La mort de Julio Anguita, històric dirigent d'Esquerra Unida (EU) i el Partit Comunista Espanyol (PCE), ha commocionat la política espanyola. Nascut en una família de militars i guàrdies civils i mestre de professió, Anguita va ser un dels més destacats líders de l'esquerra dels primers anys de la democràcia espanyola, sent el primer alcalde comunista d'una capital provincial des del final de la Guerra Civil, fet pel qual va ser conegut com el "califa roig". L'andalús va abandonar la política activa el 2003 per problemes de cor, tot i que va seguir vinculat, des de la distància, als moviments polítics i socials del país.

Amb l'objectiu de recordar la seva figura, rememorem alguns dels seus moments, per apropar-nos a un dels polítics més influents de la darreria del segle XX a l'Estat espanyol.

"¡Vayan a comer a su casa!"

Corrupció, màfia governamental, tràfic d'influències, portes giratòries... Julio Anguita ha advocat en múltiples ocasions al llarg de la seva carrera política per la necessitat de canviar el sistema institucional i de poders fàctics del país a través de la participació activa de la ciutadania en la política. A més, ho ha fet amb un llenguatge i una forma de ser plana i lleugera, que l'han ajudat a connectar amb l'electorat. 

La posició rebel entre la joventut

"És una generació criada entre cotó fluix, que no està acostumada a la lluita". Així defineix l'històric líder d'Esquerra Unida a la joventut, una generació a la qual, malgrat el pas dels anys, sempre s'ha mostrat molt proper. Així, parla de la necessitat d'abandonar la postura del "rebel sense causa", posant èmfasi en la consciència de classe: "No tenen futur, a no ser que lluitin per canviar-lo". 

La sintonia amb Pablo Iglesias i la consciència de classe

Al llarg de la seva trajectòria política, Julio Anguita sempre es va mostrar molt crític amb el PSOE, una concepció recollida en el seu famós lema "programa, programa, programa", expressant la seva posició contrària a establir pactes amb els socialistes de forma sistemàtica. Així mateix, la seva línia política al capdavant d'Esquerra Unida va estar basada en la teoria del sorpasso, a través del qual EU havia d'aspirar a sobrepassar el PSOE com a força hegemònica de l'esquerra a Espanya. 

Un fet que no s'acabaria produint mai, però que el portaria a ser un dels ferments defensors de la unió entre Esquerra Unida i Podemos, amb l'objectiu d'aglutinar esforços i vots a l'esquerra del PSOE. 

Així, l'exalcalde de Còrdova sempre s'ha mostrat molt proper a la línia política de Podemos i el seu líder Pablo Iglesias, participant en les seves campanyes polítiques, amb l'objectiu de convertir-lo en una força real en la lluita contra PP i PSOE. 

"Malditas sean las guerras"

Un dels moments més durs de la seva vida arribaria el 17 d'abril de 2003, quan rebria la notícia que el seu fill gran, el periodista d'El Mundo Julio Anguita Parrado, havia mort a Bagdad víctima d'un míssil iraquià mentre cobria l'ofensiva dels Estats Units a la ciutat.

Anguita coneixeria la notícia just abans de participar en un acte a Getafe. No tan sols el va mantenir, sinó que va pujar a l'escenari i va dir que el seu fill havia mort complint el seu deure i que ell faria el mateix, i va llençar un missatge: "Malditas sean las guerras y los canallas que las hacen".

El dret a decidir del poble de Catalunya

Julio Anguita ha definit en més d'una ocasió el problema institucional a Catalunya com un xoc de trens, on totes dues parts han vetllat pels seus propis interessos, entre ells, amagar la corrupció. Així mateix, s'ha mostrat en contra de la sentència als presos catalans per considerar-la exagerada, irracional i sense cap mena de base jurídica, mentre que ha manifestat que només hi ha una manera de resoldre el conflicte polític: "El poble català haurà de decidir en un referèndum el seu futur".