Banc dels Aliments a Nou Barris
Publicat el 30 de maig 2020

"Si em preguntes si l'ingrés mínim vital és millor que res et dic que sí, però si em preguntes si és suficient, et dic que no, és extremadament insuficient respecte a les necessitats que hi ha”. Així avalua Daniel Raventós l'Ingrés mínim vital aprovat avui pel govern. Raventós és doctor en Ciències Econòmiques i professor d'Economia i Empresa en la UAB a més de president de l'associació Red Renta Básica.

En paraules del ministre d'inclusió, Jose Luis Escrivá, “aquesta mesura arribarà a 850.000 famílies”, per la qual cosa aproximadament 2,3 milions d'espanyols es veuran beneficiats. No obstant això, Raventós remarca que, si veritablement s'arriba a aquests 2,3 milions de persones, només cobririen el 25% dels pobres que hi havia en 2019 segons xifres oficials (sense comptar els que caldria sumar a causa de la crisi de la Covid-19). “Si no consideres que un 25% no és extremadament insuficient, digues-me què consideres insuficient.”

L'ONG Save the Children també avisa que és insuficient perquè deixa fora una part de la població en risc de pobresa, com les llars formades per dos adults i dos infants amb ingressos entre els 10.000 i els 18.000 euros.

Sergi Perelló, portaveu i vicesecretari general de la Intersindical-CSC,  apunta sobre l'ingrés mínim vital que “és un pedaç que no et treu de la situació, només et para una mica el cop".

 

Canvis estructurals en la política econòmica
La renda mínima vital ha estat aprovada pel govern de manera accelerada a causa de l'esclat de la crisi del coronavirus. És una mesura que genera rebuig a un costat i a un altre de l'espectre polític per la seva suposada ineficàcia. Amb tot, Raventós aclareix: "Diuen que la renda bàsica no soluciona aquest i l'altre problema, és clar que no; la renda bàsica o l'ingrés mínim vital, és només un aspecte dins de la política econòmica. De fet, una política econòmica és una cosa molt més àmplia, abarca aspectes com ara la política fiscal, monetària, laboral, d'habitatge…·.

En aquest sentit i parlant també de considerar aquesta mesura dins d'un marc major que encara està per establir, Sergi Perelló remarca que “caldria que és plantegessin transformacions estructurals per solucionar els reptes que tenim a nivell de mercat laboral”.

El debat de la reducció de la jornada laboral
"Un element important que tindrem és el tema dels debats tecnològics i la robotització, per tant, la primera mesura que nosaltres creiem que és més important és el repartiment del treball i de la riquesa", apunta Perelló.

Fa uns dies, a l'altre costat de la Terra, la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, plantejava la setmana de quatre dies laborables i altres mesures de flexibilització laboral com a vies per a treure a determinats sectors del país de la crisi en la qual els ha portat la pandèmia.

A l'estat espanyol la situació ja era complicada abans de la crisi, però aquests dies es comença a veure l'efecte sobre l'economia. Per això, des de la Intersindical, Sergi Perelló afirma que aquest és el moment per a tenir el debat de la reducció de jornada: “És un debat que a molta gent li costa fins i tot a l’esquerra, però és que sense això, passa el que hem vist amb la Nissan, que afectarà a 30.000 treballadors”.

Un salari mínim d'acord al nivell de vida
L'ingrés mínim vital aprovat avui està destinat a combatre l'extrema pobresa de les llars, en concret a aquelles famílies que no arriben als 230€ mensuals per unitat de consum.

No obstant això, des de la intersindical remarquen que “amb 700 euros n'hi ha prou per viure a Catalunya”. Per tant, afegeixen que un altre element complementari hauria de ser la reavaluació del salari mínim: “l’actual ens sembla insufficient perquè aquí el cost de la vida i l’habitatge és molt alt. Nosaltres demanem 1.320 euros i parlem de transformacions importants que serveixin per dignificar la vida de les persones a través de sous decents i el repartiment de la jornada”, afegeix Perelló.

Renda bàsica i renda màxima
Daniel Raventós assenyala una altra mesura a afegir a aquest conjunt d'aspectes econòmics que complementarien l'ingrés mínim vital aprovat avui pel govern: la renda bàsica. “L'ingrés mínim vital és per a la renda bàsica el que és un ou per a una castanya. La renda és incondicional i universal mentre que això és ultracondicional i per descomptat no és universal”, especifica l'economista.

“Alguns dels quals defensem la renda bàsica també defensem la renda màxima, és a dir, que hi hagi grans fortunes no és un problema solament de desigualtat, sinó que és un problema de llibertat per a la immensa majoria de persones que no són riques, perquè les seves condicions materials d'existència poden estar subjectes a qualsevol arbitrarietat”, apunta Raventós.

En definitiva, l'economista remarca que totes aquestes mesures són conceptualment independents però que poden ser perfectament complementàries.

La  joventut i el seu futur incert
L'any 2019, la precarietat laboral juvenil arribava al 50 % a l'estat espanyol. “Sabem que hi ha més pobresa juvenil que potser no la mitjana de totes les edats”, senyala Raventós.

L'ingrés mínim vital contempla restriccions d'edat. De fet, encara que podrà sol·licitar-se amb 18 anys, caldrà tenir-ne 23 i portar-ne tres emancipat per poder-la obtenir en cas de viure sol.

La crisi del coronavirus ha aprofundit en la ferida oberta de la precarietat laboral juvenil a Catalunya i encara es desconeix fins a on arribaran les seves conseqüències. “Amb la Covid-19 hem vist les mancances de tot el sistema públic, sanitari i educatiu; per tant ara és important reforçar-los i que els sectors estratègics estiguin al servei de la ciutadania”, remarca Sergi Perelló.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —