Pantalla d'un smartphone amb xarxes socials com Instagram o Twitter
Per ACN i Redacció
Publicat el 06 de juliol 2020

La Fiscalia de Barcelona que s'encarrega dels delictes d’odi ha proposat que les xarxes socials tinguin l’obligació de proporcionar les dades dels usuaris investigats per aquest tipus de delicte. A Alemanya ja s’ha legislat i a França s’està fent. En canvi, moltes empreses tecnològiques nord-americanes s’emparen en l’esmena constitucional del dret a la llibertat d’expressió i es neguen a donar la identitat dels seus usuaris, tot i les peticions judicials. Però la Fiscalia vol que l’estat espanyol pugui sancionar les empreses amb seu a Europa que no col·laborin amb la justícia. En aquest sentit, fa una analogia amb les companyies telefòniques, que sí que estan obligades a facilitar les dades dels seus clients quan aquests són investigats.

Miguel Ángel Aguilar, fiscal delegat d’odi de Barcelona, explica que sovint és difícil conèixer la identitat d’alguns perfils a Twitter, Facebook, Instagram o YouTube, que des de territori espanyol, difonen missatges d’odi cap a col·lectius vulnerables i admet la seva frustració en aquests entrebancs.

Segons dades del Ministeri Públic de delictes d’odi de Barcelona, el 2019 es van iniciar 39 diligències d’investigació per aquest delicte, 10 de les quals van acabar en querella o en denúncia. 16 dels casos eren per delictes comesos a les xarxes, sobretot a Twitter. Aquestes xifres no disten de les de 2018, en què el principal motiu de discriminació va seguir sent la ideologia, tal com va passar el 2017. Però el que més preocupa a la Fiscalia és l’increment  de delictes per orientació o identitat sexual: el 2019 hi va haver 95 atestats, bastants més que els 59 del 2018. Segons el fiscal Aguilar, aquest fet es dona a causa que les víctimes tenen més conscienciació per denunciar, però també per un increment de delictes en aquest àmbit. Passa el mateix amb els delictes per racisme o xenofòbia, que han augmentat aquests darrers anys.

Per això, el fiscal delegat proposa diverses reformes legals per afinar i perseguir de manera òptima aquests delictes. Així es congratula que la futura llei de drets de la infància que impulsa el govern espanyol inclogui la discriminació per edat i l’aporofòbia, però també demana que s’incloguin sancions administratives a qualsevol mena de discriminació que no arribi al nivell de delicte. Alguns d’aquests exemples és l’anomenat “microracisme” o “microhomofòbia”, així com la discriminació per origen territorial dins de l’Estat.

Aguilar voldria que la Fiscalia d’odi tingués rang de fiscalia especialitzada dins de la Fiscalia General de l’Estat i que la formació en delictes d’odi fos obligatòria per a tots els policies, vigilants de seguretat, jutges i fiscals. També planteja que els immigrants irregulars que siguin víctimes de delictes d’odi puguin obtenir un permís temporal de residència, com ja passa amb les víctimes de violència de gènere o tràfic d’éssers humans.

Per acabar, suggereix que es rebaixi la pena de presó, d’un a quatre anys, a una de fins a tres anys pels delictes de discurs d’odi de l’article 510 del Codi Penal, tal com recomanen les autoritats europees.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —