Alemanya. Sempre quedarà Alemanya. On el FC Barcelona va tornar a demostrar la seva grandesa i on, ahir, va evidenciar la seva trista i dolorosa fragilitat. De Berlín a Munic. Del crit de glòria després de la sentència de Neymar a l'enèsim ganivet al pit obra de Musiala. De tocar el cel a caure a l'infern. A l'Allianz Arena el Barça va tornar a ser incapaç de competir i el Bayern el va expulsar de l'elit després d'anys esquivant la precipitació, lluitant constantment per evitar l'inevitable. I és que ahir va ser la crònica definitiva d'una mort més que anunciada i on, per desgràcia, perdre ja és el normal.

El 2017 el Barça va patir el seu primer gran cop a Europa després de la cinquena orelluda. Va rebre quatre dianes a Paris que posteriorment, al Camp Nou, va remuntar amb sis a favor en una nit màgica, apoteòsica, d'aquelles que ara són impensables. Però no seria més que un simple miratge. Un mes més tard, la Juventus eliminaria el conjunt blaugrana als quarts de final amb un global de 3-0, en el que esdevindria l'últim curs de Luis Enrique a la banqueta.

Ja amb Valverde van arribar els destrosses de Roma, el 2018 —tenint l'eliminatòria amb un 4-1 a favor—, i Liverpool, el 2019 —després d'un contundent triomf a Barcelona per 3-0—. Dues formes de sucumbir tan sorprenents com ridícules que van sentenciar el tècnic i alertaven que el Barça començava a no poder estar a l'alçada dels millors.

Però tot encara podria ser pitjor. En plena pandèmia i amb Setién al capdavant, el conjunt culer va dir adéu, de nou, a la Lliga de Campions, després de caure golejat 2-8 a Lisboa davant la seva bèstia negra: el Bayern de Munic. I amb Koeman la cosa tampoc no va millorar. Classificat per a vuitens, el Barça va caure 0-3 al Camp Nou davant la Juventus i, ja a l'eliminatòria, el Paris Saint-Germain el va fer fora amb un global de 2-5. Era la última caiguda del club a la màxima competició europea.

I, sí. Pels qui no deixen de patir, pels que pul·lulen sense ànima i no fan més que esperar una nova bufetada de realitat, a l'escala del fracàs sempre hi ha un graó més. Aquesta temporada, la de la teòrica renovació, la de l'inexplicable comiat de Leo Messi, ha estat la pitjor de totes. El Barça ha tornat a ser eliminat de la Champions i ho ha fet més abans d'hora que mai: a la fase de grups i golejat davant el Bayern en dues ocasions (0-3 i 3-0) i contra el Benfica (3-0), amb tres derrotes totals i amb només dos gols a favor en sis partits. Deu pallisses en quatre anys que han acabat amb el KO definitiu.

L'Europa League, on tornar a començar

El FC Barcelona no queia a una fase de grups de la Lliga de Campions des de la temporada 2000/01. Aquest nou mil·leni havia suposat el paradís per a l'entitat barcelonista, però dues dècades després ha tornat a experimentar el que suposa abandonar l'aristocràcia. Aquell Barça, dirigit aleshores per Serra Ferrer, va ser també tercer del seu grup després de patir derrotes com la de Turquia (3-0 amb el Besiktas) o contra el Milan (0-2). 

No obstant això, pitjor va ser dos anys més tard, quan la temporada 2002/03, primer amb Van Gaal i després amb Radomir Antic, el Barça no va arribar ni a classificar-se per disputar la Champions, havent acabat en sisè lloc a la Lliga. Així doncs, la 2003/04 va haver de jugar l'antigament denominada UEFA, actual Europa League. Llavors, l'equip blaugrana, amb Xavi Hernández sobre la gespa i Fran Rijkaard a la banqueta, va ser elimintat als vuitens de final pel Celtic per no poder remuntar l'1-0 de l'anada a Glasgow.

Des d'aquella ocasió, el club sempre ha competit a la Champions i ha superat, almenys, la primera fase. Fins ahir. "Aquesta és la nostra realitat. Costa pair-la, digerir-la, però és la que hi ha. L'hem d'afrontar i ens hem de rebel·lar. Hem de començar des de zero per recuperar el barcelonisme i posar-lo on es mereix i on li pertoca", declarava un dolgut Xavi a la sala de premsa de l'Allianz Arena.

Ara el FC Barcelona haurà de lluitar per la segona competició europea, una Europa League on competeixen equips de renom com el Borussia de Dortmund, el Porto, el Nàpols o el Sevilla, entre d'altres. "Treballarem de valent perquè això no torni a passar. Ens hi deixarem la vida i la pell. Ara comença una nova etapa i ha de ser un punt d'inflexió", afegia el tècnic. Al Barça li toca tornar a començar. Però de veritat.