Les persones de més edat són més crèdules en informacions sobre coronavirus, independentment de les fonts —ja siguin polítiques, expertes, ciutadanes o famoses. En canvi, la gent més jove tendeix a ser més escèptica amb les fonts pel que fa a informacions relacionades amb la pandèmia. Així ho conclou un estudi de la Càtedra Ideograma - UPF de Comunicació Política i Democràcia que analitza l'efecte del tipus de fonts informatives utilitzades en la credibilitat d'una notícia sobre la covid-19.

Destaquen les diferències en la credibilitat atorgada a la informació amb fonts polítiques en funció de l'edat. Així, els joves són molt més desconfiats que les persones més grans respecte a informacions amb aquesta tipologia de fonts.

Font: Estudi Càtedra Ideograma- UPF de Comunicació Política i Democràcia

La conclusió reforça un estudi previ de la mateixa Càtedra que demostrava que les persones més grans tendeixen a confiar més en les notícies i estan més predisposats a compartir-les entre els seus contactes. Els joves, en canvi, eren més prudents a l'hora de viralitzar informacions, especialment en relació amb les rebudes en format Facebook i WhatsApp.

La capçalera, font de de confiança

La investigació també afirma que els ciutadans espanyols tendeixen a percebre com més creïbles les notícies de la covid-19 sense atribució de fonts i, com menys creïbles, les informacions amb fonts de famosos o ciutadans que n'opinen.

D'aquesta conclusió, diu l'estudi, "podria derivar-se una alta confiabilitat dels ciutadans respecte als mitjans de comunicació. No obstant això, també podria derivar-se una hipòtesi menys positiva: una certa desconfiança dels ciutadans respecte a les fonts denominades “oficials”. Tots dos extrems, admeten, no han pogut ser demostrats".

Grups amb fonts diferents

L'estudi s'ha fet a partir de dues mil enquestes realitzades a final de juliol d'enguany a persones de tot l'estat espanyol de diferent sexe i edat.

El total de la mostra s'ha dividit en cinc grups. Tots aquests grups han rebut la mateixa notícia de premsa digital escrita sobre un brot de covid-19 en una població espanyola, però amb la diferència que a cada grup se li mostrava la notícia amb unes fonts informatives diferents: fonts ciutadanes, fonts famoses, fonts expertes, fonts polítiques i sense fonts.

Com cada grup rebia una tipologia de font informativa diferent, els investigadors han pogut observar les divergències que apareixien en l'avaluació de la credibilitat de la notícia. La notícia "sense fonts" actuava com a grup de control.