"En tornar vaig tenir una gran crisi com a psicòloga, perquè tot el que m'explicaven em semblaven coses molt absurdes, i em costava dissimular-ho. I és quan vaig haver de recordar-me que cadascú té les seves realitats i els seus problemes". Judit Ramos (1979, Vic) és psicòloga a la comarca d'Osona, però el 2017 va formar part de les milícies kurdes femenines (YPJ). Davant d'una vida que no sentia completa, va marxar a ajudar a les dones que “lluitaven per un futur de tornar a la terra, crear col·lectius i agermanar les nacions".

Ramos, amb la pressa d'aquesta decisió, ja va començar el que seria l'aprenentatge més gran del viatge. "A mi no m'omplia el concepte de dona com a mare per criar fills. I jo vaig dir a les meves filles: fins ara heu vist la mare que sóc, però la Judit és més del que creieu, ara necessito un temps per viure la meva vida i després tornar". Va marxar el juny del 2017, deixant enrere una família i qualsevol mena d'estabilitat econòmica, i va tornar sis mesos després. Encara amb dues filles, però també amb traumes que havia de curar i integrar mentre recuperava la seva vida.

Retornar massivament a la naturalesa

Després del confinament, Ramos va veure una tristesa col·lectiva similar a la realitat que va viure a Rojava. "Allà també hi havia moltes morts cada dia i es vivia en un ambient on la tristesa es respirava a l'aire. El dol sempre hi és". Va ser en aquell moment que va decidir començar a oferir un nou tipus de teràpia: l'Earthing. L'objectiu d'aquesta pràctica és connectar el cos físic amb la naturalesa, "sortir de la ment per adonar-nos de què no estem sols".

Ramos explica que al Kurdistan va aprendre el que significa viure en col·lectiu i el sentiment de pertinença a un grup, un dels pilars de les sessions terapèutiques grupals que duu a terme a la ciutat de Vic des de fa menys d'un any. Per a la psicòloga va ser un raonament molt senzill: "Si quan jo estic malament me'n vaig a la muntanya, i allà es resol tot, aleshores perquè no me n'emporto la gent allà?". L'experta critica que a vegades la psicologia contemporània és massa complexa, mentre que tot el que és ancestral és molt més senzill. "Tothom ho entén, i és quan vaig adonar-me que havíem de tornar massivament a la naturalesa, perquè allà hi ha la medicina que tots busquem".

Judit Ramos durant una sessió d'Earthing

Validar la ràbia

L'Earthing es basa, principalment, en un concepte d'unitat i tranquil·litat, cosa que des d'un primer moment sembla contradictori amb les seves experiències a Rojava i la guerra que es lliura allà des del 2011. Per a Ramos la contradicció si existeix, però ho explica defensant la diferència entre la lluita dels kurds amb la d'Estat Islàmic. "La vida que proposa l'ISIS no és un futur pròsper per a la humanitat, podem ser-hi els dos, però si tu amenaces la meva vida, perquè no la permets, aleshores em trio a mi, i jo em defensaré".

Al Kurdistan, Ramos afirma que va veure el fons de la psique humana, i va comprendre que el tipus de ràbia que se sent allà és natural, a la vegada que anava veient que la resta d'emocions s'havien oblidat. Va viure-hi experiències que no havia viscut mai. Va conèixer els seus límits i com reaccionava el seu cos a situacions extremes. També va aprendre a fer foc o a connectar amb el cel després de dormir a l'aire lliure cada nit. 

Amb aquesta idea està preparant el que serà el segon tipus de teràpia que oferirà a la seva consulta: la teràpia d'aventura. Aquest mètode vol fer viure noves experiències a la gent que va a les sessions, per així reconnectar amb la terra i ells mateixos mitjançant emocions que, a la nostra realitat, difícilment es viuen cada dia.

El sacrifici de les mares

Per a la psicòloga, però, l'aprenentatge més gran que es va endur de Rojava va ser com a dona. "Les dones tendim a buscar aspectes com la protecció o la defensa en els homes, i les kurdes em van ensenyar que això no correspon amb la realitat perquè elles no podien esperar que l'home ens protegeixi, ni els homes de l'ISIS ni els kurds, que no ho han pogut fer al llarg de la història".

La seva filosofia encara inspira la seva vida personal. Les milícies kurdes femenines són una peça clau en la lluita per recuperar el territori sirià de les mans d'Estat Islàmic. Judit va arribar a Rojava sent mare de dues filles, i una vegada allà li van deixar clar que no aniria al front, que com a mare també tenia una responsabilitat cap a elles. En canvi, les dones kurdes de les Unitats de Protecció Popular (YPJ) renuncien a la seva maternitat: "És com una mena de sacrifici, sacrifiquen la seva maternitat en pro de defensar la seva terra i el seu poble, i perquè les futures dones puguin ser mares sense viure sota l'amenaça d'Estat Islàmic o de Turquia".

"Aquí, renunciar als teus desitjos individuals en pro del col·lectiu és quelcom que ens queda força lluny", afirma la psicòloga, i que encara no ha interioritzat la idea que per fer canvis reals es necessiten moltes persones per portar-los a terme.

Estudiants de magisteri i la miliciana Heilin (Anna Campbell), juntament amb la Judit.

La vida després de viure una guerra

La vida de Judit Ramos pot semblar pràcticament la mateixa que era abans de marxar com a brigadista al Kurdistan. Té una casa, dues filles i treballa com a psicòloga a Vic. Però ella afirma que la seva mirada no ha sigut mai la mateixa des de que va marxar. "Arribes totalment traumatitzada, amb traumes per tot arreu, i perds la innocència".

Encara avui, relata, ha de fer esforços per no allunyar-se molt de la realitat. Després de viure la realitat d'una guerra i de veure la força d'unes dones que renuncien a tot en pro d'un futur millor, li costa posar en perspectiva la realitat occidental. "Vivim la vida des d'una perspectiva molt superficial, molt poc profunda, molt poc real. I això és el que a vegades em fa tornar enrere, i hi he de fer esforços per agafar perspectiva de nou".