Durant el dia d’avui, quasi 18.000 bolivians que resideixen a Catalunya han estat cridats a les urnes per elegir el president i vicepresident de l’estat, 36 senadores, 130 diputades i 9 representants davant organismes parlamentaris supraestatals, en la repetició de les eleccions generals que es van celebrar el 20 d’octubre de l’any passat i que van quedar anul·lades després que l’Organització dels Estats Americans (OEA) presentés dos informes on evidenciava suposades irregularitats en el recompte de vots.

El 10 de novembre de l'any passat, el govern d’Evo Morales es va veure forçat a dimitir després que les revoltes socials, la pressió internacional i que l’exèrcit i la policia boliviana els suggerís la dimissió, fet que alguns països van qualificar de cop d’estat. La successora fou Janine Áñez, vicepresidenta de la Cambra de Senadors, que es va autoproclamar presidenta al·legant successió constitucional i basant-se en un pronunciament del Tribunal Constitucional a favor de la “successió immediata”.

Morales va ser el primer president indígena a conquerir les elits polítiques, l'any 2006. Des de desembre roman com a refugiat a l'Argentina. 

Abans de la seva dimissió, Morales havia convocat unes noves eleccions que havien de celebrar-se el 3 de maig i que es van suspendre per la pandèmia de covid-19. Durant el seu mandat, Áñez va ratificar les eleccions amb un projecte de llei que, a més de convocar eleccions, també plantejava una reforma completa del Tribunal Suprem Electoral. Les votacions d’avui són la primera volta d’uns comicis en els quals es pot evitar una segona votació si un dels candidats aconsegueix el 50 % més un dels vots o si n'aconsegueix més del 40 % i una diferència del 10 % respecte de la segona força més votada, tal i com havia aconseguit Morales en les últimes eleccions, quan va obtenir el 47,08 % dels vots mentre que Carlos Mesa va obtenir-ne el 36,51 %. Júlio Egue, delegat de MAS a Barcelona, adverteix a Diari de Barcelona que “tot i que els bolivians que vivim a Europa tenim la garantia que aquí es complirà la normativa electoral, ens preocupa que això no passi a Bolívia”. 

Votacions a Catalunya  

La jornada electoral d’avui a Catalunya ha tingut lloc sense el desplegament policial i militar que sí que hi ha hagut a Bolívia. Egue afirma que “van sortir com si estiguéssim en estat de setge. És la primera vegada que en unes eleccions democràtiques surt l’exèrcit al carrer”. Així i tot, les votacions a Barcelona no han quedat exemptes de polèmica. Tot i les franges horàries per votar segons el cognom, les zones que envoltaven els recintes electorals s’han omplert de ciutadans que esperaven el seu torn. Aquestes aglomeracions han dificultat el compliment dels protocols de protecció contra la covid-19, en alguns punts de la cua. Així i tot, les mesures de seguretat s’han aplicat el peu de la lletra dins el recinte electoral i a les meses. 

Interior del recinte electoral de Fira de Barcelona on es realitzaven les votacions.

A més a més, una part de la població boliviana que s’ha acostat a votar als diferents recintes habilitats no ho ha pogut fer. Tot i tenir la documentació necessària, alguns dels votants que havien exercit el seu dret en les eleccions del 2019 no han pogut fer-ho en aquesta ocasió. La majoria d’ells no sabien el perquè d’aquest fet, però bona part ho atribueixen a motius polítics. Juan Carlos Vasco Pérez, director general de Bolívia Primero TV a Barcelona, afirma que “moltes de les persones que estan al govern no volen deixar el poder. Des del ministre Murillo a la presidenta Áñez, són ells els que convulsionen el país”. Una de les afectades, Daisy Aguilera, ha explicat al Diari de Barcelona que “l’única resposta que ens han donat és arreglar-ho demà al consulat quan ja hagin passat les eleccions i això no pot ser. L’any passat vaig votar i ara em surt que estic inhabilitada”. Des de l’organització han demanat paciència a tots els bolivians que s’han acostat a votar i no han pogut fer-ho.

Votants arreu del món

Els comicis bolivians es celebren en una trentena de països diferents d’entre els quals Espanya, amb 60.239 ciutadans habilitats, és el tercer amb un cens més ampli de votants, només per darrere d’Argentina (142.568) i evidentment de Bolívia (7.031.294). D’aquests més de seixanta mil ciutadans cridats a les urnes, gairebé una tercera part (17.833) tenien  la seva mesa electoral a Catalunya. Totes les eleccions han començat a les vuit del matí hora local i han acabat als voltants de dos quarts de sis de la tarda. 

Arreu del món més de 350.000 ciutadans amb nacionalitat boliviana han estat cridats a les urnes, una xifra una mica inferior a la de les últimes eleccions i que contrasta amb l’augment en el nombre de votants en el cens total.