La Terra és un ens viu i inalterable; existia abans que nosaltres i ho farà quan no hi siguem. Sovint podem caure en la falsa percepció que l'espècie humana té una importància sobredimensionada. Des de ben petits hem crescut mirant-nos el melic, inconscients de la veritable magnitud del terra que trepitgem, de la cruesa del planeta que anomenem casa nostra.

Els volcans són una de les eines que la natura empra per recordar qui mana. Immutables i perennes, existeixen a tot arreu i nosaltres convivim amb ells. Però, a diferència de nosaltres, porten milions d’anys aquí, encara ara treballant com a creadors de nova terra i destructors d'allò caducat.

A finals de setembre, l’erupció del volcà de La Palma va despertar l’interès de tots, però sobretot dels qui viuen envoltats de volcans. La zona mediterrània és una de les més actives volcànicament a causa de la seva situació geogràfica i els últims moviments tectònics han posat en alerta gran part de la costa, on col·lideixen les plaques euroasiàtica i africana. El recorregut de la franja entre aquestes plaques conté alguns dels més actius del món.

Concretament a Catalunya, ens manté en alerta una possible erupció similar a la que té lloc a La Palma, tot i que, segons els experts, és menys probable. La Palma se situa en una província volcànica molt més activa que la del nord-est de Catalunya. De fet, s’estima que les últimes manifestacions volcàniques a Catalunya tingueren lloc fa uns 10.000 anys. Tot i així, no ha deixat de ser un motiu de preocupació recurrent durant les últimes setmanes. Per això fem un repàs per alguns dels punts calents del Mediterrani i l'estat en què es troben.

Volcà de Cumbre Vieja, La Palma (Illes Canàries)

L’erupció del volcà a Cumbre Vieja va començar el 19 de setembre a la zona de Cabeza de Vaca, en el municipi d’El Paso. Gairebé 7.000 habitants han estat evacuats de la zones cobertes per les colades de lava i les seves proximitats. Més de 780 hectàrees han estat ocupades per la lava, soterrant i destruint més de 2.000 habitatges i edificacions. La Palma no havia experimentat una crisi volcànica semblant en els últims 50 anys. L’última activitat volcànica a "la isla bonita" va esdevenir el 1971, quan el Teneguía va entrar en erupció, però sense afectar les zones poblades i expulsant tot el material al mar. 

Al llarg de la setmana del 19 de setembre es van produir milers de terratrèmols a Cumbre Vieja que alertaven de la imminent erupció. Actualment, el volcà de La Palma ha entrat en la seva fase més virulenta. Tot i l'involucració dels experts, el grau d'incertesa que s’originin noves fissures i l’activitat sísmica constant doten el volcà d’una alta perillositat.

La Palma és, en els últims anys, l’illa canària amb més activitat volcànica; 3 de les últimes 4 erupcions han tingut lloc al territori "palmero". El volcà de Cumbre Vieja és molt més explosiu i emet més quantitat de material i gasos que en el seu moment el Teneguía a Fuencaliente, al sud de l'illa. Però, tot i aquesta diferència, el 1971 es va registrar una mort per inhalació de gasos i una segona que mai va constar.

Zona Volcànica de la Garrotxa (Catalunya)

Sobrevolant la franja que conformen les plaques euroasiàtica i africana, arribem al camp volcànic català, que està format per un conjunt de roques eruptives neogenoquaternàries, que es troben al nord-est de Catalunya i es distribueixen en tres principals zones volcàniques: l’Empordà, la Garrotxa i la Selva. Especialment a la Garrotxa hi ha nombrosos volcans i materials volcànics. A les comarques del Gironès, la Selva i l’Empordà també es troben algunes manifestacions volcàniques importants. Aquest vulcanisme es va iniciar fa 10 milions d’anys i pertany a un sistema més extens, que s’estén des del cap de Gata fins a la conca del Rin, a Alemanya.

Els nombrosos cons volcànics que es preserven a la Garrotxa, com el Santa Margarida, el Croscat i la Garrinada, són un testimoni que evidencia l’activitat relativament recent del vulcanisme. Malgrat això, és molt complex establir la susceptibilitat d’entrar en erupció ja que no existeixen suficients dades per preveure-ho.

Font: Elaboració pròpia

Volcà Etna, Sicília (Itàlia)

Travessant part del Mediterrani,  arribem a la península veïna, concretament al volcà Etna, que es troba a l’illa italiana de Sicília. Va experimentar una nova erupció el 21 de setembre d’aquest any, després de 20 dies de pausa. L’erupció va ser al cràter sud-oest, amb cendres i lava, mentre anava augmentant l’amplitud de tremolors volcàniques. Aquesta darrera activitat estromboliana va ser la més activa en les últimes erupcions de l’Etna. Una immensa columna de fum de nou quilòmetres d’altura va alterar el tràfic aeri de la zona.

Aquesta erupció, asseguren els experts, no va suposar un perill per a les persones més enllà d’haver de netejar la cendra dels seus terrats, problemes de tràfic i danys a l’agricultura. Aquest any ha sigut de temporada alta per a l’Etna, que ha esclatat 50 vegades i ha crescut 30 metres.

Volcà Stromboli, Illa d'Stromboli (Itàlia)

A poc més de 150 quilòmetres en línia recta, ens situem a la petita illa d'Stromboli, on es troba el popular volcà italià. Aquest, que es manté en constant activitat des de 1932, dona nom a un tipus d’erupció molt explosiva: l'estromboliana. La violenta explosió de l'Stromboli del 2019 va ser una erupció sense precedents.  En esclatar, una turista britànica explicava: “Vam veure l'explosió des de l'hotel. Hi va haver un fort soroll. Ens vam tapar les orelles i, després, un núvol de cendres ens va envair”. L’erupció va aixecar un descomunal núvol de cendra en forma de fong, com si es tractés d’una bomba, que es va estendre quilòmetres i va provocar incendis a l’illa.

Un excursionista italià de 35 anys va perdre la vida in situ durant l’explosió i un altre va resultar ferit.