Representants polítics
Per Guillermo Cabellos Martínez i Berta Codina
Publicat el 30 de novembre 2020

Miquel Iceta, Pablo Casado, Pere Aragonès i Miquel Buch. Pot semblar l'inici d'un acudit dolent o una llista de les primeres espases de la política de l'Estat. La relació entre aquests noms va més enllà de l'evidència: tots són exmilitants de les joventuts del seu partit. Les joventuts polítiques han estat utilitzades històricament per crear pedrera en l'àmbit institucional. Un dia, Roger Torrent portava ulleres, no tenia barba i passava els dissabtes a la tarda penjant cartells amb els companys.

Enmig d'una pandèmia internacional, el jovent és un dels col·lectius que més està rebent per la crisi econòmica. Segons les últimes estadístiques de la Generalitat, només el 19,7% de joves d'entre 16 i 29 anys s'emancipen, i en aquest últim trimestre de 2020, el 48,7% de les pèrdues de feina són entre joves. És en aquests moments que les polítiques adreçades a la joventut són essencials i, per això, també les joventuts polítiques.

El mite que empara els joves polititzats és que constitueixen la branca rebel dels partits. Per uns, aquesta rebel·lia vol dir aturar desnonaments o ser a les capçaleres se manifestacions. Per d'altres, lliurar la batlla per la neutralitat de l'espai públic. Com diu l'Asier Abad (28 anys), membre del comitè de direcció de les Noves Generacions del Partit Popular, "si algú ha de treure els llaços grocs durant tota la nit, som nosaltres".

Els joves, potser per la inconsciència que es pressuposa per l'edat, van sempre un pas més enllà que els seus 'referents' apoltronats a les institucions: el pragmatisme de la política adulta s'allunya de l'acció directa de les organitzacions juvenils. La tensió relacional que sovint es veu projectada entre els polítics adults als mitjans, però, no es reflecteix en els joves. La majoria d'entrevistats coincideixen en el fet que el contacte entre les joventuts és molt més cordial que entre la dels seus partits matriu. A les joventuts, "cadascú pensa que les seves idees són les més nobles, però no t'hi jugues un sou, ni quotes de poder", diu al Diari de Barcelona Arnau Ramírez, de 31 anys, secretari primer de les Joventuts Socialistes de Catalunya.

El pròxim Pedro Sànchez?

Ramírez es troba en els darrers mesos de la seva militància a les JSC, i és actualment diputat al Congrès dels Diputats. Pau Morales (24 anys), també acabant la seva època com a portaveu nacional del Jovent Republicà, va anunciar a finals del mes passat que formaria part de les llistes d'ERC a les eleccions del 14 de Febrer. La darrera candidata del Jovent pel 21D el 2017, Rut Ribas, actualment és diputada. Un excompany de militància de la Judith Toronjo, actualment vinculat al PDECat, Sergi Miquel, també és diputat al Congrés dels Diputats. Entre els antics militants de joventuts polítiques que formen part de les cúpules de la política institucional hi ha altres noms ben coneguts, com Miquel Iceta, Pablo Casado i Pere Aragonès.

Morales postula que "si hi ha gent que entra a les JERC amb l'objectiu d'acabar en política institucional, s'equivoca, perquè aquest no hauria de ser l'enfocament". Morales viu la seva militància com una eina per "sumar esforços col·lectius per al feminisme, l'ecologisme i la República". En el moment de l'entrevista encara no havia anunciat que aniria a les llistes per al Parlament. La Judith Toronjo, de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, amb 30 anys, també s'ho està plantejant: "Actualment hi ha processos de primàries. Faré el pas si considero que com a jove puc representar les idees del meu col·lectiu i puc tenir un paper rellevant dins de Junts".
En les fotografies d'aquest reportatge podria haver-hi els futurs representants polítics d'aquest país.

La decisió depèn no tant d'ells individualment, com del projecte polític del qual formen part: "Jo em dec a un projecte polític i aquest ha de decidir quin és el meu paper. Al final, el moviment i les organitzacions acabaran decidint per mi. Les meves voluntats individuals al final són secundàries", diu Adriana Roca, portaveu nacional d'Arran. En el cas de David Andrés, de Jóvenes Ciudadanos, no vol veure la política institucional com una "carrera professional", i argumenta que és la visió que generalment hi ha al partit on milita. Andrés, el més jove de tots els entrevistats, amb 20 anys, té clar que el seu objectiu "és acabar la carrera i començar a treballar dins del sector privat."

Militar té conseqüències

Roca (25 anys) va tenir problemes per trobar pis. Un propietari la va buscar per internet i es va negar a llogar-li amb al·legacions que no volia problemes. Roca és conscient que la militància a l'Esquerra Independentista no li solucionarà, tampoc, "la vida laboral". Yosef Bakali (22 anys), representant de Confluència Jove, afirma que, quan treballava en una gran empresa, el seu cap li va comentar que no volia que la seva participació a En Comú Podem "interferís en les vendes". Creu que va ho va fer per "posar-li una mica de por". Toronjo, de les JNC, diu també que "no és fàcil" i que la seva militància pública li ha "suposat algun frec a frec professionalment". Ramírez, de les JSC, té un company que va decidir "apartar-se de la política pública" mentre treballava a Hisenda.

Les conseqüències de militar, però, no es reflecteixen només en l'àmbit laboral. En el cas dels militants vinculats al moviment independentista també implica, a vegades, ser objecte de la repressió judicial. Des d'Arran calculen que dins l'associació tenen més de 70 causes obertes. L'Adriana Roca explica que el pitjor d'això és la incertesa en què viu: "No saps mai si per una manifestació, al cap de dos mesos, quan tu no t'ho esperes, tens un procés obert en què et demanen cinc anys de presó".

Tant Arran com La Forja, l'altra organització de l'esquerra independentista, s'han vist immerses en un cas de suplantació d'identitat destapat per La Directa, amb l'objectiu d'obtenir informació interna de les organitzacions. La portaveu nacional de La Forja, Lídia Crego, de 21 anys, explica que una situació com aquesta implica una revisió dels protocols molt més imperativa, que "priva d'actuar" i que "fa sentir por, que al final és el seu objectiu".

 

Des del Jovent Republicà, malgrat que no s'han vist immersos en aquest cas, també argumenten que "hi ha una causa general contra l'independentisme molt planificada", però que davant d'aquesta forma de repressió no poden "fer veure que no existeix". A les JNC també hi ha militants amb causes obertes per les manifestacions postsentència. Cap de les organitzacions independentistes ha decidit deixar de fer activitats per la repressió.

Aquest vessant negatiu de la militància, però, no és viscut únicament per partits independentistes o d'esquerres. Abad denuncia que en moltes feines no et volen si formes part d'algun partit polític. "No és una qüestió d'ideologia, simplement és el fet d'estar polititzat públicament", diu el representant del PP. L'experiència general de tots els entrevistats mostra que les empreses són reticents a contractar empleats que mostrin obertament el seu signe polític. Malgrat les conseqüències de ser una figura pública en una organització, cap d'ells s'ha plantejat abandonar les seves conviccions i allunyar-se de la política.


Fotografia de capcelera, d'esquerra a dreta: Pau Morales (JERC), Adriana Roca (Arran), Asier Abad (NNGG), Arnau Ramírez (JSC), David Andrés (Jóvenes Ciudadanos), Judith Toronjo (JNC), Yosef Bakali (Confluència Jove) i Lídia Crego (La Forja). 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —