Aquest 2020 no hi haurà Volta a Catalunya. L’edició 100, que havia de començar el 23 de març, es correrà finalment l’any que ve. L’organització no ha tingut altre remei que ajornar-la per la falta d’espai al calendari ciclista, que ha quedat molt comprimit per culpa de la pandèmia. “És el més raonable perquè després de l’estiu hi ha el Tour, el Giro i la Vuelta. I tot això ja és molt hipotètic”, afirma Rubèn Peris, president de la Volta, que recalca que la Unió Ciclista Internacional els ha tingut en compte a l’hora d’adaptar el calendari.

“El recorregut i la planificació de la Volta estan pensats per al mes de març, no per a la tardor”, assegura Peris, que també admet que no s’han arribat a plantejar fer coincidir la cursa amb el Tour, el Giro o la Vuelta. La Volta s’havia disputat ininterrompudament des de l’any 1939, just després de la Guerra Civil, que va provocar dos anys de parèntesi. Des d'aleshores, ni la Segona Guerra Mundial havia provocat que la ronda catalana deixés de disputar-se cada any.

Amb més de 105 anys d’història, la Volta s'ha convertit en la tercera cursa per etapes més antiga del món, només per darrere del Tour i el Giro, les dues grans cites del circuit. Després de 99 edicions, la prova treballa per mantenir la seva identitat malgrat la professionalització de la cursa. La fita de l’edició centenària, commemoració que els organitzadors preparaven a consciència des de fa un any, es fa pregar.

Els primers ídols

La història de la Volta es remunta a l'any 1911. El diari La Vanguardia va reservar un petit espai el dia 5 de gener per informar que l'endemà començava a Barcelona una cursa que recorreria Catalunya: "Mañana viernes, a las ocho de la mañana, tendrá efecto en el viaducto de Doña Elisenda de Moncada, la salida de los 40 corredores ciclistas que toman parte en la prueba que organiza el Club Deportivo bajo el nombre de Vuelta de Cataluña, con una reglamentación parecida a la de la gran prueba mundial Tour de France [...]".

El dia de Reis va ser la data escollida per celebrar la primera Volta Ciclista a Catalunya. El fred i la pluja van deslluir la sortida de la primera etapa a l'avinguda de la Reina Elisenda, just a l'alçada de la plaça de Sarrià. Les inclemències meteorològiques també van condicionar les altres dues etapes programades: el glaç va provocar nombroses caigudes durant la segona etapa i el vent va posar els ciclistes contra les cordes en els últims quilòmetres abans de tornar a Barcelona.

Sortida de la primera edició de la Volta Ciclista a Catalunya l'any 1911. FOTO: ARXIU VOLTA

Quan Sebastià Masdeu, corredor català nascut a Tarragona, va creuar la línia d’arribada, el públic que s'aplegava al velòdrom del carrer de Sant Jordi de Sants va saltar a la pista per saludar Masdeu i els altres ciclistes que aconseguien acabar la cursa després de tantes dificultats. La Volta es va convertir aviat en un esdeveniment de masses a Catalunya gràcies a l'èpica de les primeres edicions. Aquell 1911, Masdeu va ser el guanyador de la primera Volta, tot i que el primer gran ídol de la Volta va ser Mariano Cañardo, el corredor que ha guanyat més edicions (set).

La societat catalana es va sentir partícip de la cursa ben aviat. En les edicions posteriors, els vorals de les carreteres es van començar a omplir de públic. "En aquella època, la bicicleta era l'aspiració de molta gent com a sinònim de llibertat i esbarjo, i això va fer que la Volta entronqués molt amb la societat", explica l'exmembre del Comitè Organitzador de la Volta (1983-1990), Josep Beltran, que també subratlla la importància de la cobertura que aleshores El Mundo Deportivo i La Vanguardia feien de les etapes.

L'empenta del Sants

La Primera Guerra Mundial va provocar la primera aturada en la història de la Volta. Sis anys després, els organitzadors van voler impulsar el retorn de la prova, però el desgavell organitzatiu va ser tan gran, que els anys 1921 i 1922 ja no es va celebrar. Va ser gràcies a la Unió Esportiva de Sants, fundada el mateix any 1922, que la prova es va tornar a disputar el 1993. Amb el president Ramon Torres al capdavant, un dels principals impulsors del ciclisme a Catalunya, el Sants va organitzar-ne la cinquena edició. La determinació de Torres i la col·laboració de nombrosos clubs ciclistes de Catalunya va ser fonamental per a l'èxit de la cursa.

"Ramon Torres va ser el nostre avi. Vivia per al ciclisme i era reconegut arreu del món. Rebia correspondència dels amics que tenia a Itàlia i França. Gràcies a ell he pogut conèixer Bahamontes i Miquel Poblet, que venien a casa a veure'l per parlar amb ell. Amb aquest home (Torres) només es parlava de ciclisme", recorda Arturo Llançà, amic de Torres que va viure amb ell durant 24 anys. "No va inventar el ciclisme, però molts hem conegut aquest esport gràcies a ell. Va gestionar fins i tot la presència dels primers corredors espanyols al Tour", afegeix Llançà.

El vincle entre la Volta i el Sants encara hi és. De fet, les dues entitats comparteixen la mateixa seu al carrer de Riego, a prop de la plaça d'Osca. L'any 2006, la Volta va professionalitzar la seva estructura organitzava a canvi d'un pagament anual al club santsenc a través d'un contracte que s'haurà de renovar l'any 2026. Montserrat Dot, presidenta de la Unió Esportiva de Sants, explica que és una concessió que fa que la Volta continuï sent del Sants: "Ningú pot vendre, traspassar o concedir la Volta a ningú si no és amb el vistiplau del Sants. La vinculació ni s'ha perdut ni s'hauria de perdre mai".

El franquisme s'apropia de la Volta

Després de l'aturada de la prova durant la Guerra Civil, la Volta va reprendre la seva activitat malgrat quedar subordinada a l'aparell de la Falange, que aprofitava els esdeveniments esportius per fer propaganda de la seva activitat. Llavors, la Volta va passar a dir-se Vuelta Ciclista a Cataluña. 

Pocs dies abans de començar l'edició de 1946, Ramon Torres va publicar un article al diari El Noticiero Universal on reivindicava el significat de la Volta tant per a l'esport com per a Catalunya: "La Volta és, en primer terme, la festa dels ciclistes, però també és la festa esportiva de tot Catalunya. La gran manifestació anual uneix i fa resplendir l'edat, la història i la vitalitat esportiva de la nostra regió".

Les autoritats franquistes fan la salutació feixista al podi de la Volta l'any 1939. FOTO: ARXIU VOLTA

La internacionalització de la cursa

El cartell de la 43a edició de la prova va recuperar el nom original de Volta després de 24 anys. Ara bé, no va ser fins a l’any 1977 quan el cartell es va tornar a presentar totalment escrit en català. Si bé durant les primeres edicions els cartells tenien dibuixos molt senzills d’autors anònims, a partir de la dècada dels vuitanta, artistes catalans amb projecció internacional es van encarregar de dissenyar-los. Joan Miró (1980), Antoni Tàpies (1986) i Miquel Barceló (1989) van sumar la seva personalitat artística a l'esdeveniment.

Els organitzadors de la Volta van portar la cursa fora del territori català per segon cop amb motiu del 75è aniversari. Sota la presidència de Joan Peirató, l'any 1986 es va disputar una contrarellotge a l'Alguer, la ciutat sarda tradicionalment de llengua catalana. "Ens van dir il·lusos, però amb esforç vam fer-ho. L'any 1977 ja s'havia disputat una etapa a Menorca", recorda Peirató. "Los jóvenes directivos del Sants se jugaban mucho en esta aventura, pero lo han conseguido como en tantas otras ocasiones", va dir llavors el periodista Otero Soler en una crònica a la Radiocadena Española. Un any abans, la Generalitat havia concedit la Creu de Sant Jordi a la Volta.

La darrera dècada del segle XX i la primera del XXI va ser una època de creixement per a l'esport català. Els Jocs Olímpics de Barcelona van posar la ciutat i Catalunya al mapa mundial de l'esport, i la Volta no es va quedar fora d’aquest despertar internacional i també va contribuir-hi. La prova va guanyar molta projecció gràcies a la participació de corredors com Laudelino Cubino, Fernando Escartín, Pedro Delgado o Miguel Indurain, com en el seu dia Jacques Anquetil i Eddy Merckx van posar la Volta a l'aparador mediàtic participant-hi.

En la seva primera participació l'any 1988, Indurain va guanyar l'etapa reina amb autoritat i va superar Cubino en la contrarellotge decisiva a Tremp. Així va endur-se la seva primera Volta, advertint als grans líders del ciclisme mundial que un jove ciclista navarrès estava disposat a discutir-los l’hegemonia. L'impacte d'aquella edició va ser tan notori que la Unió Ciclista Internacional va tornar la cursa catalana a la categoria de les de set etapes, després que un any abans n’hagués retallat la durada a sis.

Miguel Indurain i Pedro Delgado a la Volta l'any 1988. FOTO: ARXIU VOLTA

"Jo no tinc cap fotografia amb cap corredor. M'hauria agradat tenir-ne una amb Indurain, però la meva tasca com a voluntari no era compatible amb la meva passió d’aficionat al ciclisme", assegura Carles Alférez, voluntari de la prova. "La Volta ha canviat moltíssim. Jo vaig començar a col·laborar-hi quan era molt jove conduint el cotxe que portava els dos únics metges de la cursa. Ara cada equip porta el seu equip mèdic", diu Alférez, que va ser reconegut amb la medalla d’or de la Volta per més de quaranta anys de dedicació a aquesta competició.

"Amb la professionalització, la cursa ha sobrepassat el barri de Sants, Barcelona i també Catalunya, però malgrat que hem perdut la sensació de pertinença d'un barri o d'un poble, el lligam amb la gent segueix existint", admet Peris, que està convençut que l’espera valdrà la pena: “L’optimisme és absolut. L’edició 100 s’ha de fer ben feta, quan toqui i no en un format reduït de dies”.

La Volta commemorarà l’edició 100 l'última setmana de març del 2021 amb una identitat pròpia forjada amb el pas dels anys pels organitzadors, els voluntaris, els ciclistes i també pels aficionats, que abans del tret de sortida de l'última etapa a Montjuïc, encara es poden fotografiar amb els corredors en una jornada de ciclisme que s'esforça per conservar l'esperit de la sortida de la primera etapa a l'avinguda de la Reina Elisenda.