La crisi del coronavirus agreuja la inestabilitat contínua que pateixen els joves en l’àmbit laboral
Publicat el 30 d’abril 2020

La pandèmia de la Covid-19 ha regirat l'economia i ha provocat un allau de feina i consultes per als sindicats aquestes darreres setmanes. A més, de nou, el col·lectiu de treballadors més joves es perfila com un dels més damnificats. Ferran Coll, portaveu de l’Eina, l’espai jove de la Intersindical-CSC, afirma que “una barbaritat de persones se’ns ha adreçat”. I alguns, diu, un cop assessorats pel sindicat, han pres la decisió d’afiliar-se. De fet, Irene Ortiz, coordinadora nacional d’Acció Jove de Comissions Obreres (CCOO) Catalunya, reconeix que “els sindicats pateixen un trencament generacional", però explica que aquests dies han rebut consultes de més gent jove que mai.

L'Andrea és estudiant d’infermeria, però els caps de setmana treballa en una botiga de roba de la multinacional Inditex. Té un contracte indefinit i ha cobrat el seu sou habitual, tant al març com a l’abril, malgrat la incertesa d’un possible Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) en els propers mesos. Explica, però, que la situació no ha estat igual per a la majoria de companys de feina. “Als que se’ls acabava el contracte el març no els van renovar, però els van dir que quan tornés la normalitat tornarien perquè som molt pocs treballadors en plantilla.” Per a molts treballadors joves, aquesta inestabilitat i aquest horitzó són l'escenari més probable.

La temporalitat, clau en la inestabilitat laboral dels joves
La temporalitat laboral és una situació habitual per al jovent. Segons dades de l’Observatori de Treball de la Generalitat, el 2019, el 88,6% dels contractes juvenils van ser temporals, i un 83% d’ells corresponen al sector serveis. Aquests dos factors són determinants a l'hora d'explicar l’impacte laboral de la pandèmia de la Covid-19 en els joves. 

La rescissió de molts contractes temporals ha provocat l’increment de l’atur, que en el cas dels joves va augmentar el març en un 7% respecte el mes anterior. D’altra banda, més del 70% dels ERTOs a Catalunya s’han produït al sector serveis, amb la qual cosa els menors de 30 anys, majoritàriament treballadors d'aquest sector, han estat inevitablement afectats. 

És el cas del Marc, que treballa alhora per a una empresa de monitors de menjador i per a una altra d’activitats extraescolars. En totes dues el seu contracte s’ha vist temporalment suspès i és a l’espera de cobrar l’ERTO, com a molt tard el 10 de maig. Tot i així, explica que l'impacte, afortunadament per a ell, no serà gran, perquè viu a casa dels pares i la situació familiar és bona. 

La seva és una situació molt comuna, similar a la del David o l’Arnau, que en diferents feines -el primer com a instructor de fitness en un gimnàs i el segon com a reposador de logística a Ikea- també són a l’espera de cobrar l’ERTO. El retard a l’hora de cobrar aquesta retribució de l’Estat afecta moltes famílies però en el cas dels joves es fa menys visible perquè són molts els que encara depenen de l’economia familiar. 

Els joves, fora de les estadístiques
Per Irene Ortiz, d'Acció Jove de CCOO, els joves són un col·lectiu invisibilitzat, perquè la precarietat sempre els acaba situant sota la cobertura d’algú altre. La Intersindical-CSC remarca que hi ha especialment dos tipus de feines "que no surten a les estadístiques”. I totes elles, amb majoria de treballadors joves.

En primer lloc, els treballadors amb contractes de menys de cinc dies i que amb l’arribada de la crisi del coronavirus no s’han pogut acollir ni a un ERTO ni a l’atur. En aquesta situació s'hi troba en Gerard, que treballava com a steward al Camp Nou. Explica que és un model de feina que “es troba en un buit legal”, car a través d’una Empresa de Treball Temporal (ETT) cada dia de partit signa el contracte de feina i el de comiat. "No se’ns ha informat què passarà a nivell laboral aquest any i tampoc tenim cap mena de compensació econòmica”, explica.

I, en segon lloc, els treballadors en l’economia submergida, els quals tampoc no tenen accés a cap subsidi quan perden la feina. En aquest grup s’hi troben en una situació especialment vulnerable les persones en situació administrativa irregular. 

"Que els bancs tornin els diners del seu rescat"
Malgrat que les prediccions econòmiques no són bones-algunes apunten que l'atur a Espanya arribarà fins al 20%- tant des de Acció Jove de CCOO com des de l’Eina aposten per mantenir una perspectiva reivindicativa positiva, especialment en un Primer de Maig tan especial com aquest. Objectius? “tombar les reformes que fan inestable el mercat laboral i posar al centre les persones”, explica Ortiz. I Coll afegeix: “no cal ser catastrofista perquè això obre les portes a acceptar determinades retallades.”

Des d’Acció Jove valoren els ajuts promoguts pel govern espanyol, però els consideren insuficients: “s’han de fer extensius a totes les persones que s’han quedat sense ingressos", amb independència de si compleixen o no els requisits específics establerts. En concret, demanen flexibilitzar la renda garantida perquè arribi a més col·lectius.

A l’Eina consideren que “s’ha d’aplicar un pla de xoc, xifrat en 20.000 milions d’euros per pagar les mesures de contingència social.” Proposen d’aconseguir-lo mitjançant l’impost a les rendes més altes i amb diners de la banca: "ja és hora que ens tornin els diners del seu rescat de  fa deu anys.”

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —