El crit d’alerta de les associacions d’exjugadors va obligar el govern de l’Estat a actuar d’urgència. El repunt de trucades de persones amb problemes de ludopatia durant la primera setmana de confinament va forçar l’executiu a limitar la publicitat dels jocs d’atzar i de les apostes per internet a una franja horària encara més restrictiva: de la una a les cinc de la matinada. És una mesura provisional que suprimeix quatre hores de l’horari permès per la legislació actual, que autoritza l’emissió dels anuncis entre les deu de la nit i les sis del matí.

“Els jugadors amb risc d’addicció ho passen molt malament. El confinament els provoca angoixa i ansietat, també algunes recaigudes”, assegura Francesc Perendreu, president de l’Associació Catalana d'Addiccions Socials, que argumenta que el joc en línia és una distracció molt temptadora: “Mentre jugues, no penses; és com una aspirina”. La mesura es va començar a aplicar l’1 d’abril i estarà vigent mentre duri l’estat d’alarma. La norma també prohibeix que els anuncis mencionin la situació d’excepcionalitat per incentivar el joc.

Un cop acabi l’estat d’alarma, els anuncis tornaran als canals de televisió, a la ràdio i a les plataformes digitals sense la restricció que els ha relegat a l’horari de matinada, però no serà així per gaire temps. La limitació horària dels anuncis de la una a les cinc de la matinada és una de les mesures del reial decret que el Ministeri de Consum està enllestint per regular aquest sector i combatre la ludopatia. Però hi ha una excepció: els anuncis d’apostes durant les retransmissions en directe d’esdeveniments esportius.

La mesura més controvertida

Les retransmissions esportives a la televisió i a la ràdio podran emetre publicitat d’apostes a partir de les vuit del vespre, quan acaba la franja més restrictiva de l’horari de protecció infantil. El decret permetrà que hi hagi anuncis des l’inici de la retransmissió fins al final, inclosos els descansos, tot i que s’hauran d’adaptar a les noves limitacions pel que fa al contingut dels missatges. El decret està en període d’al·legacions i estava previst que entrés en vigor aquest estiu, però l'estat d'alarma ha aturat totes les iniciatives legislatives. Fins que no s'acabi l'estat d'alarma, no es reprendran els procediments del decret.

“Els lobbies de la comunicació i els clubs de futbol són els que tenen la paella pel mànec. El futbol no s’aguanta sense els diners dels anuncis d’apostes”, sosté Perendreu, president d’una de les entitats que demana que el decret sigui més dur. D’entre les propostes suggerides, l’entitat vol que els anuncis de les retransmissions s’emetin a partir de les nou del vespre per tal de reduir una hora l’exposició dels menors a aquesta publicitat. “No llancem la tovallola, malgrat que des del primer dia sabem que el futbol no es toca”, conclou.

La pugna de les associacions de jugadors per forçar una regulació més restrictiva ve de lluny. La legislació actual —aprovada el 2011, en l’última legislatura de Zapatero— amb prou feines regulava la publicitat de les apostes en línia, i els esborranys del decret ja deixaven les retransmissions fora de les restriccions horàries. És una mesura especialment controvertida perquè a Espanya les apostes esportives es fan sobretot durant els partits. Segons les últimes dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc —l’organisme del ministeri que controla el sector—, les apostes en directe concentren el 61 % dels diners que mouen totes les tipologies d’apostes esportives.

El decret arriba amb retard

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el CAC, critica que la regulació del joc en línia, competència del govern de l’Estat, arriba tard. “Fa tres anys es podria haver fet un primer decret amb mesures inicials que haguessin regulat els bons de fidelització o l’aparició dels famosos als anuncis. Des de l’any 2017 demanem que això es reguli”, reivindica Roger Loppacher, president de la institució. Loppacher alerta que l’exclusió de les retransmissions esportives de les restriccions horàries podria comportar que a partir de les vuit del vespre “s’emetin molts anuncis d’apostes durant les retransmissions perquè no hi ha cap restricció quantitativa”.

El president del CAC, Roger Loppacher, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, en una roda de premsa, l'any 2019. FOTO: ACN

El CAC defensa la prohibició total dels anuncis de jocs en línia durant l’horari protegit, és a dir, que no es puguin emetre de les sis del matí a les deu del vespre. És una proposta més restrictiva que l’esborrany del decret i que Loppacher admet que podria perjudicar els ingressos publicitaris dels mitjans de comunicació: “Els mitjans són fonamentals, però la salut ha de prevaldre sobre altres interessos legítims; s’hauria de ser estricte amb l’horari protegit que protegeix la salut dels menors, els més vulnerables”.

En aquesta línia, Hibai López-González, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i expert en joc en línia, diu que els mitjans de comunicació “podrien sortir fins i tot més perjudicats que les cases d’apostes si es prohibissin els anuncis a les retransmissions perquè depenen molt dels ingressos d’aquesta publicitat”. López-González creu que les cases d’apostes, en canvi, podrien minimitzar el perjudici perquè tindrien més marge per redefinir les seves estratègies publicitàries.

L’últim estudi del CAC denuncia que els infants i adolescents estan molt exposats a la publicitat de les apostes, tant als mitjans convencionals com a internet. Amb el decret, les plataformes en línia  també estaran sotmeses a la mateixa regulació que la ràdio i la televisió, però segons Loppacher, aquestes mesures fan curt i han de ser un punt de partida: “S’hauria de ser més contundent a l’hora de regular-ho perquè hi ha el perill que la publicitat passi de la televisió i la ràdio a les plataformes en línia”. Entre altres mesures, es prohibiran els anuncis intrusius que se sobreposen a les pàgines web.

Els anuncis d’apostes i els joves

Des del món dels professionals de la sanitat, també són escèptics amb la nova regulació i lamenten que algunes de les mesures siguin tan permissives amb les apostes esportives. Susanna Jiménez, coordinadora de la Unitat de Joc Patològic del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge, posa en dubte l’èxit del decret perquè considera que la publicitat de les apostes té molta força a l’hora de persuadir els adolescents: “És una mica naïf pensar que els col·lectius vulnerables tancaran la televisió a les 20 h i deixaran de veure el partit. Això hauria d’estar prohibit”.

Segons les dades del Servei de Psiquiatria de l’Hospital, el nombre de pacients atesos menors de 25 anys amb problemes d’addicció ha crescut un 12,3 % en l'última dècada. “Els pacients d’ara tenen més problemes de joc en línia que de joc presencial. Veiem que en un any o un any mig ja comencen a tenir problemes d’addicció; abans, amb el joc presencial, podien trigar entre cinc i set anys”, alerta Jiménez. La seva unitat també ha presentat al·legacions al decret; demanen que es prohibeixi la publicitat de les apostes perquè argumenten que amb les restriccions no n’hi ha prou.

Fa dos anys, Itàlia va prohibir la publicitat de les apostes en una decisió pionera a Europa. El govern de la Lliga i el Moviment 5 Estrelles va defensar que era una mesura necessària per protegir la salut dels ciutadans. La Serie A, la lliga de futbol italiana, que sempre ha estat molt crítica amb la prohibició, sosté que ha provocat una pèrdua anual de més de cent milions d’euros per als clubs. “És molt recent i caldria esperar uns anys per veure si ha funcionat. La indústria sempre diu que la prohibició dona ales a les cases d’apostes il·legals”, afirma López-González.

Queixes del sector del joc

Les mesures del decret tampoc no agraden a les cases d’apostes. L’associació JDigital, que agrupa la majoria d’operadors de joc en línia a Espanya, considera que són mesures desproporcionades per al sector i que en realitat suposen una prohibició encoberta de la publicitat del joc en línia. En un comunicat, l’associació sosté que la proposta del ministeri “arracona i deixa molt poc espai” als seus anuncis. “Esperem que, amb les poques finestres de publicitat viables […], no es generin efectes indesitjats, com ara el trasllat de jugadors a oferta il·legal i no controlada”, avisa l’associació.

La restricció de la publicitat durant el confinament ha caigut com una galleda d’aigua freda en la indústria del joc. La cancel·lació de pràcticament totes les competicions esportives ha provocat una caiguda dels ingressos de les cases d’apostes. Segons JDigital, aquesta davallada d’ingressos se suma “a la contracció que el sector ja estava experimentant els últims mesos”. Segons les últimes dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc, els guanys dels operadors van caure un 3,23 % el quart trimestre del 2019.

El decret no tocarà les retransmissions però prohibirà les crides a apostar de l’estil “juga ja” o “aposta ara”. També vetarà la publicitat dels bons de benvinguda, que ja no podran superar els 100 euros. A més, les cases d’apostes tampoc no podran comptar amb persones famoses per promocionar-se. La contractació de presentadors de televisió, actors i futbolistes, que segons els experts consultats han contribuït a normalitzar les apostes com una faceta més de l’esport, ja no estarà permesa.

Les mesures del decret canviaran els missatges, però els anuncis no deixaran d’emetre’s; tampoc durant les retransmissions que reuneixen milers d’espectadors cada vespre. La restricció ha guanyat la partida a la prohibició.