Un estudi de l'Ajuntament de Barcelona ajuda a comprendre l'impacte que les restriccions pel coronavirus han tingut en els joves de la ciutat. L'anàlisi es basa en enquestes a 1.407 persones d'entre 15 i 34 anys. Cada any, la institució realitza l'enquesta Joventut per conèixer les condicions de vida, hàbits i tendències dels joves residents a la ciutat. Però aquest any, la visió s'ha centrat en com la situació de pandèmia ha tornat a posar l'accent en la població més jove.

L'enquesta, realitzada del 10 al 12 de març i del 18 de juny al 27 de juliol de 2020, ens permet comprendre l'impacte que ha tingut la Covid a escala personal, laboral i educativa.

Impacte en la salut mental
Gairebé la meitat dels joves entrevistats diuen que la pandèmia els ha afectat emocionalment. La psicòloga Mònica Alujas assegura a Diari de Barcelona que, si bé abans el nostre model de vida ja tenia una afectació important en la salut mental, ara la situació ha empitjorat. "Els símptomes de tristesa, estrès i desesperança estan molt presents ara, diversos estudis demostren que les taxes de depressió i ansietat han augmentat molt després de la Covid-19", assegura l'experta. L'estudi de l'Ajuntament de Barcelona també mostra que les dones —en un 57%— són més propenses a experimentar aquest tipus d'incidència respecte els homes —42,7%—. 

L'afectació emocional i les limitacions han portat els joves a pensar de forma pessimista. Davant d'aquesta "nova normalitat", més del 59% dels enquestats coincideix que el coronavirus afectarà "negativament" o "molt negativament" el seu futur. Només el 26,7% es mostra optimista i creu que li pot afectar de forma positiva.

Durant l’estat d’alarma es van produir més de 30.000 interaccions entre la joventut i els serveis de Joventut, mitjançant la realització d'atencions telemàtiques, materials informatius d’autoconsulta i sessions en línia. Des del moment que es va autoritzar l’obertura d’equipaments públics, es van activar de nou els serveis d’atenció i assessorament individualitzats presencialment.

La taxa d'atur es dispara
Les dades de l'estudi mostren que la taxa d'atur a Catalunya s'està intensificant i això amplifica la desigualtat entre els joves. Al juny d'aquest any, els aturats ja havien augmentat més d'un 13% respecte al juny del 2019. Les xifres indiquen que el juny d'aquest any la taxa de joves desocupats que viuen en barris amb ingressos més baixos triplica la dels barris amb rendes més altes.

Carles Freixa: "Estem veient una transició cap al treball a distància o semipresencial que ha vingut per quedar-se"

Carles Feixa, sociòleg, asegura a Diari de Barcelona que, deixant de banda la crisi, en la societat actual ja hi ha una distribució molt desigual del treball. "El sector precari està representat per joves que tenen menys oportunitats laborals i amb aquesta situació s'amplia la bretxa". A més, hi ha molts llocs de treball que no es poden adaptar a la modalitat en línia perquè no hi ha aquesta opció, el sector de l'hostaleria n'és un exemple. Les restriccions de salut condicionen moltes persones i fan impossible que altres facin la seva feina. El sociòleg insisteix que "l'àmbit laboral també està intentant adaptar-se a aquesta nova normalitat, però va a un ritme molt més lent que el de l'educació. Estem veient una transició cap al treball a distància o semipresencial que ha vingut per quedar-se", preveu.

La crisi econòmica té moltes conseqüències, entre elles la manca de recursos per donar suport o pagar l'habitatge. L'enquesta Joventut 2020 mostra que més del 36% de la població jove, tant emancipada com no emancipada, ha patit algun impacte negatiu en l'habitatge. El 24% ha tingut més dificultats per pagar el lloguer, especialment als barris amb ingressos més baixos.

Disminució del rendiment acadèmic a través de les classes en línia
Amb les mesures sanitàries de la pandèmia, la majoria dels cursos s'han hagut d'adaptar a l'ensenyament a distància i la motivació de molts estudiants s'ha vist afectada. Segons les xifres, més del 80% dels joves diuen que la crisi de la pandèmia ha afectat la seva formació. Freixa explica que durant el confinament hi va haver un "fracàs en el sistema educatiu perquè escoles, instituts i universitats no estaven prou preparats per adaptar-se a una modalitat 100% telemàtica".

L'Ajuntament assegura que les assessories acadèmica i laboral van ser les dues més demandades per la joventut al servei infoJOVE, amb un increment de peticions del 78% en relació amb el mateix període de l’any 2019. En resposta, es van habilitar dues línies de telèfon de contacte directe que avui en dia encara continuen operatives. Ara, s’ha posat en marxa el programa Pla B, creat per donar resposta als joves que, davant la crisi actual, necessiten orientació laboral i educativa per reconduir el seu present i futur. 

Les xifres indiquen que al juny d'aquest any la taxa de joves desocupats que viuen en barris amb ingressos més baixos triplica la dels barris amb rendes més altes

Modificador de relacions personals 
El passat confinament i la situació actual canvien la nostra manera de relacionar-nos. Però, segons Freixa, "en moltes llars la quarantena va ajudar a connectar millor amb els altres i enfortir els llaços". D'una banda, dels enquestats per l'Ajuntament, un de cada 4 joves creuen que la seva relació de parella ha millorat i que viure amb la parella ha fet, o està fent, més lleuger el possible efecte negatiu de la pandèmia.

D'altra banda, pel que fa a l'àmbit familiar, la percepció majoritària és que les relacions familiars han millorat —el 27,3% dels joves així ho considera— o creuen que s'han mantingut igual que abans de la pandèmia. Un 19,6% dels joves percep que les relacions amb els seus amics han millorat en lloc d'empitjorar, tan sols un 8,6% hauria experimentat una degradació en les seves relacions socials.