No quise.

No quise decirte nada.

Vi en tus ojos

dos arbolitos locos.

De brisa, de risa y de oro.

Se meneaban.

No quise.

- Al oído de una muchacha (Canciones 1921-1924)

En només set versos, Federico García Lorca era capaç de crear un bell i íntim poema, una profunda reflexió que et captiva i et transporta a la seva ment. Uns versos que són una petita mostra del talent immesurable del poeta, qui es va alçar com una de les figures més brillants de la literatura espanyola del segle XX, impregnant la poesia d’humanitat, tradició i la saviesa més transcendental.

Tal dia com avui del 1936, però, el món de les lletres es quedà una mica més orfe: García Lorca va ser afusellat pel règim franquista, junt amb el mestre Dióscoro Galindo i els banderillers Joaquín Arcollas i Francisco Galadi al barranc de Víznar, a pocs quilòmetres de Granada; Es convertia, així, en un símbol de tots els desapareguts en la Guerra Civil espanyola.

La població granadina de Fuente Vaqueros va veure néixer el 5 de juny de 1989 qui seria l’autor de grans obres de la literatura espanyola com El Romancero Gitano i Poeta en Nueva York, en poesia, i Bodas de Sangre i Yerma, en teatre. Des de petit García Lorca va entrar en contacte amb les arts a través de la música i el dibuix. El 1915 començà a estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Granada, i formà part de El Rinconcillo, centre de reunió d’artistes granadins, on conegué a Manuel de Falla.

Entre 1916 i 1917 el poeta va realitzar diversos viatges per Espanya amb els seus companys d’estudi - coneixent Antonio Machado- que inspiraren el seu primer llibre Impresiones y paisajes (1918). El 1919 es traslladà a Madrid i s’instal·là a la Residencia de Estudiantes, coincidint amb nombrosos intel·lectuals, com Juan Ramón Jiménez, Salvador Dalí, i els seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas; generació a la qual - anomenada del 1927 - s’adscriu la seva obra. Allà començà a florir la seva activitat literària amb la publicació d’obres com Libro de poemas (1921) o El maleficio de la mariposa (1920).

Un autor prolífic

Lorca va escriure tant poesia com teatre, tot i que en els darrers anys de la seva vida es bolcà més en l’últim, participant fins i tot en l’escenificació i el muntatge de les obres. Mentre que en els seus primers llibres de poesia es mostrà més aviat modernista, en una segona etapa combinà el Modernisme amb l’Avantguarda, partint d’una base tradicional.

En tota la seva obra, però, Lorca es presenta com un agut observador de la parla, la música i dels costums de la societat rural espanyola. En les seves obres descriu amb exactitud aquest ambient, a la vegada que es converteix en un espai imaginari on expressa totes les inquietuds més profundes de l’ésser humà: el desig, l’amor i la mort, el misteri de la identitat i el miracle de la creació artística.

Entre les obres més destacades de Lorca s’inclouen Canciones (1927), Romancero gitano (1928) o Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935), els quals mostren la sensibilitat personal de l’autor mitjançant motius populars. Així mateix, Poeta en Nueva York (1940), escrit a l’altra banda de l’Atlàntic és un cant angoixós a la gran ciutat com a nucli deshumanitzador. Pel que fa a la producción teatral, sobresurt Bodas de sangre (1933), on l’amor il·legítim és perseguit pel fatalisme, Yerma (1937), sobre la maternitat frustrada, i La casa de Bernarda Alba, estrenada per Margarida Xirgu a Buenos Aires el 1945.

Us oferim un recull de l’obra poètica i teatral més destacada de Federico García Lorca.

Lorca els seus poemes, i els seus versos són encara recordats; i ho seguiran sent durant molt i molt de temps.