Quan els tutors els van proposar presentar el curt que havien fet per a una assignatura a una sèrie de festivals, poc s'ho pensaven Gerard Gil i Jana Jubert que Greata (nàusea), la seva primera obra com a directors, acabaria tenint un lloc a esdeveniments com el Festival de Cinema de Sant Sebastià o el D'A. Aquest darrer, que celebra enguany la seva desena edició, s'ha hagut de celebrar virtualment i, per això, el curt ha format part del catàleg que la plataforma Filmin ha ofert a tots els seus usuaris.

Un procés express
El curt —molt curt, de només sis minuts— explica la història de dos nois que s'han d'enfrontar a un problema i que no tenen gaire clar com gestionar-lo. Es va crear en només tres mesos, el que durava l'assignatura. Així, un procés que sol durar anys es va reduir a només 12 setmanes. I el metratge es va gravar en temps rècord: només 12 hores. "No és per excusar-nos, sinó perquè suposa un valor afegit al resultat final", explica Gerard Gil.

La seva companya Jana Jubert confessa que, un any després del seu rodatge, s'ha adonat que, amb més temps o més experiència, en altres rodatges el curt seria diferent, però així i tot, comparant-lo amb altres òperes primes, n'està molt satisfeta. La jove creadora, però, considera alhora que és important posar el producte en un context concret i explicar al públic en quines condicions i limitacions s'ha produït: "Em sembla que comparar-lo amb productes molt més elaborats no li fa justícia". En aquest sentit, Gil considera que hi hauria d'haver més espais als festivals per a aquests tipus de films. 

Gerard Gil i Jana Jubert el dia del rodatge. FOTO: Jan Aubert

Les crítiques: Què vol dir "transmetre"?
Com totes les coses que es mostren al públic, Greata ha rebut crítiques, tant positives com negatives. Una d'aquestes darreres, que un usuari va deixar a Filmin, considerava que el curt no li havia transmès res. "A mi, aquest comentari em va saber greu", diu Gerard Gil, ja que el codirector considera que justament això és el que sí que havien aconseguit: "Potser no transmet cap missatge en concret, però sí les emocions que viuen els personatges". "Què vol dir transmetre?" —pregunta Jubert— "Jo, quan miro una pel·lícula, per exemple, no em quedo amb el missatge, sinó amb el que em fa sentir, amb el que em remou per dins".

Tal com explica Jana Jubert, la pel·lícula ho diu tot, sense dir gairebé res: "Nosaltres no jutgem els personatges, no els victimitzem, senzillament en presentem la situació". El fet que sigui un curtmetratge també hi té el seu paper. "Amb el temps i els mitjans de què disposàvem, no podíem fer un projecte més llarg amb un missatge de denúncia i mai no ha estat la nostra intenció", explica Gil. En aquest sentit, afegeix que, tot i que és cert que de la història es poden conèixer molts més detalls, llavors no hi hauria "espai per a la imaginació".

L'equip de rodatge de 'Greata (nàusea)'. FOTO: Jan Aubert

La codirecció, una experiència compartida
Per a tots dos, aquesta ha estat la primera vegada que han exercit com a directors en la seva curta carrera, i Gil i Jubert estan molt contents d'haver pres la decisió de compartir aquest càrrec. Un paper que a la resta de l'equip els feia respecte assumir. Segons ells mateixos confessen, hi ha gent que considera que les codireccions poden no funcionar del tot bé perquè el resultat acaba perdent personalitat. "A mi m'ha semblat molt enriquidor i crec que és important tenir algú amb qui compartir dubtes i inseguretats. Al final, és la figura a qui transmets les preguntes i jo a vegades no sabia què respondre. El fet de poder preguntar a la Jana em tranquil·litzava", explica en Gerard Gil.

El tipus d'història ha ajudat a poder compartir aquest paper sense conflictes: "No era una autobiografia que jo volia explicar d'una forma en concret i que llavors sí que hauria dirigit jo sola, sinó més bé un encàrrec", explica Jubert.

Gil i Jubert conversen amb l'actriu Èlia Mateu. FOTO: Jan Aubert

Tot i els moments difícils, com ara el fet de plantejar una història entre tot l'equip que comptava amb una vintena de persones o en veure les imatges —analògiques— que havien gravat i adonar-se que hi havia algunes coses que no quadraven, tant un com l'altre estan contents i satisfets de la feina feta. Una feina que en condicions normals haurien presentat a un festival reconegut i local com ara el D'A, i amb el qual s'identifiquen pels criteris de selecció.

Així, l'òpera prima de Jana Jubert i Gerard Gil estarà disponible fins diumenge 10, com la resta del catàleg del festival a Filmin. El seu futur passat diumenge encara és incert, però una distribuïdora ja s'ha interessat en el projecte. Amb una mica de sort, arribarà, així, a encara més públic.