Tothom coneix el joc de la petanca, l’hem vist en places, parcs i altres zones d’oci. Aquest popular esport en què guanya l’equip que apropa més la seva bola al bolig, una bola més petita i de fusta, ha acompanyat la humanitat gran part de la seva història. Si bé és cert que la petanca com a tal apareix a principis del segle XX a Provença, el joc de boles es remunta als inicis de la civilització, concretament a la Grècia clàssica del segle VI aC. Com ha resistit el pas del temps aquest esport? És realment un joc d’avis, tal com s’ha cregut fins ara?

Actualment, Catalunya compta amb més de 300 clubs de petanca, entre els quals podem destacar jugadors de totes les edats, començant amb nens de deu anys o menys, i acabant amb gent de seixanta cap amunt. Contràriament al que ens han fet creure, la petanca no té edat. Antonio Navarro, veterà del Club Petanca Los Trece, assegura al Diari de Barcelona que “la gent no té ni idea d’aquest món, una persona que juga mai no dirà això.

No només hi ha homes grans, sinó també nens, dones, famílies i matrimonis”. Aquest desconeixement és a causa, en certa manera, de la poca visibilitat i cobertura per part dels mitjans de comunicació, en contraposició a altres esports  com el futbol o el bàsquet. “És un joc minoritari, està completament oblidat”, conclou Kevin Arolas, jugador de 18 anys. A Espanya és gairebé impossible veure partides per la televisió mentre que “si te’n vas a França, transmeten els partits de petanca com si fossin els de futbol”, afirma Navarro.

Alba Rodríguez, jugadora del Sants: "Em fa molta ràbia no haver començat abans per culpa de la poca normalització"

El repte de ser diferent

Els tòpics entorn de la petanca l’encasellen com a un esport únicament per a gent gran. La majoria de joves que la practiquen s’han enfrontat a la pressió social i els comentaris despectius d’aquells que no entenen que és un esport “per a tota la família”, tal com el descriu l’Eva Linares, jugadora del Petanca Sants. La seva filla, l’Alba Rodríguez, reconeix que no va començar a jugar abans per “vergonya de tots els prejudicis que hi ha”.

Ara ja fa un any que competeix i ha estat la promotora del primer equip femení en el club de Sants. “Em fa molta ràbia mirar enrere i veure que podria haver començat molt abans i per culpa de la poca normalització no haver-m’hi atrevit”, lamenta la jugadora.

Font: Elaboració pròpia

Tot i la diferència generacional dins els clubs, la relació entre veterans i novells acostuma a ser molt bona. Els primers són conscients que sense els segons, el futur d’aquest esport està condemnat a desaparèixer. Per això, l’Isidoro Garcia, jugador veterà de petanca de Terrassa, desitja que “tant de bo vinguessin molts més” i afegeix que “hi ha joves molt bons, inclús millors que nosaltres, que tenim més experiència”.

El fals ‘boom’

No és cap novetat que hi hagi jovent interessat en aquest esport, la qüestió és que la seva organització i regularització en la competició l’ha fet més visible professionalment. “Cada cop hi ha més equips federats, legalitzats i patrocinats. Abans era un joc per passar l’estona amb els amics i els veïns”, destaca Navarro i afegeix que “ara està més organitzat, fins i tot alguns equips participen en campionats mundials”.

Si no s’aconsegueix visibilitzar l’esport, a llarg termini pot acabar desapareixent

No obstant això, la presència de juvenils en competicions de petanca està patint una tendència a la baixa. Jugadors joves com el Kevin no es plantegen viure de la petanca, per a ells és només un hobby. “El futur del joc és molt dolent, difícilment pot millorar en els pròxims anys”, conclou Garcia. Si no s’aconsegueix visibilitzar més l’esport, a llarg termini pot acabar desapareixent.

La influència familiar segueix sent la causa principal per la qual la gent jove s’interessa per la petanca. Per posar fi a aquest problema, des del club Petanca Sants s’ha impulsat com a iniciativa oferir-la com una extraescolar més. “És la forma d’arribar als nens”, afirma la jugadora Alba Rodríguez que, a més, assegura que avui dia s’està treballant molt de cara a les futures generacions.