"Tinc un pla molt xulo on surto calba i despullada", confessa Sara Muñiz darrere de la mascareta. Ella és una de les actrius que surten al prostíbul de la pel·lícula. Ens la trobem sortint del cinema després de veure per primer cop la història. Quan li van dir que sortiria despullada s’ho va pensar dos segons, "no gaire més". Muñiz confessa que va anar tot molt ràpid: "Lluís Danés –això té bona pinta–, la Vampira del Raval –parece turbio–, vaig dir ‘de cap, anem-hi!’".

I si alguna cosa té Sitges és la seva màgia i que tot és possible. Lluís Danés ha fet un miracle: canviar la història de Barcelona. En una pel·lícula que beu de referents com David Lynch i comparteix un estil amb El gabinete del doctor Caligari –un film que està sent homenatjat a Sitges (pel seu centenari)–, Danés aconsegueix mantenir la intriga fins a l’últim segon.

El director s’ha documentat amb diversos llibres publicats sobre aquest mite i que li donen la volta als rumors instaurats durant dècades entre els barcelonins. És per això que la història –basada en fets reals– pren vida i sentit davant el públic.

"L’escenografia i la posada en escena també són un personatge", va explicar Danés a la roda de premsa de presentació. I és que el director juga amb el blanc i negre per explicar una història que només es permet el luxe del color vermell (sang), que actua com una espècie de fil conductor. Només hi ha una escena en color, la del bordell "per explicar d’alguna manera que això encara passa", segons explica Danés.

Pel que fa al repartiment, Roger Casamajor ha destacat que "els personatges d'aquesta cinta porten moltes coses a la motxilla". Però com a actor o actriu "no es pot jutjar el personatge, has de gaudir amb les condicions que tinguin», assegura Núria Prims.

La pel·lícula compta amb la presència del veterà Francesc Orella en el paper de burgès benefactor que amaga una cara fosca: és pederasta. L’actor ha confessat que, al llarg de la seva trajectòria professional ha fet molts personatges que han estat "grans fills de puta", però mai havia fet a de pederasta.

La Vampira de Barcelona narra la història d'Enriqueta Martí (Nora Navas), la famosa Vampira del Raval, i la d'un periodista intrèpid (Roger Casamajor) que vol arribar fins al fons de la qüestió en un cas que no pot sortir a la llum. Entre els fils argumentals hi trobem tot allò que fa patir a tot periodista: la censura i la impotència de no poder denunciar la corrupció del poder. Però també la radiografia que fa de les classes socials de l'època, amb el bordell i la burgesia com a element i personatges centrals amb tota la foscor i repugnància que destil·la la pel·lícula.