El president de Rússia, Vladimir Putin, assegura que els Estats units i l'OTAN "no tenen en compte les preocupacions" de Rússia en els documents entregats per trobar una solució a la crisi a Ucraïna.

Segons ha informat el Kremlin, Putin ha dit en una conversa telefònica amb el president francès, Emmanuel Macron, que la resposta dels Estats Units i l'OTAN no allunya les "preocupacions" de Moscou, com "evitar l'expansió de l'OTAN, negar-se a desplegar sistemes d'armes a prop de les fronteres o retornar el potencial militar i infraestructures d'Europa a posicions de 1997, any en què es va signar l'Acta Fundacional OTAN-Rússia".

Per Putin, la resposta dels Estats Units i els seus aliats també "ignora la pregunta clau". "Com els Estats Units i els seus aliats seguiran el principi d'indivisibilitat de seguretat (…) que estableix que ningú ha d'enfortir la seva seguretat en detriment de la d'altres països?", diu el comunicat que recull l'ACN.

Amb tot, el president rus s'ha compromès en la seva conversa amb Macron a continuar el diàleg sota el format de Normandia, segons el Kremlin. El comunicat també apunta que Rússia estudiarà "amb cura" les respostes dels Estats Units i l'OTAN que va rebre el passat dimecres per "decidir sobre accions futures".

En referència a la situació a Ucraïna, el Kremlin ha remarcat que Putin ha destacat a Macron la "importància" de "l'estricte compliment" per part de Kíev de les disposicions previstes al Protocol de Minsk, principalment establir un diàleg directe amb Donetsk i Lugansk i "legalitzar l'estatus especial" del Donbas.

Garanties de seguretat: l'OTAN lluny de les fronteres

Les garanties de seguretat exigides per Rússia inclouen: posar fre a una major expansió de l'Aliança, en particular a Ucraïna i Geòrgia, el cessament de tota cooperació militar amb les antigues repúbliques soviètiques, i la retirada de les tropes i armaments de l'OTAN a les posicions que ocupaven abans de 1997.

"Si ells (els estatunidencs) insisteixen que no modificaran les seves postures, nosaltres tampoc ho farem. Simplement, la posició d'ells es basa en arguments falsos, en la tergiversació dels fets, i la nostra té com a base documents signats per tots”, ha dit Lavrov en al·lusió als acords d'Istanbul de 1999. Ha subratllat que no veu "cap possibilitat per al compromís", ja que no es pot arribar a acords "si les anteriors decisions es tergiversen i se sabotegen".

Moscou insisteix en què els acords d'Istanbul han confirmat el principi de la indivisibilitat de la seguretat a Europa, que suposa que el dret d'uns a garantir la seva defensa no ha d'amenaçar la seguretat dels altres. 

Pel que fa a les amenaces de noves sancions estatunidenques contra Rússia que incloguin els seus dirigents i la desconnexió del país dels sistemes financers internacionals, Lavrov ha indicat que és un fet que "equivaldria a la ruptura de relacions".

Segona guerra freda?

El passat 30 d’octubre començava l’última part de la crisi entre Ucraïna i Rússia. Aquest darrer va desplegar més de 100.000 tropes prop de la frontera del país exsoviètic i dies després imposava una sèrie de peticions a l’OTAN i els EUA prohibint, entre elles, l’ampliació del primer cap als estats de l’est com Ucraïna.

La comunitat internacional no ha trigat en reaccionar. El Regne Unit ha enviat un paquet de “sistemes d’armament lleuger antitancs” al·legant que són armes amb una clara utilitat defensiva, mentre que Espanya ha enviat en els últims dies dos vaixells a la Mar Negra (una fragata i un dragamines) perquè segons la Ministra de Defensa, Margarita Robles, Espanya "no pot mirar a un altre costat" .

Els Estats Units, per part seva, han autoritzat Lituània, Letònia i Estònia a enviar míssils i armament nord-americà, i adverteix que si Putin creua amb les seves tropes la frontera d’Ucraïna, la resposta dels aliats serà ràpida i contundent. “No hi ha malentès possible. Qualsevol unitat russa operativa que travessi la frontera amb Ucraïna és una invasió”.

Preparar-se “per al pitjor”

Rússia de moment no ha intentat entrar a l’estat ex soviètic, però Kiev denuncia que Moscou es troba darrere de l’atac cibernètic que van patir al voltant de 70 webs governamentals el passat 14 i 26 de gener. Just abans que les webs quedessin inutilitzades durant el primer atac, els estaments ucraïnesos afectats haurien rebut un missatge que els instaven a preparar-se “per al pitjor”.

El ciberatac hauria tingut la intenció de destruir, impedint la utilització dels equips infectats sense possibilitat de recuperar les dades. Dmytro Matiuschenko, el Ministre Conseller de l’Ambaixada d’Ucraïna a Espanya, recalca que resistir és vèncer davant les tàctiques de guerra híbrida de Rússia per “sembrar el pànic entre la ciutadania i els sectors econòmics i financers”.

Una guerra que hi ha qui considera una segona part de la Guerra Freda entre Rússia i els Estats Units, amb amenaces i accions velades per part dels dos estats, i amb Ucraïna com a víctima. Washington ha sancionat 4 ciutadans ucraïnesos acusats de treballar amb els serveis d'intel·ligència russos per a desestabilitzar el país, i acusa Moscou d'estar preparant una operació de sabotatge falsa contra les seves forces a l'est d'Ucraïna per dibuixar a aquest com l'agressor i tenir un pretext per envair l'antiga república soviètica.

Per la seva banda, el vicecanceller rus Sergei Ryabkov va advertir que no descartaven un desplegament militar a Cuba i Veneçuela. "Tot depèn de l'acció dels nostres homòlegs estatunidencs" assenyalava en una entrevista amb la televisió russa RTVI, i advertia que el seu país podria prendre mesures tècnic-militars si els Estats Units provocava a Rússia augmentant la pressió militar sobre el país.

L’OTAN rebutja les condicions

Mentrestant, la porta al diàleg no està tancada. En les darreres setmanes s’han organitzat reunions entre els representants dels països implicats, els EUA, l’OTAN i la comunitat europea, però de moment han conclòs sense avanços.

L’OTAN s’ha negat a complir les peticions del Govern de Rússia, que insistia en “la retirada de forces estrangeres, equipament i armes per a tornar a la configuració de 1997 en els territoris dels països que no eren membres de l’OTAN en aquesta data”. Això suposaria retirar les tropes de països com Romania i Bulgària, i l’Aliança Atlàntica ha rebutjat deixar sense defensa els seus integrants.

Oana Lungescu, portaveu de l’OTAN, va explicar que les peticions de Rússia causarien la creació de “membres de l’OTAN de primera i segona classe”, és a dir, uns amb presència militar i els altres sense, creant possibles bretxes de seguretat.

Dret a decidir

Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de Ciència Política de la UB apunta al Diari de Barcelona que "Putin vol deixar clar que mai acceptarà que Ucraïna ingressi a l'OTAN". Respecte a la possible ofensiva russa, que segons Biden es posarà en marxa abans de mitjans de febrer, Rodríguez-Aguilera no considera que sigui "massa probable" i afegeix que no es pot "descartar absolutament" perquè "els autòcrates són de vegades imprevisibles".

Per la seva banda, el professor de Relacions Internacionals de la UPF, Josep Ibañez, diu al DdB que aquesta demostració de força no és un primer pas per recuperar els antics estats de la URSS, sinó una estratègia "per a mantenir la seguretat física de Rússia", assegura. Això comporta la percepció que aquests països no tenen "dret a decidir sobre alguns temes amb plena sobirania", explica Ibañez.

Respecte al paper espanyol en aquest conflicte, ambdós coincideixen que Espanya actuarà segons l'OTAN, la qual "ha deixat clar que no intervindrà militarment, ja que Ucraïna no és membre d'aquesta organització", apunta el catedràtic Rodríguez-Aguilera. El professor Ibañez afegeix que "per la seva ubicació geoestratègica, no és a Espanya a qui li correspon liderar un esforç d'aquest tipus".