‘Jóvenes y brujas’
Per Pablo Mérida
Publicat el 02 de desembre 2020

Encara ens dura la ressaca pel tancament dels cinemes, així que seguim recuperant estrenes de fa un mes, però que acaben d'arribar a les nostres sales. Aquesta setmana és el torn de Jóvenes y brujas, el remake del clàssic dels noranta, que ens torna a presentar a quatre estudiants d'institut amb poders màgics que decideixen formar un aquelarre.

Cal remarcar que la fórmula de les adolescents que es fan bruixes segueix funcionant l'any 2020 igual de bé que als noranta. Això sí, l'actualització d'aquesta fórmula és el que acaba de donar una empenta al film. La pel·lícula, de la mateixa manera que la seva antecessora del 96, intenta tractar temes que són importants per als joves d'avui. El feminisme és, sens dubte, un d'aquests temes i és un dels punts centrals de la proposta, ja que l'aquelarre juvenil està profundament conscienciat en aquest sentit. En general, això funciona bé i li atorga certa personalitat a la proposta.

Pel que fa a les quatre protagonistes, són divertides i es fan molt simpàtiques des de l'inici del film. El problema és que no passen d'aquí. Les actrius que interpreten a aquestes adolescents ho fan prou bé i donen carisma a uns personatges excessivament plans. Aquestes joves no tenen una trama pròpia, a excepció de la protagonista principal, i això repercuteix negativament en la seva profunditat. L'espectador, en definitiva, gaudirà amb les joves bruixes, però no acabarà de connectar amb elles per complet.

Tot i això, les escenes en què les protagonistes van descobrint els seus poders i es van fent amigues són el millor de la proposta. La presentació i la primera part de la pel·lícula són veritablement interessants. La primera meitat de Jóvenes y brujas té una atmosfera especial, una estètica molt personal i es tracten temes relacionats amb el gènere i la sexualitat que, tot i estar molt edulcorats, otorguen certa profunditat a una trama de per si senzilla.

Un altre dels aspectes més destacables d'aquesta proposta i que la fan veritablement especial és la banda sonora. Firmada per Heather Christian, la banda sonora transita entre els sons de caràcter electrònic i les sonoritats a cappella, i us podem garantir que el resultat és senzillament exquisit.

Malauradament, tot això se'n va en orris a la segona meitat del film, on s'acaba la història de forma abrupta i sense gràcia. La proposta, que comptava amb certs punts originals, culmina amb un final atropellat absolutament previsible que desllueix tot el conjunt. A més, l'intent de missatge feminista amb què es tanca el film no acaba de convèncer per ser excessivament simplista i "incendiari"; fet que no acaba de cassar amb el discurs de la primera meitat, conscienciat però molt més elegant i assossegat.


L'intent de missatge feminista amb què es tanca el film no acaba de convèncer per ser excessivament simplista i "incendiari"


El remake de Jóvenes y brujas compta amb bones idees, les quatre protagonistes són divertides (encara que podrien tenir més carisma) i la banda sonora és magnífica. Tot i això, la trama és massa senzilla, els temes que presenta no queden prou desenvolupats i el final és absolutament insatisfactori. En conjunt, la pel·lícula és irregular i el seu potencial queda desaprofitat per complet. Amb més temps de metratge s'haurien pogut desenvolupar arcs argumentals per a les protagonistes i la història hauria pogut guanyar en profunditat.

Sigui com sigui, Jóvenes y brujas és una proposta entretinguda, però que no acaba d'embruixar. Caldrà esperar una altra generació per veure si finalment se'ns presenta a l'aquelarre definitiu?

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —