L’esperit del ‘Boss’. De romanços esvaïts i imaginaris de carretera - Diari de Barcelona

L’esperit del ‘Boss’. De romanços esvaïts i imaginaris de carretera
L’adquisició progressiva de la maduresa personal és el barem més indicat per sentir les modulacions de les cançons en nosaltres


El veterà Bruce Springsteen, recolzat per l’arxiconeguda E Street Band, ha donat el tret de sortida a la seva nova gira en ple 2024, al cor d’un context global severament colpejat per la desigualtat, la intolerància i l’odi. Els concerts d’aquesta estrella del rock no tenen l’estatut d’espectacle sorollós, sinó que abracen un esperit de germanor on convergeixen amb fruïció tot un ventall de sensacions íntimes que, durant ben bé tres hores, es comparteixen enèrgicament.
Existeix una sensació difícil de descriure que aflora quan l’escolta pacient de les cançons del nostre artista de capçalera sempre semblen les primeres vegades. I, alhora, que aquestes preses de contacte originàries, en produir-se, intueixen totes les properes, i són només un tast d’altres escoltes futures que guarniran el nostre trajecte vital. La música és la disciplina que s’emmotlla de manera més immediata i arbitrària en la nostra experiència complexa de les coses. L’adquisició progressiva de la maduresa personal és el barem més indicat per sentir les modulacions de les cançons en nosaltres, o les nostres pròpies vibracions en elles, que al cap i a la fi es conserven de la mateixa manera que quan van gravar-se en l’estudi.
L’evocació del mite d’Orfeu a la tercera estrofa de ‘Point Blank’, les veus que ressonen abans de l’epíleg pianístic de ‘Racing in the Street’ i l’existència d’un tema breu de joventut dedicat a l’actriu alemanya Camilla Horn són alguns dels incontables descobriments que un creador consagrat al seu art, en equivalença amb un oient sensible, pot facilitar. No és cap secret declarar que Springsteen és un músic amb un imaginari força cinematogràfic. Els seus primers discos, que daten del 1973, sobrevolen un clima de pessimisme als Estats Units, país marcat pel conflicte amb el Vietnam i per l’assassinat del seu president deu anys abans. No obstant això, peces com ‘Growin Up’ o ‘The E Street Shuffle’ transmeten sentiments optimistes, reflexos de les inconstàncies i els anhels d’abans dels trenta anys. La balada ‘New York City Serenade’, juganera i bohèmia, està més relacionada amb el ‘Manhattan’ de Woody Allen que amb els racons de perdició que retrata Martin Scorsese. Altrament, l’eclosió del gènere de la ‘road movie’, amb noms representatius com Dennis Hopper o Wim Wenders, és un punt de comunicació evident amb la trajectòria del ‘Boss’, responsable de temes emblemàtics com ‘Thunder Road’. Aquesta cançó de l'àlbum ‘Born to Run’ és un cant a la llibertat personal i un robust qüestionament del determinisme, és a dir, reivindica el dret de d’autocontemplar-nos des d’indrets no imposats. Aquesta necessitat connecta estretament amb la idiosincràsia nord-americana, sempre desitjosa de refundar-se i de corretgir-se, i emparada sota un alè comunitari que no sempre és el que és.
L’artista de Nova Jersey també està afiliat a la doctrina cristiana, i a través de la seva obra s’entrega a la cerca de la terra promesa. Una temàtica que cristal·litza en una cançó específica, ‘The Promised Land’, del 1978. Aquest paradís evocat no l’acaba trobant fins després de l'atemptat de l'11-S, moment on lliura un nou àlbum a cavall entre el laconisme i l'esperança. 'Paradise' és el títol assignat a un dels temes que el conformen. La composició apel·la a un retorn a la serenor i a la sensualitat, termes que, després d'una catàstrofe, s'han de repensar i reassumir. La troballa d’una calma interior succeeix sovint a una exteriorització desbocada de les emocions, però, per mantenir ferm el pont entre un estadi i un altre, la melodia i la veu d’un cantant compromés, missatger del present i poeta del futur, és el millor remei.
La ciutat de Barcelona està, llavors, més que disposada per la tornada, un any més tard, d'aquesta icona incansable, d'aquest individu humanista, d'aquest creador inabarcable. L'estiu l'inauguraran Bruce Springsteen i la E Street Band, benvinguts i benaurats.

