- opinió -
Mar Bermúdez
Mar Bermúdez
La culpa és del txa-txa-txa
El més pràctic és culpar qui no es pot defensar i si algú no té veu en aquesta societat, són els joves
Publicat el 07 de juliol 2020

Tota sèrie televisiva que triomfa entre els joves té un personatge imprescindible: l’incomprès pel món. És la típica persona que, només pel fet de ser jove, representa un problema per tot el seu entorn. Té moltes mogudes al cap, normalment ha passat per situacions extremes i ningú és capaç d’encaminar-la. Exemples? Tots els que vulguis. Des de Joan o Pol de Merlí, fins a Marina d'Élite o Mave i Adam de Sex Education. Aquests personatges trenquen la utopia del jove perfecte que vol ser exemple per als espectadors i són la màxima representació dels prejudicis del col·lectiu jove. I, ves per on, també són els més estimats i idolatrats pels joves, potser perquè reflecteixen tot allò que la societat no els para de repetir que els caracteritza.

Són molts els estudis que han posat de manifest que la representació dels joves (menors de 35 anys) als mitjans de comunicació es queda molt curta. A l’estudi Mitjans de Comunicació i Joves, elaborat per Mònica Figueras i Maz i Marcel Mauri i de los Ríos, s'explica que el contingut protagonitzat per joves als mitjans de comunicació és ínfim. Les temàtiques són, majoritàriament, la violència, l’educació i els accidents. Només un percentatge residual es dedica a problemes socials que els afecten directament. I ni tan sols en aquestes notícies s’utilitzen persones joves com a fonts. I tot això, a què ve?, et preguntaràs. Doncs és el que explica per què la culpa sempre és del txa-txa-txa.

La “nova normalitat” sembla que no arribarà a bon port, l'Organització Mundial de la Salut ha anunciat que la pandèmia, tot i estar més controlada en alguns països, a escala mundial encara creix en impacte. La responsabilitat social durant la desescalada ha estat tema de tertúlia habitual i si cal assenyalar falta de consciència, és evident qui rep. El més pràctic és culpar qui no es pot defensar i si algú no té veu en aquesta societat, són els joves. Quantes notícies s’han publicat sobre festes i trobades de joves irresponsables que es creuen immunes a tot. Quan la joventut treu el cap per la finestra i veu les imprudències generals comeses per tothom... quina impotència.

El fet és que els estereotips enganxen i funcionen. En el mercat de la comunicació, si una notícia reforça les pròpies conviccions, és molt més probable que la consumim, així es retroalimenta la producció i explotació d’aquests estereotips. És a dir, explicar que els joves ho fan malament i que són els més inconscients de la societat concorda amb el prejudici general i, per tant, ven. La directora general de Joventut de la Generalitat, Laia Girós, en una entrevista al mitjà digital Social.cat afirmava: “Jo crec que els joves són un dels col·lectius més criminalitzats durant aquesta pandèmia i, al cap i a la fi, també han estat afectats pels efectes de la Covid-19”.

Segons un informe publicat per l'Organització Internacional del Treball, les vides laborals dels joves podrien quedar marcades per sempre a causa de la crisi de la Covid-19. Més d’un de cada sis ha perdut la feina des de l’inici de la pandèmia i els qui han mantingut el lloc de treball, ho han fet en condicions encara més precàries de les habituals. Aquest és només un exemple dels molts impactes que han rebut els joves mentre se’ls responsabilitza de les males praxis de tota la societat. Perquè abans que fer un gest d’autocrítica, sempre és més senzill assenyalar els altres

Si algun dia es fa una sèrie sobre la pandèmia i la crisi mundial, el personatge problemàtic serà, de ben segur, jove. S’explicarà la seva inconsciència amb els trasbalsos que la Covid-19 té sobre la seva vida, que d’una manera o altra s’haurà buscat solet i que s'haurà de convertir en el maldecap de tot el seu entorn per sortir-se’n. Mentrestant, fora de la pantalla, els joves marcats per una crisi que els ha tocat de ple, lluitaran per construir-se un futur digne i per solucionar la destrossa que totes les generacions anteriors, sense embrutar-se les mans, han deixat endarrere. Si és que, al final, potser, els joves són l’esperança pel futur de la crisi i no pas la causa. Joventut, sembla que tots ho tenen clar: la culpa sempre és del txa-txa-txa.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —