Quan mig món estava encara enclaustrat a les seves cases, els governs de gairebé una vintena de països van començar a treballar en aplicacions de rastreig per a detectar els moviments del virus davant la por que, quan ens poséssim en marxa de nou, no hi hagués manera de controlar els rebrots.

El Japó ha presentat aquest divendres COCOA, acrònim de COVID-19 Contact Confirmation Application, l'aplicació amb la qual els japonesos podran saber si han estat en contacte amb una persona que hagi donat positiu en coronavirus.

Aquesta aplicació notifica a les persones que han estat a menys d'un metre de distància d'un infectat durant més de quinze minuts en els últims catorze dies perquè voluntàriament es posin en quarantena o sol·licitin ajuda mèdica.

Funcionament de l'aplicació de rastreig japonesa. COCOA 

També aquesta setmana Alemanya ha presentat Corona Warn App, una aplicació que segons informava Reuters aquest dijous, en 24 hores havia estat descarregada per 6’5 milions d'alemanys. Països com la Xina, Àustria, República Txeca, Itàlia, Polònia, França, Regne Unit o Rússia també han desenvolupat la seva pròpia aplicació per a rastrejar els contagis de coronavirus.

Els pioners del rastreig
Xina va ser el primer país a utilitzar el poder del mòbil per rastrejar el virus en la seva població. L'aplicació utilitzada pel gegant asiàtic des de mitjans de març usa la geolocalització GPS i informació personal dels ciutadans com a eina de control i localització dels casos de coronavirus. Durant el mes d'abril el model xinès va ser replicat per països com Israel, Singapur o Corea del Sud, tots amb funcions molt precises de traçabilitat dels usuaris i els seus contactes.

En altres països com Rússia o Polònia van posar en marxa aplicacions que a més de fer seguiment per GPS, també exigien als seus usuaris selfies per demostrar que estaven a casa. A Polònia les crítiques van fer que es deixés d'utilitzar, però a Rússia continua vigent en les zones amb més restriccions: a Moscou si no pots fer-te la foto o l'aplicació detecta que has abandonat el domicili, et pots trobar amb una multa d'uns 50 euros.

Vladimir Perevalov ensenya l'aplicació russa al seu mòbil, que fins ara li ha costat tres multes. AP

No obstant això, en molts països aquests models d'aplicació generaven fa ja dos mesos un gran debat entorn de l'amenaça a les llibertats individuals que suposa la utilització de geolocalització i dades personals per part dels governs.

En aquest sentit, la Unió Europea (UE) aprovava a principis de maig una normativa de protecció de dades per al desenvolupament d'aplicacions de rastreig del coronavirus. En tots els territoris de la UE aquestes aplicacions havien de comptar amb el consentiment dels usuaris i ser de caràcter voluntari.

Apple, Google i la privacitat dels usuaris
A mitjans de maig, Apple i Google van llançar una API (Interfície de Programació d'Aplicacions) amb la finalitat que les autoritats sanitàries de cada país poguessin crear aplicacions de rastreig del virus.

El model presentat pels dos gegants tecnològics seguia el criteri de respectar la privacitat exigit per la Unió Europea: "La privacitat, la transparència i el consentiment són de gran importància en aquest esforç i esperem construir aquesta funcionalitat en consulta amb les parts interessades", indicava el comunicat comú.

Imatge presentada en el comunicat comú d'Apple i Google.

D'aquesta manera les aplicacions desenvolupades a partir d'aquest model funcionen a través de la tecnologia Bluetooth amb encriptació de dades, sense accedir a la ubicació per GPS.

Si dues persones amb l'aplicació descarregada estan més de cinc minuts a una distància menor de dos metres, en els seus dispositius es genera un codi que, en cas que un dels dos sigui positiu en coronavirus en un període de quinze dies i el comuniqui, generarà un codi que avisarà a l'altre. Si no, aquesta informació s'esborrarà com a màxim en 30 dies. 

Aquest model, amb alguna modificació en temps de contacte o distàncies, ha estat l'utilitzat pel Japó, Alemanya o Itàlia, primer país europeu a implementar una app de rastreig.

Funcionament de l'aplicació de rastreig alemanya. Corona Warn App 

No obstant això, altres països com Regne Unit o França han creat la seva pròpia aplicació no compatible amb l'API de Google i Apple. Al país gal, l'aplicació Stop Covid ha generat bastanta polèmica ja que, encara que també funciona a través de Bluetooth, les dades obtingudes sí que són emmagatzemades per les autoritats i no s'eliminen en un període de quinze dies.

A més de la polèmica, el nom de l'aplicació també va generar bastanta confusió. Molts francesos es van descarregar per error altres apps disponibles amb noms similars, com l'aplicació de la Generalitat, que va tenir un gran nombre de descàrregues. L'aplicació Stop Covid19 Cat és una aplicació informativa que recull dades per crear mapes de calor del virus, però no és una aplicació de rastreig.

L'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) ha creat un projecte de seguiment de les 25 aplicacions de rastreig que ara mateix estan en marxa en el món. "Una onada d'aplicacions ha començat a rastrejar-nos, ara ens toca a nosaltres rastrejar-les". L'objectiu és conèixer el marc comú d'aquesta nova eina de control i saber com s'aplica en els diferents llocs del món.

Dades dels 25 paisos amb aplicació de rastreig. MIT

L'experiment canari.
Espanya també va anunciar a mitjans de maig que duria a terme una prova pilot de la seva pròpia aplicació de rastreig del virus a partir de l'API de Google i Apple. La vicepresidenta Nadia Calviño explicava el 20 de maig en el Congrés que la prova pilot d'aquesta aplicació es posaria en marxa el mes de juny a l'illa canària de la Gomera.

La VP @NadiaCalvino en @Congreso_Es:

Se trabaja con el Gobierno de Canarias para estudiar la posibilidad de realizar allí el primer proyecto piloto de una app interoperable y respetuosa con la privacidad para apoyar a la red sanitaria en la prevención de contagios del #COVID19 pic.twitter.com/y6PKnTprP7

— Asuntos Económicos y Transformación Digital (@_minecogob) May 20, 2020

Dijous passat el president del Cabildo de la Gomera, Casimiro Curbelo, confirmava que les proves es duran a terme amb 2.000 voluntaris de la capital de l'illa, als quals en els pròxims dies s'informarà sobre el funcionament de l'aplicació.

La teoria del 60%
En la presentació ahir de COCOA, el ministre de salut nipó Katsunobu Kato expressava que amb l'aplicació "s'espera frenar el contagi de l'epidèmia, sempre que augmenti el nombre de persones que la facin servir". Segons EFE, el primer ministre japonès, Shinzo Abe, havia xifrat anteriorment en un 60% les persones que han de descarregar l'aplicació per a evitar un nou confinament.

En aquesta línia, 12 d'aquestes apps desenvolupades a partir de l'API de Google i Apple, i per tant voluntàries, indiquen que per a ser efectives cal que se les descarregui un 60% de la població. Aquesta xifra concreta surt d'un estudi de la Universitat d'Oxford publicat a l'abril i que analitzava la població necessària en sistemes de rastreig perquè aquests sistemes fossin veritablement efectius. Aquesta elevada proporció ha generat un gran debat quant a l'efectivitat d'aquesta mena d'aplicacions ja que l'ús de telèfons intel·ligents varia segons zones o sectors de població.

No obstant això, la revista MIT Technology Review, de l'MIT publicava fa uns dies un reportatge en el qual una de les autores de l'estudi explicaven que les dades s'han malinterpretat.

“There’s been a lot of misreporting around efficacy and uptake [of COVID apps]…suggesting that the app only works at 60%—which is not the case” says Andrea Stewart, a spokeswoman for the Oxford team. In fact, "it starts to have a protective effect [at] much lower levels.” https://t.co/kJxusIpEYA pic.twitter.com/03igiL2GaQ

— Pollyanna Sanderson (@PrivacyPoll) June 8, 2020

Segons Andrea Stewart, una de les autores, l'estudi afirma que les aplicacions podrien eradicar el coronavirus si les fes servir un 60% de la població, no obstant això diu que s'ha omès l'altra meitat de la frase: “amb nombres inferiors d'usuaris, estimem una reducció del nombre de contagis i morts”.

La investigadora explica així que no és que una menor proporció del 60% faci aquestes aplicacions inefectives, sinó al contrari, si arriben a més de la meitat de la població, és molt possible que gràcies a elles pugui eradicar-se el virus.