Júpiter i Saturn són els planetes més grans del sistema solar, i els dos gegants protagonitzaran el dilluns una conjunció que no té una gran rellevància des del punt de vista científic però sí històric, ja que aquesta alineació no es registrava des de feia 400 anys i no es repetirà fins el 2080.

Una conjunció que a més d'excepcional i única serà especialment interessant per la proximitat dels dos planetes, que se situaran "només" a 810 milions de kilòmetres, un esdeveniment astronòmic que ha mobilitzat nombroses institucions científiques i societats astronòmiques de tot el món per fer observacions i retransmissions de l'esdeveniment en directe.

Coincidirà a més la alineació de la Terra amb Júpiter i Saturn amb el solstici d'hivern, el dia més curt i la nit més llarga de l'any, i diversos astrònoms han coincidit a assenyalar que són precisament aquest tipus d'esdeveniments els que propicien la connexió entre la ciència i la societat i els que desfermen la fascinació per l'Unviers. 

Diverses institucions científiques, investigadors, aficionats i divulgadors han programat nombrosos espais i retransmissions, encara que no hi haurà concentracions presencials, per a la contemplació d'una alineació que culminarà el dilluns i que serà visible, si el cel ho permet, a simple vista, però que serà "perfecta" amb prismàtics o telescopis senzills, amb els quals es podran fins i tot distingir els nombrosos satèl·lits de Júpiter o els anells de Saturn. 

L'investigador Miguel Ángel López Valverde, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA/CSIC), ha apuntat que es tracta d'una ocasió "especialment bonica" per observar aquest esdeveniment històric, millor fins i tot des de telescopis aficionats que des dels observatoris més sofisticats i professionals, i ha subratllat l'interès que desperten les alineacions dels cossos del sistema solar i, especialment, els eclipsis.

Valverde ha explicat que aquests eclipsis, especialment quan un planeta s'alinea amb una estrella llunyana, revelen als científics informació sobre la composició i la densitat de l'atmosfera d'un planeta, així com les condicions d'habitabilitat. 

Les òrbites de Júpiter i Saturn produeixen conjuncions cada 20 anys, però rarament tan a prop com la que es registrarà aquest any, segons l'investigador Ricardo Hueso, membre del Grup de Ciències Planetàries de la Universitat del País Basc, que ha apuntat que una alineació semblant no es produïa des de 1623, encara que aleshores va ser més difícil d'observar degut a la proximitat "aparent" dels dos objectes al Sol.

Hueso ha explicat que els dos planetes s'aproparan tant que es presentaran als ulls dels observadors "com una sola estrella brillant en lloc de com a dos planetes", i que a partir de dilluns començaran a distanciar-se al cel nocturn, un efecte també "aparent" ja que els dos planetes es troben en òrbites molt diferents. 

La presidenta de la Federació d'Associacions Astronòmiques d'Espanya (FAAE), Blanca Troughton, ha incidit en com de fàcil resultarà observar a simple vista aquesta conjunció, fins i tot a llocs com les grans ciutats, amb molta contaminació lumínica, ja que els dos planetes destaquen entre els objectes més brillants del cel nocturn. 

Troughton detalla com fer-ho: cal mirar a l'oest, després de la posta de Sol, per veure dos objectes brillants molt propers a 20 graus sobre l'horitzó (aproximadament a l'espai que cobreix el palmell d'una mà estesa), i conforme passin els dies s'aproximaran més fins que el dilluns es presentin com un sol punt lluminós. I encara que els dos planetes es mostraran al cel com alineats, en realitat estaran separats per una distància equivalent a cinc vegades la que hi ha entre la Terra i el Sol, ha observat la presidenta de la Federació.

Res té a veure aquest fenomen amb l'estrella de Betlem, segons els científics, que han apuntat que no existeix cap evidència que a l'any 0 hi hagués una conjunció de planetes similar. "No sabem a ciència certa què va poder ser l'estrella de Betlem", ha manifestat Victoriano Canales, coordinador de les activitats de la Federació d'Associacions Astronòmiques d'Espanya i representant d'aquesta organització a la NASA, i ha descartat també que fos una supernova (l'explosió d'una estrella) ja que els escombrats realitzats amb radiotelescopis no han detectat cap rastre d'aquestes explosions. 

Institucions científiques, societats i associacions astornòmiques han programat retransmissions en viu de l'esdeveniment per a la nit de dilluns (entre elles el canal de YouTube de la FAAE) perquè qualsevol persona pugui contemplar aquest esdeveniment històric com si tingués un telescopi.