Joves: estigmatitzats negativament als mitjans de comunicació
Publicat el 31 d’octubre 2020

“Els tòpics i els estereotips condicionen la manera de veure la realitat de cadascú d’una manera conscient i inconscient”. L’Estudi del Tractament Mediàtic dels Joves En la Premsa Digital Catalana pretén identificar la manera com els mitjans de comunicació catalans la realitat dels joves i conclouen, principalment, que la cobertura és en to negatiu, esbiaixada i de segon pla.

En l’informe del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, fruit del treball del Grup Barnils, s’entén per jove a persones entre 16 i 35 anys. El document destaca que el jovent té poc protagonisme mediàtic, fins i tot quan es tracta de temes sobre joventut.  A més, el to de les peces que tracten sobre joves és negatiu en un 44,9% dels casos, un to que es fa més evident encara quan es tracta d’informacions en què la joventut és el tema principal.

L’estudi també estableix que la inseguretat és el tema més habitualment associat als joves. Mentre notícies sobre oci i cultura suposen un 12% de la cobertura i l’educació i l’ocupació giren entorn del 10%, les notícies on el tema tractat està relacionat amb la inseguretat són un 35,3% del total analitzades. Aquesta perspectiva condiciona la visió que la societat té de la joventut. Al mateix temps, els mitjans propicien principalment l’estigma de les actituds violentes. 


"Home d’entre 18 i 25 anys, de nacionalitat espanyola, nivell d’estudis superiors i no associat”


La manera com els mitjans analitzats representen la joventut és a través de la imatge “d’home d’entre 18 i 25 anys, de nacionalitat espanyola, nivell d’estudis superiors i no associat”. És a dir, que els col·lectius, el gènere femení, els estrangers i els joves sense estudis superiors queden invisibilitzats. Respecte a la característica de “no associat” lliga amb la presència absent que té l’associacionisme juvenil als mitjans.

Altres conclusions a les quals arriba l’estudi són que “per parlar de joves es parla amb les institucions públiques” en lloc de parlar amb els mateixos joves, i que es tendeix a presentar una “visió uniformitzada del jovent a partir de casos particulars”.

En la roda de premsa de presentació de l'informe ha sorgit com a exemple la cobertura mediàtica que han rebut els joves durant la pandèmia. La criminalització i estigmatització s'han fet més evidents que mai: irresponsables i imprudents. Aquesta situació reflecteix perfectament els resultats de l'estudi perquè es pot identificar la visió negativa, el fet de prendre la part pel tot, el perfil que s'identifica amb la joventut i la com, per parlar de joves s'utilitzen decalarcions institucionals.

L’informe comença presentant una reflexió: “Convido al lector a fer un exercici. Què és el primer que li passa pel cap quan pensa en les paraules 'joves' o 'joventut'?”.

*Pots llegir l'informe complert fent clic aquí.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —