En ple batibull de la Festa Major de Gràcia, ens reunim amb Lina López, Presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia. A la plaça de la Vila es respira ambient festiu. Son dos quarts de sis de la tarda i d’aquí mitja hora comença un dels actes més esperats de la festa: l’entrega de premis dels guarnits de carrers i places.

Demanem a la senyora López que ens acompanyi a fer un volt per la icònica, com diu ella, plaça de la Vila de Gràcia. Se senten de fons els diferents cercaviles que han organitzat els festers i festeres per tal d’entrar a la plaça a ritme de tambors i trompetes que interpreten cançons populars. Alguns han actualitzat el repertori i interpreten Shakira i Bizarrap sessió 53. Hi ha ganes de festa. 

L'alegria ve acompanyada, també, d'alguns temes que preocupen el veïnat de Gràcia i que omplen els titulars d'aquesta setmana: el turisme, la massificació i les noves mesures que entraran en vigor l’any que ve. 

Ens trobem a la plaça de la Vila de Gràcia, un dels punts més cèntrics i concorreguts del barri. Aquí sempre té lloc una tarda molt especial pels graciencs i gracienques.
Sí, avui és el nostre dia perquè més enllà del concurs, estem tots junts. Hi ha molta expectativa per saber qui guanyarà.

És una plaça emblemàtica per a tots els veïns del barri. Té algun record especial aquí?
Sí, el pregó de l’any passat. Era la primera vegada que m’estrenava en el meu rol i recordo obrir les portes del Districte per sortir al balcó i donar la benvinguda a tothom. Va ser espectacular.

És el seu segon any com a presidenta, agafa el relleu a Carla Carbonell després que ella ocupés vuit anys el càrrec. Amb quin objectiu va entrar i com es manté?
L’objectiu era mantenir la tradició i fer alguns canvis dins de la Fundació i l’expectativa és anar millorant. Estem fent el màxim possible per canviar i millorar la festa.

S’està parlant força de la Festa Major de Gràcia i hi ha polèmiques que es repeteixen any rere any, com la massificació i el turisme. Quina resposta dona la Fundació i el Districte davant de l'entrada massiva de turistes?
És una realitat, però la massificació és un tema que des de la Fundació no podem controlar del tot perquè el guarnit de Gràcia és un reclam turístic. Hem de mirar com podem disminuir la massificació.

Aquests dies llegíem a la premsa que ‘Gràcia mor d’èxit’. Estem parlant d’una mort de debò o és l’inici d’un canvi on caldrà adaptar-se?
És l’inici d’un canvi que s’ha de fer de manera progressiva. El context ens demana un canvi per millorar la Festa Major.

Alguns carrers, com el Tordera i Fraternitat de Baix, ja han retirat la barra al carrer i altres com Verdi es plantegen deixar de fer concerts a les nits i passar a fer-los a l’hora del vermut. És partidària d’aquest nou model? 
Les comissions tenen l’opció de fer la seva pròpia programació d’activitats. Evitar les activitats nocturnes i fer-ne de diürnes podria ser una opció, però ho hem de consensuar i veure com podem treure alguna cosa positiva.

Ja heu avançat una proposta per l’any vinent, l’anomenada ‘nit tranquil·la’. Com convencereu els veïns per instaurar-la? 
Els organitzadors hem fet un canvi en el reglament intern i hem aconseguit la ‘nit tranquil·la’, on la majoria de les comissions programaran una nit sense concerts o activitats sense amplificació de so. Així abaixarem el volum i la gent que no és tan festera es podrà integrar. També es podran fer sopars de germanor i activitats més silencioses.

Hi haurà comissions que voldran mantenir el format dels concerts i el servei de barra, especialment en places com la Vila de Gràcia on els Castellers de Gràcia ofereixen grans concerts pel jovent. Com resoldreu la varietat d’opinions? 
Hem d’entrar en un debat per parlar de com arribar a tot allò que volem aconseguir.

Per molt que es facin aquests canvis, hi ha un aspecte que no es pot controlar i és la difusió de les Festes de Gràcia a través de les xarxes socials, com TikTok, que atrau a tants turistes. Això s’escapa de les mans de la Fundació i del Districte, no?
En això no tenim cap control. El fet que tothom faci una crida a venir a una activitat és interessant, però és que no podem acollir tants visitants. Els carrers són petits i costa controlar la gent i la quantitat. Per això tenim els controls d’accés, és la manera per controlar el flux.

@ordatwins La Fiesta Mayor de Gràcia 2023!! You cant miss this 😍 save the dates and go to gràcia neighborhood then to celebrate ✨🕺🏻 #barcelonaplans #barcelonatips #barcelonaguide #barcelonalife #barcelonacity #barcelonagracia #festamayorgracia #festamayor2023 ♬ Old Money - Mark Whalen & Niko Bokos

Les llargues cues i la quantitat de visitants fan que no hi hagi espai per fer activitats i trobades populars. Això provocarà la pèrdua de l’esperit popular i de barri de la Festa Major?
Crec que no. Qui estima la festa continuraà fent festa encara que tingui aquestes limitacions d’espai o d’accés.

Defensa la participació de les festes com a mètode d’integració. Què li diria a algú per animar-lo a participar de la cultura popular?
Que més que una festa, és germanor, cohesió social i és un model d’integració i això és molt important dins de la societat.

De fet, abans d’ocupar el càrrec de presidenta, va estar implicada en la preparació de les Festes i en concret en la recuperació de carrers com Perill i Lluís Vives. Què recorda d’aquella època?
Quan vaig arribar a Barcelona, les Festes de Gràcia em va sorprendre molt perquè al meu país això de compartir amb el veí un objectiu comú no existeix i em semblava una cosa molt especial.

És provinent de Caracas (Veneçuela). Gràcia és un barri acollidor?
Sí, i les comissions són models d’integració. Fa dies passejava pels carrera i se’m va acostar una noia que em va dir que sabia que la presidenta de la Fundació era veneçolana i li vaig dir que era jo mateixa. Resulta que ella també ho era. Em va explicar que havia arribat a Barcelona el 2017 i que participar de les Festes havia estat una bona manera per integrar-se i parlar català. És la manera per canviar la perspectiva de vida i de sentir-te part de la família gracienca.

Mentre passegem veig moltes pintades on es pot llegir ‘Tourists go home’, és a dir, turistes marxeu a casa. Si la massificació turística no es pot controlar, com es pot educar al turista que ve a Barcelona i abusa de la Festa Major?
Hem de treballar molt i continuar dient que s’ha de respectar el guarnit i el veïnat. Potser el missatge no arriba tant com voldríem però hem de continuar dient al turista incívic que respecti el guarnit i el veïnat.

Pintades 'Tourst go gome' al carrer Ramón y Cajal (Gràcia)

Dilluns es va celebrar el pregó de Festa Major. Com és que no vau comptar amb la presència de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni?
Tenia altres activitats aquell dia, però sí que estava la regidora de Gràcia, qui representa molt bé el Districte.

Sí, Laia Bonet, qui va ser xiulada.
Però va ser un moment que no va tenir més rellevància que la que va tenir.

Què destaca del pregó d’Andrea Porta i Àlex Cano, capitans dels equips femení i masculí del Club Esportiu Europa de futbol?
El fet que parlessin de temes de dones, de la igualtat i la violència de gènere. Hem de canviar la mentalitat i estar oberts a aquests temes. Tothom ha de ser conscient i participar més.

El masclisme continua sent un motiu de preocupació per les dones quan surten de nit. Gràcia vetlla per la seva seguretat?
Sí, estem treballant-hi. Col·laborem amb el Districte de Gràcia i volem minimitzar l’impacte de la violència.

Amb l’entrega de premis comença la recta final de la setmana de Festa Major. Teniu algun sistema de valoració de les festes?
Al final fem una valoració general. A partir d’aquí, fem canvis i millorem el que sigui.

Serà allà on portarà noves propostes?
Sí, les portaré al Patronat.

Comencen a sonar els timbals i la impaciència de la gent arriba a l'entrevista

Arriba el moment de l'inici de l'entrega.
Sí, queden menys de cinc minuts. Vaig cap allà!

Que vagi bé. Bona Festa Major!