que treballen a la redacció. La part bona és que no pares d'aprendre i d'autoexigir-te. Sempre es busca el millor.

Hi ha hagut enfrontaments que s'han allargat una mica més del compte i hem hagut de fer mediació per frenar-ho. Però al final, quan la gent es porta bé, amb el temps tot es cura.

Com és la redacció?
És espectacular. Les 50 persones fent la seva feina són les millors. I el Josep transmet aquesta ambició. Que al final a la vida és l'única manera d'aconseguir-ho. Això com a cap i com a periodista. Com a persona només et puc parlar meravelles d'ell. Per mi és un amic. Els amics en els moments complicats hi són; i ell sempre hi és.

Últimament, us heu convertit en un fenomen mediàtic. Per què? 
A nivell d'estratègia de màrqueting i publicitat han fet una feia molt bona els últims anys. Aquí hi entren les xarxes socials. Som una societat on tot es mou per les xarxes socials. Tenim unes audiències molt bones durant el programa, però després el programa genera un contingut que a xarxes és el que es fa viral. Un clip d'un vídeo del programa d'ahir avui es farà viral. Les xarxes ajuden molt. El moviment de vendre el producte i el Chiringuito no només a Espanya sinó també a l'Amèrica Llatina i part d'Estats Units ha sigut molt bo. Em consta que estan fent més moviments a altres països. El Chiringuito s'està globalitzant d'una manera brutal. I amb la feina bona que s'ha fet a nivell d'informació i d'humor. Pel que fa a la informació, acostuma a ser molt fiable i a treure bastantes exclusives i, per tant, hi ha repercussió periodística arreu del món.

Part d'aquest fenomen és la importància que heu donat a les xarxes socials i a Twitch. Són el futur del periodisme? 
És el futur i el present. Si no t'hi fiques estàs mort. I això el Josep és una de les coses bones que té, que ho veu. Ho veu abans que la resta. És veritat que a nivell de continguts hi ha gent com l'Ibai, però a nivell esportiu nosaltres estem molt ben posicionats. Estem fent totes les retransmissions dels partits del Barça, Madrid, Atlètic de Madrid, ara comencem a fer el Sevilla i altres partits. Twitch és una plataforma on tens 24 hores el que tu vols en el moment que vols i pots explicar tot el que està passant. No t'has d'esperar a la mitjanit per explicar-ho.

Com va ser el moment que Pedrerol va dir que havíeu de fer Twitch? Sabíeu què era?
Jo no en tenia absolutament ni idea. Quan vaig començar al programa tenia Instagram per xafardejar quatre amics. I ara és part de la nostra vida. Ja no només treballem de 00.00 a 3.00 de la matinada, estem treballant tot el dia. Perquè has d'estar actualitzat. Quan va dir la paraula "Twitch", sincerament no tenia ni idea de què deia. I la redacció tampoc. Però a poc a poc es van fent millores, hi ha dues o tres persones que en són les encarregades. Tota la gent de la redacció són uns animals.

També us heu fet populars pels mems que hi ha amb parts dels vostres programes. Heu vist aquests vídeos els membres del programa?
Els coneixem. I ens arriben. Pensa que el meu telèfon el té moltíssima gent. I t'arriben els vídeos. Si no, als grups de Whatsapp del programa ens els enviem i riem. Al final són graciosos. Sempre n'hi ha alguns que van amb una mica de mala llet, però ens ho prenem tot amb una mica de conya.

No hi ha cap tipus de guió. El Josep no sap mai què dirà cadascú. Tothom és lliure de dir el que vulgui, sense faltar al respecte.

Abans has dit que no hi ha guió. Ho deixeu tot a l'improvisació?
La clau d'aquest programa és la improvisació total. Tothom és molt natural. Quan m'assec a debatre el partit del Vila-real, sé que parlarem del partit, de les polèmiques... Però no em pregunten què diré ni em demanen que digui una cosa diferent del que dirà un altre. De fet, hi ha hagut situacions on no debatem perquè no hi ha debat i tots estem d'acord. No hi ha cap tipus de guió. El Josep no sap mai què dirà cadascú. Tothom és lliure de dir el que vulgui, sense faltar al respecte.

Hi ha gent que, per coses com aquesta, critica que sou més un espectacle que no un programa periodístic.
Les dues coses són compatibles. Respecto moltíssim els altres formats, que poden ser més tradicionals, on únicament s'asseuen dues persones davant d'una càmera i es posen a informar com si fos un telenotícies. Però considero que a la mitjanit, com he dit, si ens posem a analitzar un partit tàcticament, la gent canvia de canal, perquè s'avorreix i s'adorm. Avui en dia, si entres a Twitter, ja tens la informació. La gràcia és fusionar l'espectacle amb la informació i l'actualitat del dia. Som un espectacle? Sí, totalment. Però també donem informació. La clau del programa és que fusionem les dues coses. Un dia el Cristóbal Soria es possa a cantar, i el Roncero a ballar. Però alhora hem donat una informació d'última hora que diu que Mbappé vol anar al Madrid.

Alguns us han titllat de "el Sálvame del futbol". Què penses d'aquesta afirmació?
Aquest és l'adjectiu fàcil per definir el programa. No conec a ningú de Sálvame, però si porten tants anys amb tanta audiència, alguna cosa estaran fent bé, per molt que no t'agradi el contingut. Crec que és una falta de respecte per les 110 persones que treballen com bèsties al Chiringuito. Qui ho diu d'una manera despectiva crec que està faltant al respecte. El format és una meravella i les audiències així ho demostren. Fem espectacle, però també fem periodisme. Hi ha periodistes molt bons treballant. Si ho diuen per faltar al respecte, crec que s'equivoquen. Si ho diuen per l'èxit, benvingut sigui.

Avui en dia, si entres a Twitter, ja tens la informació. La gràcia del Chiringuito és fusionar l'espectacle amb la informació i l'actualitat del dia. Som un espectacle? Sí, totalment. Però també donem informació.

En el cas de la cobertura del fitxatge de Mbappé pel Madrid d'aquest estiu, coses com el "Tic Tac", el fet d'estar donant informació sobre el tema tot el dia quan a vegades no hi havia res a dir, creus que són èticament qüestionables?
La primera persona que va dir que Mbappé volia anar al Madrid va ser Josep Pedrerol. Les audiències més grans que hem fet aquest estiu ha sigut quan s'ha parlat de Mbappé. Si estàs parlant d'aquest jugador tot el dia i les audiències són molt bones és perquè la gent vol saber sobre això. Si les audiències no funcionessin, llavors entendríem que el tema no interessa. Sobre si ho vam allargar en excés, és que al final cada dia passava alguna cosa, ja sigui que Florentino deia alguna cosa, que Leonardo feia un comentari... A la gent li interessava Mbappé, igual que quan vam estar un mes i mig parlant de Messi, perquè era el que estava passant. I cada dia passa alguna cosa, i cada dia ho has d'explicar. Ho veig normal.

La setmana passada també es va fer Trending Topic el #nomásChirincirco per part d'aficionats del Barça que consideren que al programa menysprea al Barça. Creus que tenen raó?
No. Si preguntes a algú del Madrid et dirà que jo menyspreo el seu equip. Hem de fer cas de les xarxes socials fins a cert punt. Igual que hi havia tuits amb aquest hashtag, també hi havia gent dient tot el contrari. Es diu que el programa té un contingut molt madridista. Però sempre hi ha dues o tres persones del Barça al plató. Si es parla més del Madrid que del Barça, potser és perquè mediàticament funciona més. Jo soc del Barça com el que més, però no ens hem d'enganyar, hi ha més aficionats del Madrid que culers. També és un programa que es fa a Madrid, però els del Barça tenim l'oportunitat de defensar i criticar el que volem. Estem acostumats a les campanyes que venen d'altres programes que intenten fer la competència al Chiringuito, però tampoc no els funciona gaire.

El hashtag va ser promogut per un altre programa?
Sí.

Saps quin?
Un programa que fan de nit a Barcelona, que no fa falta ni anomenar-lo.

Televisió pública o privada?
Privada.

10 PREGUNTES A JOTA JORDI