Graduada a l'Universitat de Barcelona en Enginyeria Biomèdica, Judit Giró és una jove de 27 anys que va crear un algoritme capaç d'identificar el càncer de mama a través de l'orina com a treball de fi de grau. Giró va reproduir la fisilogia dels gossos en un microprocessador Arduino. D'aquesta manera va traduir l'escorça olfactiva del cervell en un fragment de codi Phyton. Va recollir 90 mostres d'orina, tant de dones sanes com de dones amb càncer de mama, i va aconseguir un algoritme amb un 75% (ara ja supera el 85%) de sensibilitat.

The Blue Box és un dispositiu mèdic que està dissenyat per facilitar la detecció del càncer de mama a la llar i d’una manera no invasiva, no irradiant, econòmica, específica i fàcil d’usar. Només introduint una mostra d’orina en una BOX. Giró va crear aquest dispositiu per reivinidcar la necessitat de proporcionar una millor atenció mèdica a totes les dones.

En 2020, Giró va guanyar el concurs James Dyson Award, amb un premi de 35.000 lliures, amb The Blue Box. També va aconseguir el premi Argal, amb dotació de 2.000€ i una beca de la Diputació de Tarragona per a impulsar la sucursal de The Blue Box a Europa. Amb tants èxits acumulats, hem volgut entrevistar-la per parlar de tot plegat, de les dificultats amb què ha topat com a dona i emprenedora, i per conèixer quins objectius té per al futur de la seva creació i quines.

Què et va motivar a estudiar enginyeria biomèdica i a dedicar-te a la recerca?
A l’escola m’agradava molt la biologia, però també em cridava molt l’atenció la medicina i pensava que trobaria a faltar les matemàtiques si em dedicava a la medicina. Al final vaig trobar una intersecció entre els dos móns, el de l’enginyeria i el de la biologia humana. 

Què et va agradar de la carrera?
Els humans no som capaços de crear una màquina tan complexa com el que és el cos humà. Llavors, si tu ets enginyera biomèdica tens el luxe de treballar amb la millor màquina que existeix al món, que és el cos humà.

Què et va motivar a dedicar-te a la recerca?
Bé, jo sempre he sabut que volia treballar en el món de la biotecnologia i l'I+D (investigació + desenvolupament). He de dir que a Catalunya hi ha moltíssima investigació però molt poc desenvolupament científic, i a mi em faltava la translació de la ciència, per això vaig anar als Estats Units a aprendre com s'innovava allà, i vaig tornar a Catalunya per fundar la start-up aquí, a Vallmoll, per testejar la tecnologia a hospitals de Reus, Tarragona, Barcelona, Terrasa i Madrid, i per preparar una sortida al mercat aquí. 

Judit Giró treballant / James Dyson

Com se't va ocórrer la idea de The Blue Box? 
Vaig llegir una notícia que es va fer una mica famosa (un estudi dels investigadors Hywell Williams i Andres Pembroke, publicat a The Lancet, 1989) dient que havien descobert que els gossos podien olorar el càncer de mama. És molt fort perquè el càncer de mama és un dels càncers amb millor pronòstic; si has de tenir algun càncer, vols tenir el càncer de mama perquè és el més fàcil de curar. Però, a la vegada, és una de les principals causes de mort per les dones. El que passa és que és molt curable si es troba a temps i el sistema que tenim per trobar-lo a temps no és prou eficient. 

Aleshores...
Aquesta notícia va ser molt inspiradora perquè una vegada més la naturalesa i la biologia tenen eines que els humans no som capaços de crear. Un nas d’un gos pot trobar càncer, pot fer coses que nosaltres no sabem aplicar a una màquina perquè també les faci. Vaig investigar i vaig veure que alguns grups d'investigació per Europa havien fet nassos artificials per analitzar vi. La NASA té un nas artificial que diagnostica els coets quan cauen pels fums, i alguns, fins i tot, serveixen per a malalties d'humans. Així doncs, vaig pensar que podria fer un nas específic per al càncer de mama i mirant d'optimitzar-lo molt.

Quins passos vas seguir per a desenvolupar-la?
Doncs The Blue Box va ser primer el meu treball de final de grau a la UB. Vaig tenir un tutor, que és el doctor Pardo del Departament d’Electrònica i Enginyeria Biomèdica, que era també el meu professor d’electrònica, que em va motivar i ajudar moltíssim. Era molt probable que aquest treball no arribés enlloc, però ell em va animar sempre i al final va funcionar bastant bé. Com que encara em faltava aprendre sobre molts altres temes com software, Intel·ligència Artificial, etc., em van donar una beca per estudiar el màster d’Embedded & Cyber-Pysical Systems a l'Universitat de Califòrnia. The Blue Box es va convertir en el meu treball de final de màster, que el vaig fer juntament amb en Billy, el cofundador. Ell feia la part del software de l’aplicació i jo feia la part d’electrònica i d'Intel·ligència Artificial.

Quins beneficis té el teu dispositiu per a les dones que volen prevenir el càncer de mama?
És un dispositiu que està pensat per augmentar l'accessibilitat i el sistema de calibratge. És a dir, ara mateix tenim un subconjunt de la població que no es pot fer aquest screening per diversos motius. Un és el requisit d'edat: només poden ser dones més grans de 45 anys. Encara que la mamografia és una eina molt contrastada, molt estudiada i molt segura, i tothom se n'hauria de fer una si el metge ho recomana, no totes les dones del món cada any de la seva vida es poden fer una mamografia.

Per què?
Primer, perquè fa mal i no voldrien. Segon, perquè és car. I tercer, perquè al final la dosi de radiació acumulativa seria massa alta si et fessis una mamografia cada any de la teva vida. No perillosa, però hi hauria certa dosi de radiació acumulada. The Blue Box no té aquestes coses i, per tant, sí que podria ser un complement a la mamografia.

Quina diferència hi ha entre el teu mètode i les mamografies tradicionals en termes de precisió, cost i accessibilitat?
La nostra tecnologia és més barata perquè l’hem fet pensant en el que l’usuari ens demanava. Si parlem de desenvolupament... des del primer moment hem estat a hospitals preguntant als metges com volien que ho féssim, com podíem fer-ho a mida per a ells. També preguntant als pacients què volien que els féssim. Si tu vols que la teva tecnologia acabi sent una estàndard de qualitat en el món mèdic, això és un punt indispensable i crec que ho hem fet des de l'inici. Hem construït una tecnologia que fos molt barata però fiable al mateix temps.

Com ho heu fet?
El nostre principal tret diferencial és que a nivell de hardware, que és el que és car, hem intentat implementar només aquells requeriments tècnics de hardware indispensables per aconseguir una mostra, una lectura d’olor de l’orina amb prou qualitat. Si bé aconseguim lectures que potser no tenen tanta qualitat com si ho haguéssim fet en un súper laboratori molt car, suplim aquesta falta de robustesa de lectura amb molta quantitat de processat d’imatge amb software. És a dir, ens podem permetre un hardware menys complex perquè tenim un software molt complex.

I això què vol dir?
Un hardware poc complex vol dir que el dispositiu és molt barat i que qualsevol persona el pot manipular. No cal tenir una carrera per fer servir aquesta tecnologia. Qualsevol persona el pot manipular, per tant és molt accessible per arribar a tothom. I un software molt complex, és més complicat de desenvolupar però un cop està desenvolupat és molt barat de distribuir. El pots replicar infinites vegades pel mateix preu.

Quin feedback has rebut de les usuàries que han provat el teu dispositiu i quines millores has implementat?
Una cosa que ens ha sorprès molt és que nosaltres portem col·laborant amb set hospitals des de fa dos anys i ja hi ha més de 450 dones que han participat en aquest estudi. És a dir, que voluntàriament ens han donat la seva mostra d’orina perquè nosaltres la testegéssim amb la nostra màquina i comparéssim el nostre resultat amb el de la mamografia per veure si funcionava o no. Quan nosaltres preguntàvem a aquestes dones si volien participar a l'estudi elles no en tenien cap benefici fent-ho. Fins i tot havien de perdre temps, però moltíssimes d'elles ens deien que sí i ens acabaven donant les gràcies a nosaltres per estar investigant en aquest camp. A nosaltres ens sorprenia i dèiem “no, gràcies a tu, perquè vens aquí al metge, potser acabes de rebre una notícia que no et fa gaire gràcia i tot i així t'has volgut quedar”. Hem vist una acollida increïble i és una de les coses que més ens omple i al final corrobora, una vegada més, la necessitat i la urgència de treure aquesta tecnologia al mercat.

Quins obstacles legals o ètics has hagut de superar per a poder comercialitzar el teu invent?
Al final l’emprenedoria és un camp que t’omple però també tens molts requeriments que has de comprometre’t a complir. Hi has de posar moltíssimes hores però realment és possible si tens un bon equip. Jo tinc la sort de comptar amb un equip bastant increïble. També és cert que a vegades no hi ha les ajudes que hauria d’haver perquè el finançament va molt bé però potser el que cal és que els sistemes sanitaris públics siguin cada vegada més permeables a la innovació. I falta que les lleis del país es facin pensant en què hi ha negocis petits, el percentatge d’empreses petites a Catalunya és molt alt, per exemple. Per sort cada vegada veiem més associacions sense ànim de lucre que escolten les noves start-ups i ens ajuden a entrar al sistema.

Equip de The Blue Box / Fotografia cedida per The Blue Box.

Tens com a objectiu posar The Blue Box al mercat perquè estigui a l'abast de tots els metges el 2024. Quins plans tens per al futur de The Blue Box i com esperes que impacti en la societat?
M’agradaria que en un futur tots creéssim consciència i que les dones anessin al ginecòleg i que es trobessin que The Blue Box és un test que forma part de la visita rutinària d’una dona jove, també. Un altre objectiu és esdevenir un hub de prevenció i anar explorant un mateix dispositiu però cada vegada amb més diagnòstics.

Has dit que falten proves i tractaments específics per a les dones en el camp de la medicina i en altres ciències. Com creus que el teu projecte i altres avanços poden abordar aquesta disparitat i contribuir incentivar més investigació enfocada cap a les dones?
A veure, això és un problema estructural que tenim al món. Moltíssimes vegades el que determina en quina direcció s’investiga i es crea, no tan ciències, sinó desenvolupament de nous productes, va determinat per la gent que té la major part del capital. Moltes vegades aquest capital està regit per governs, que analitzen en quin projecte s’inverteix valorant l’impacte general, independentment de qui ets. Això és meravellós. Però moltes vegades el diner privat no està distribuït de forma homogènia a la població i la majoria del capital privat al món està en mans d’homes i gent blanca.

I això us suposa un problema a les dones científiques...
Sí, això fa que a vegades hi hagi obstacles per a nosaltres. Sent una empresa fem-tech, de tecnologia femenina, és més complicat aixecar finançament. Això és una opinió compartida per diverses companyes del gremi. Tot i això, he de dir, nosaltres hem tingut moltíssima sort amb els nostres inversors perquè ens han pogut veure a l'obertura del nostre projecte des del primer moment. No només ens han donat un munt de consells, sinó que hi han aportat capital, que és com realment es demostra el compromís, des de l'inici. Per sort, mai no ens n'ha faltat, de capital, però sí que hem vist que és complicat aixecar inversions en aquests projectes.