L'escriptor de Gal·les Ken Follet ha publicat la novel·la 'Les tenebres i l'alba' (Rosa dels Vents) en un llançament a tot el món de manera simultània. Un llibre que explora les "lluites de poder" en el moment en què tres grups lidien pel control d'Anglaterra i mostren diverses actituds davant la idea de progrés.

La nova publicació és una preqüela de la saga 'Els pilars de la Terra', el fenomen editorial que ha venut 43 milions d'exemplars arreu del món. Amb 'Les tenebres i l'alba' Follet transporta el lector a l'any 997, en què acaba l'Edat Fosca i comença l'Edat Mitjana, moment en què Anglaterra s'enforna als atacs dels gal·lesos per l'oest i dels vikings per l'est.

Enmig d'una època on destaca la violència i la brutalitat tres vides s'entrecreuen: l'Edgar, un jove constructor de vaixells amenaçat per un atac víking; Ragna, la filla reben d'un noble normand, i l'Aldred, un monjo idealista que somia transformar la seva humil abadia en centre de saviesa que tota Europa Admiri.

La intenció de l'autor és retratar els abusos de poder a la ciutat de Kingsbridge protagonista de les seves anteriors novel·les: "Em va interessar la història de com un lloc petit es transforma lentament en una ciutat amb un mercat, una catedral, un monestir, un pont i té prosperitat", ha detallat. També ha afegit que en aquesta mena d'històries sempre hi ha conflicte, concretament imposat per les tensions del progrés. Ha explicat que es tracta del "conflicte entre les persones que volen el progrés i aquelles que no", una història que es donava en el passat i que segueix repetint-se.

Lliuta per la llibertat

En relació amb el rerefons de la novel·la, Follet ha detallat que les seves històries versen normalment sobre individus lluitant per alguna mena de llibertat: "És un tema que m'agrada perquè significa que el conflicte dels personatges no és purament egoista, sinó que té un propòsit major", ha destacat.

Per l'escriptor, a l'Edat Mitjana hi havia persones lluitant per la justícia que tenien la sensació que era el poder local qui la gestionava, i d'aquesta manera, sempre afavoria els seus familiars i amics: "Tot va sobre qui coneixes i amb qui estàs emparentat". Segons Follet en l'actualitat la llei també està contestada: "ara tenim governs de tot el món qüestionant la llei, no només al Regne Unit", ha lamentat apuntant que aquest és un dels pilars fundacionals del sistema. Per exemple, el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president nord-americà Donald Trump, ha afegit. També ha comentat que, per ell, resulta interessant veure com un "drama històric" té ressonàncies actuals.

Ken Follet: "Em va interessar la història de com un lloc petit es transforma lentament en una ciutat amb un mercat, una catedral, un monestir, un pont i té prosperitat"

L'esclavitud també és un dels altres temes de la novel·la, que ha inclòs per ser "honest" amb la història. De fet, ha considerat que és un tema "impossible d'ignorar" perquè forma part de la història britànica i és un aspecte molt rellevant. Follet ha criticat que hi havia brutalitat amb els esclaus i que li interessava entendre la institució de l'esclavitud. "Sempre hi ha drames de crueltat i fugides amb els esclaus", ha dit, ja que aquesta estava tràgicament legitimada a Londres i a les zones rurals, malgrat ser una "vergonya" difícil de combatre.

Querida Andrea, te recomendamos la saga Los pilares de la tierra, obra maestra de @KMFollett que te llevará a la Edad Media, al mundo de reyes, damas, caballeros y castillos. Una historia entre el amor y la muerte.
Aquí te dejamos el link de la 1ra parte https://t.co/uP4lM5iCFB

— megustaleerco (@MegustaleerCo) September 15, 2020

La Sagrada Família, "l'edifici més sorprenent del món"

Preguntat sobre quina catedral de l'estat espanyol prefereix, ha assenyalat que li agrada la catedral de Vitòria Gasteiz, però que la més fascinant és a Barcelona: "La Sagrada Família de Gaudí, que és l'edifici més sorprenent del món", ja que és l'esquelet d'una catedral normal, però és absolutament salvatge i estranya. Ha destacat que a Gaudí no li agradaven les línies rectes, a diferència d'altres arquitectes, i per això "surt dels edificis de Gaudí pensant: per què ho fem tot amb les línies rectes?".

Sobre la reconstrucció de Notre Dame ha considerat que és una bona opció, i que el moment en què va cremar i Macron va sortir a la televisió per anunciar que es reconstruiria, per a ell va suposar un moment "molt emotiu". A més, ha apuntat que és una oportunitat pels francesos per construir una millor entrada a la catedral.

Pel que fa a la pandèmia, ha agregat que "progressem encara que de vegades anem enrere", malgrat el racisme, el populisme i els atacs a la democràcia. L'autor considera que la pandèmia pot ser un fenomen de pas enrere per anar després endavant.

'Els pilars de la Terra' és la novel·la més llegida a l'Estat, segons les enquestes sobre hàbits de lectura i compra de llibres de la Federació del Gremi d'Editors, amb sis milions d'exemplars venuts fins a Espanya. De fet, ha dit que quan va treure 'Els pilars de la Terra', el mercat espanyol el va rebutjar perquè era molt llarg: "La ironia és que s'ha convertit en el llibre més venut en aquest país", i que això li proporciona satisfacció després d'haver estat rebutjat.

Brexit

Follet ha considerat preocupant la tendència nacionalista que hi ha al món, referint-se en part, al Brexit. Ha explicat que té milions de fans en diferents països europeus, que el llegeixen en diferents idiomes. D'aquesta manera no vol que aquests pensin que forma part d'un moviment britànic que rebutja Europa.