Kamala Harris
Per Redacció , ACN i EFE
Publicat el 13 d’agost 2020

El candidat demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units, Joe Biden, ha escollit la senadora afroamericana Kamala Harris, de 55 anys, com la seva número dos per al comicis de novembre. Es tracta de la primera vegada a la història que una dona negra ocupa un lloc tant elevat en una candidatura a la Casa Blanca. Malgrat tot el que aquesta fita representa, la senadora ha estat molt criticada pel moviment "Black Lives Matter" i les protestes contra la brutalitat policial pel seu historial de mà dura com a fiscal. 

"Tinc el gran honor d'anunciar que he triat Kamala Harris, una lluitadora audaç pel ciutadà de carrer i una de les millors servidores públiques del país", ha anunciat el propi Biden en una piulada a Twitter. "Joe Biden pot unir els nord-americans perquè ha dedicat tota la seva vida a lluitar per nosaltres. Com a president construirà uns Estats Units a l'altura dels nostres ideals", ha respost en agraïment Harris.

El bagatge com a fiscal

Els sectors més progressistes del partit no han afluixat amb els seus atacs contra Harris des que va deixar clares les seves ambicions, especialment amb l'augment del debat i les protestes contra la brutalitat policial. Consideren que quan era fiscal va ser especialment dura en la persecució de crims menors, que afecten especialment la comunitat negra. "Kamala és un poli" és un dels atacs més repetits contra ella tant pels activistes d'esquerres com per l'extrema dreta, que vol incendiar el debat polític a les xarxes socials. 

Harris no ha renegat del seu passat i ha fet gala durant la seva campanya del seu perfil de mà dura contra el crim, amb el qual va portar les condemnes de culpabilitat a màxims durant la seva època com a fiscal. A més, molts afroamericans van passar anys a presó per crims que avui en dia no són considerats ni faltes. 

El New York Times explica que com a fiscal general rarament va processar a agents de policia que havien matat civils, tot i que quan va deixar el càrrec havia obert algunes revisions a departaments de policia. També se la va criticar molt per negar-se a permetre proves avançades d'ADN que podrien haver exonerat a Kevin Cooper, un home negre condemnat a mort. A més, també ha estat criticada per defensar algunes condemnes contra acusacions de males conductes de fiscals. 

Candidata de l'establishment?

Després de la mort a Minneapolis de George Floyd, que va desencadenar protestes arreu del país, Harris va assegurar que existeix un "racisme sistèmic" als Estats Units i que "la brutalitat policial és un assumpte de vida o mort per a les persones negres del país". 

Harris compta amb el suport de l'expresident Barack Obama i la seva designació és un cop dur contra el sector més socialdemòcrata del partit, que malgrat haver estat guanyant influència els últims anys, veu com l'establishment torna a imposar la seva voluntat. "Joe Biden ha encertat escollint Kamala Harris com la propera vicepresidenta. Ha posat en evidència el seu judici i caràcter", ha assegurat Obama. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —