Les 'kellys' obren camí per a la millora dels drets de la classe treballadora - Diari de Barcelona

"Estem aquí per donar una excel·lent notícia que quedarà escrita, segurament, als llibres d’història", anunciava Vania Arana, presidenta i portaveu de Las Kellys de Catalunya, davant els jutjats socials de Barcelona, un lloc triat a consciència per anunciar la victòria judicial definitiva de les cambreres d’hotels en el cas del Grand Hotel Central.
El jutjat social de Barcelona ha declarat la cessió il·legal de cinc cambreres de pisos que es trobaven subcontractades. Una notícia que arriba un mes i mig després de la primera victòria judicial del col·lectiu, quan el jutge va declarar nul l’acomiadament d’una de les treballadores de l’hotel per haver vulnerat el dret fonamental a la lliure sindicació. La treballadora s’havia oposat a l’externalització de la seva feina a l’hotel i s’havia sindicat amb Las Kellys de Catalunya.
¡Hemos ganado!?. Gracias a los que estuvisteis en la Ópera Rock, en las diversas manifestaciones, en la Huelga, los que vinisteis a tomar té a la Revolutionary Tea Party del 1900. Gracias a vuestro apoyo incondicional.?✊??? #kellysenplantilla. pic.twitter.com/d1EsJNXOqI
— Las Kellys Barcelona (@LasKellysBCN) July 17, 2020
Les kellys han celebrat la notícia, però es mantenen combatives. "La cessió il·legal és una delinqüència organitzada entre hotelers, ocupadors principals i subcontractes que no pot quedar impune", clamava Arana. La presidenta considera l’externalització il·legal com una forma de "tracta", perquè és una situació en què els treballadors formen part d’un esquema laboral en el qual "no es poden sindicar, no tenen drets laborals ni de salut o de família".
La vacuna de les kellys
Tot i que la sentència és una victòria, les kellys demanen una solució que passi per un canvi en la legislació, i no a través de la justícia. En una referència al coronavirus, les cambreres reivindiquen que sí que hi ha solució per al problema de la subcontractació. "Tenim la vacuna que pot arreglar aquest frau: la llei kelly". És una llei que es basa en la reforma de l'article 42 de l'Estatut dels Treballadors i que estableix que l'activitat principal d'una empresa no es pot externalitzar.
Vania Arana: "La cessió il·legal és un dels fraus més greus que afecta els treballadors." Foto: Malena Ramajo
El programa de coalició del PSOE i Unides Podem incloïa la promesa de fer aquest canvi i així aplicar la llei kelly, però encara no s'ha tramitat. "Senyora ministra Yolanda Díaz, truqui'ns ja per procedir al tràmit de llei. No podem esperar, cada dia hi ha cambreres acomiadades que estan arruïnades i passen gana", reclamen les kellys a la ministra de treball i economia social.
Una altra de les demandes del sindicat és que s'implementi el segell de Treball Just i de Qualitat per distingir aquells hotels que comptin amb bones pràctiques laborals. Aquest segell va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 2018, però el Departament de Treball encara no l'ha implementat.
Un problema de tota la classe treballadora
La sentència, a més de ser un avenç en la lluita dels drets de les kellys, també obre la porta al fet que es puguin produir canvis en altres sectors laborals. Des de Laie Advocats, el bufet d'advocats representant i suport de les kellys, apunten que el conflicte de les cambreres de pisos és "la punta de llança d’una situació que ens perjudica a tots", tant als treballadors de la Nissan com a periodistes i a molts altres sectors.
Per aquest motiu, Laie Advocats planteja la necessitat que tota la societat prengui consciència i ajudi en aquesta lluita, una qüestió on la presència del segell de qualitat esdevé clau. "Potser ens fixem en si la carn que mengem és ecològica o no, però també hauríem de mirar quines són les condicions laborals de les treballadores del lloc on ens allotgem", assenyalen des del bufet.
Consideren que aquestes sentències poden obrir una escletxa per millorar el sector laboral de cara al futur. Les kelly també ho veuen clar. "Estem segures que estem fent camí. Estem marcant fites, fent història” deia Vania Arana per concloure el seu discurs. I en un cant que reconforta i que desafia a parts iguals totes elles recorden: “si ens toquen a una, ens toquen a totes!”

