Totes ballem de tant en tant, sigui amb públic o no. Ens resulta natural (perquè ho és), tinguem la traça que tinguem, que moure's d’un pas a un altre és un acte alliberador. Nosaltres, esclar, no vivim aquesta història, o almenys no desitjo que ho fem. Sí veiem, però, la vida de Louise, una ballarina a l'òpera Garnier el 1895 que, entre bambalines, haurà de resoldre un deute amb una companya costi el que costi, descobrim que el món del ball no és el que sembla i que l'exhibició que han de dur a terme les ballarines no acaba a l'escenari. 

L'espectacle és dolorós, incòmode i estranyament permanent, perquè parlem de realitats dubtoses en espais enlluernats, ja que no tot allò bonic ho és així a totes hores: és l’horror en el bell de les coses. 

Us presento aquí una realitat com moltes altres. Un curt que, tot i haver estat publicat fa poc, ja ha guanyat reconeixement popular i un apreci que, a ulls meus, és més que merescut. Realitzat per Constance Bertoux, Camille Bozec, Pauline Guitton, Pauline Mauviere i Mila Monaghan, grup d’alumnes de Gobelins, l’escola d’animació referent dels darrers anys.