Khaled al-Asaad
Per Redacció
Publicat el 23 d’agost 2020

Durant dècades, Khaled Al-Asaad va cuidar dels majors tresors arqueològics de Síria, mimant cada fust del palmerar, cada columna del temple de Baal, cada escalinata del teatre romà. Es coneixia cada mil·límetre de la capital del fugaç imperi de Palmira, i al llarg de la seva carrera havia excavat les seves entranyes a la recerca de noves tombes i racons inexplorats. Fins i tot va anomenar a una de les seves filles Zenòbia en honor a l'antiga reina de Palmira, demostrant la gran estima que tenia per aquesta localitat siriana.

Tanmateix, la seva gran passió va conduir-lo al seu final. El maig del 2015, els combatents d'Estat Islàmic (EI) van entrar a les antigues ruïnes de Palmira després de prendre el control de la ciutat siriana. El 18 d’agost del mateix any el món de l’arqueologia va patir una gran pèrdua: Khaled al-Assad va ser decapitat a la Plaça de Palmira, defensant encara el patrimoni arqueològic que havia protegit. Aquesta setmana s’han complert els cinc anys del seu assassinat.

Asesinan a uno de los principales arqueólogos de Palmira ...

Khaled al-Asaad

L’arqueòleg de Palmira

Khaled al-Asaad (1 de gener del 1933 – 18 d’agost del 2015) era considerat un dels erudits d’antiguitats més importants de Síria. Durant quatre dècades va ser el cap del Departament d’Antiguitats de Palmira i el conservador del Museu Nacional de Palmira, fins que es va retirar el 2003, segons informa SANA, l’agència estatal de notícies de Síria.

Després de la seva jubilació treballava com a expert en el Departament d’Antiguitats i Museus de Síria. “Si necessitaves fer alguna cosa a Palmira respecte a l’arqueologia o als monuments, havies de passar per Khaled al-Asaad. Ell era essencialment el Sr. Palmira”, explica Amr al Azm, arqueòleg i antic funcionari d’antiguitats sirià a la BBC. “Quan mires avui Palmira com un lloc arqueològic, realment és el llegat de Khaled al-Asaad”, afegeix.

Encara que la conservació de les ruïnes es convertiria en el treball de la seva vida i tenia una llicenciatura en Història PER la Universitat de Damasc, Al-Asaad no tenia una formació formal en arqueologia: tots els seus coneixements en aquest camp eren autodidactes. Va treballar en missions arqueològiques americanes, poloneses, alemanyes, franceses i suïsses, i el seu major èxit fou l’elevació de Palmira a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Vista de l'antiga Palmira (Síria), 2010

Així mateix, Khaled al-Asaad va escriure diversos llibres i textos científics, tant com a autor individual com en cooperació amb altres experts en arqueologia. Entre les seves obres estan Les Escriptures de Palmira i Zenòbia, la Reina de Palmira i l’Orient. També va descobrir diversos cementiris i coves antigues, entre ells un cementiri bizantí al jardí del Museu de Palmira, segons indica SANA.

Un home compromès

La primavera del 2015 Al-Asaad vivia tranquil, jubilat, però sempre a prop de les seves ruïnes. Al principi del conflicte sirià, Palmira semblava fora de perill de la línia de combat. Això no obstant, al maig, els milicians d'Estat Islàmic s’aproparen. Khaled al-Asaad, a l’edat de 82 anys, es trobà en una ciutat presa del pànic, on tothom qui podia fugia, inclòs l’exèrcit sirià. Però tot i el perill imminent, Al-Assad decidí quedar-se a la ciutat i traçà un pla magnífic.

Temple de Baal a l'antiga Palmira, 2010

Hores abans de l’entrada del Daeix, es va dirigir cap al seu apreciat museu i va organitzar-ne l'evacuació, carregant camions en direcció a Damasc. Així i tot, seguia sense estar tranquil: era conscient que enmig d’un país en guerra corria el risc que aquest comboi no arribés mai al seu destí, i va optar per guardar-se un as a la màniga. Seleccionà les 400 peces més valuoses, i amb l’ajuda d’un dels seus fills i el seu cunyat s’internaren en el desert, on les amagaren. Després el seu fill i el seu cunyat fugiren: havien enterrat el tresor al desert i ningú sabia a on.

La resta de la història, malauradament, ja és coneguda. Els jihadistes van prendre la ciutat, arrasant gran part del patrimoni arquitectònic, oferint imatges que van fer la volta al món. Irina Bokova, directora de la Unesco, va qualificar els fets de “crim de guerra”. Els milicians d’EI van trigar molt poc a arribar al museu: allà, davant la seva sorpresa, van trobar les parets i les urnes buides. Només els esperava plàcidament un ancià al seu despatx.

El 18 d’agost del 2015 Asaad va ser decapitat “en una plaça pública i davant de dotzenes de persones”, segons va confirmar l’Observatori Sirià de Drets Humans, que compta amb una àmplia xarxa d’observadors al país. “Després de detenir-lo durant setmanes, els jihadistes el van arrossegar el dimarts a una plaça pública on un espadatxí emmascarat li va tallar el cap davant una multitud”, escrivia el New York Times.

Una pancarta que penjava del cadàver enumerava els presumptes delictes que Al-Asaad havia comès: ser un “apòstata” – renunciar a la religió que professava  - representar a Síria en “conferències infidels”, o ser el “director d’idolatria a Palmira”. Per alguns observadors, en realitat va ser castigat per no haver revelat l’amagatall d’un tresor mític o simplement per aterrir la població de Palmira, una setmana abans de començar a destruir els seus tresors arqueològics.

Sigui com sigui, Khaled al-Asaad  esdevingué un símbol de la resistència de la comunitat local a la destrucció del seu patrimoni i es convertí així en el ciutadà de Palmira més famós del món després de la reina Zenòbia i el seu espòs Odeinat.

Patrimoni de la Humanitat en perill

Les ruïnes monumentals de Palmira s’ubiquen al desert de Síria, al nord-oest de Damasc. És un dels centres culturals més importants de l’Antiguitat. L’arquitectura d’aquesta ciutat recull la influència de diverses civilitzacions - va fusionar en els segles I i II les tècniques grecoromanes amb les tradicions artístiques autòctones i perses – i el 1980 va ser considerada Patrimoni de la Humanitat. Tanmateix, ara està pràcticament destruïda.

Restes arqueològiques de la ciutat antiga de Palmira (2015)

Des de l’entrada d'Estat Islàmic el maig del 2015, els milicians van utilitzar l’antic teatre romà com a escenari per a les seves execucions públiques. No obstant això, el gener del 2017 aquest teatre va patir greus danys, de la mateixa manera que el tetràpilon romà, del qual es va confirmar la destrucció. Ambdós provocats per l’EI. La resta de monuments arquitectònics que en el seu moment van formar part de la històrica ciutat de Palmira han tingut la mateixa sort: els jihadistes van destruir el mil·lenari Temple de Baal, el més gran de la ciutat i dedicat al déu suprem babiloni, que va ser construït al voltant del 32 després de Crist. Tampoc es van salvar el santuari de Baalshamin, l’Arc de Triomf, el castell de Palmira ni una dotzena de les torres millor conservades.

Des de 2013, les ruïnes de Palmira estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, per la situació de guerra al país i pels atacs al patrimoni per part de l’EI.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —