L'escriptor Kiko Amat torna a endinsar-se en un món replet de violència a la novel·la Revancha, publicada per l'editorial Anagrama. "M'interessa pintar la bellesa dins de l'horror i de la teòrica lletgesa", assegura l'autor en una entrevista amb l'ACN. Un horror, una violència, que venen descrits al món que ha creat Amat en el sisè llibre amb ultres, tràfic de droga, extorsions i venjances, que es mouen, en el que l'autor anomena, el seu particular "gòtic Llobregat, a la perifèria i extraradi de Barcelona". L'Amador, conseller i número dos de la facció criminal de Lokos, un grup ultra del FC Barcelona, és el protagonista de la història.

L'Amador és el conseller i número dos de la facció criminal de Lokos, un grup ultra del FC Barcelona, que trafica amb droga, extorsiona i elimina les bandes enemigues. El seu cap és Alberto Cid, àlies el Cid. L'Amador i el Cid són dos llegendaris skinheads neonazis del Gol Sud durant els anys 80 i 90. En un inici eren dues persones inesperables, però va passar una cosa entre els dos que els va distanciar. Un dels secrets més grans de l'Amador és la seva homosexualitat. La vida de l'Amador es creuerà en aquesta història amb la de César Jabalí Beltrán, que va ser rugbista i ara es guanya la vida venjant, per encàrrec, víctimes de pederastes i atropelladors pròfugs.

L'escriptor explica que hi ha autors de temes que després creen uns personatges perquè hi encaixin, però, ell, diu, és "una autor d'històries" i li agrada l'oralitat, el mite local, la història que passa de boca en boca i l'exageració. "Volia explicar una història de violència proleta, amb uns personatges desestructurats" i ubicats en el seu particular "gòtic Llobregat, a la perifèria i extraradi de Barcelona". L'autor fins i tot ha creat un argot amb paraules que utilitzen els protagonistes.

'Revancha' (Anagrama, 2020)

En un primer moment, tenia la idea d'escriure un llibre amb un protagonista absent que no aparegués fins al final de tot. Una persona de qui s'expliquen les seves històries "infames", però no sortia fins el darrer moment. El seu plantejament va canviar quan l'autor va fer aparèixer el protagonista al darrer capítol i el va fer parlar. Allí es va adonar que l'Amador era "la columna vertebral del llibre". Amat va decidir que tornava a començar des de zero en un nou esborrany amb l'Amador apareixent des de l'inici.

Assegura que ell és "molt d'ofici i molt tècnic", i un escriptor de "molta revisió implacable". Opina que quan es troba "novel·les dolentes, autoindulgents o covardes no és tan que l'escriptura o la història fos dolenta, sinó que l'autor no ha fet el pas crucial d'arrencar tot el greix que sobra ni les merdes que són obstacles perquè aquella història quedi prima i muscular, i sigui concisa i precisa".

Bellesa
Amat creu que pintar la bellesa a partir de coses belles és "molt més fàcil" que realitzar l'esforç de buscar-ho en "la lletgesa, en la violència i en el que la gent denomina escòria. Això sí que val la pena". Assegura que un bon exercici narratiu és "escriure sobre una gent que mai diries que és bella i pura. Les imatges de bellesa arquetípiques i de clixés tots les coneixem, però m'interessa pintar la bellesa dintre de l'horror i de la teòrica lletgesa".

Amat, al llibre no diu al lector què ha de pensar sobre els personatges. Considera que si un espectador de sèries o un lector pot empatitzar amb el dolent és perquè aquest estava ben definit i posa com exemple el cas de Tony Soprano. "Quan coneixes els monstres instintivament comences a posar-te al seu cantó i Revancha és un cas claríssim perquè tots els lectors es posen al costat de l'Amador". Tot i això, assegura l'autor, ell és el dolent, però és el teu amic qüestionable que t'estimes perquè el coneixes molt. Amat creu que pot existir una "malignitat innata" a l'ésser humà, però com més llegeix i examina, apunta, s'ha adonat que no és tan innata i que hi ha "raons per la ràbia, l'odi i la violència" que s'han anat forjant amb el pas dels anys.

L'escriptor creu que un narrador no ha d'opinar i no ha d'ensenyar-ho tot: "No pots ser condescendent amb el lector i explicar-li tot a cada paràgraf. Un autor ha d'aprendre a aturar-se tres frases abans". Considera que les novel·les funcionen precisament per les coses que no s'han dit.