'Livercolor', l’eina d’intel·ligència artificial que millorarà els trasplantaments de fetge - Diari de Barcelona

Cada any es produeixen més d’un miler de trasplantaments de fetge a Espanya. Això suposa que aquest òrgan sigui el segon en el rànquing de trasplantaments a l’estat, just per sota del ronyó. Tot i així, la causa més freqüent per descartar els fetges donants és per la quantitat de greix que contenen. Aquest greix, després de la conservació en fred de l’òrgan, forma petits cristalls que trenquen les cèl·lules hepàtiques i l’acaben danyant.
Investigadors del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus i de la Universitat Pompeu Fabra han desenvolupat Livercolor, una tecnologia d’intel·ligència artificial que permet analitzar objectivament aquesta quantitat de greix i determinar la seva validesa per a futurs trasplantaments.
Investigadors del #VHIR i la @UPFBarcelona han desenvolupat #Livercolor, una eina d'intel·ligència artificial que ajudarà a detectar si un fetge és util per trasplantar. L'eina permetria aprofitar un major nombre de fetges candidats a trasplantaments.
— Vall d'Hebron Institut de Recerca (@VHIR_) October 21, 2020
? https://t.co/cyQZExWPvf pic.twitter.com/lE32bdgram
Segons ha afirmat al Diari de Barcelona la Dra. Concepción Gómez-Gavara, cirurgiana del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora de l’àrea de Malalties Digestives i Hepàtiques del VHIR, moltes vegades l’anàlisi del fetge s’acaba decidint “sense tenir un mètode ràpid per diagnosticar-ho”.
És a dir, malgrat que la manera clàssica de conèixer els nivells de greix és a través d’una biòpsia hepàtica, en la majoria de casos acaba sent el cirurgià o cirurgiana qui decideix subjectivament l’estat de l’òrgan en funció del color que presenta. Els fetges amb greix poden ser relativament identificables perquè presenten tonalitats grogues.
Objectivitat i rapidesa
Amb el propòsit d’objectivar aquestes anàlisis i aconseguir un resultat ràpid i clar, s’ha desenvolupat el nou mètode de Livercolor. Una tecnologia basada en fotografiar el fetge des d’un mòbil on la imatge passa per algoritmes d’intel·ligència artificial capaços de valorar el color i la textura de l’òrgan. Aquesta eina permetria, doncs, aprofitar un nombre major de fetges que, de l’altra manera, acabarien sent descartats.
El projecte es va iniciar el 2018, quan va sorgir la idea de perfilar la tècnica que la Dra. Gómez-Gavara havia practicat durant la seva estada a París en l’àmbit de la cirurgia programada i trasplantaments. Una tècnica que ja implicava el fet de fotografiar els fetges i valorar el seu estat segons el color. Tot i que la metodologia podia ser bona, encara faltava professionalitzar-la. Doncs, un grup d’investigadors mèdics i enginyers es van unir per portar a terme aquesta idea.
Més concretament, el projecte el formen l’àrea de Malalties Digestives i Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i de la Unitat de recerca BCN MedTech juntament amb el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF.
Per tal de materialitzar la idea, han rebut un finançament de 110.000 euros per part de la Fundación Mutua Madrileña. Actualment, la Dra. Gómez-Gavara ha manifestat que Livercolor es troba en la fase de productivització per passar-ho a llenguatge matemàtic i poder desenvolupar correctament l’algoritme. En aquest procés s’han sumat alguns professors associats de la UPF per ajudar en la part més informàtica del projecte.
Nous horitzons
Livercolor ha passat a formar part del programa de Preacceleració de Barcelona Activa, una iniciativa d’acompanyament a projectes emprenedors en fases força inicials amb un gran impacte tecnològic. Observant la trajectòria que està portant fins ara el projecte, aquesta tecnologia d’intel·ligència artificial es podria arribar a aplicar en altres tipus de trasplantaments.
Així ho ha declarat la Dra. Gómez-Gavara, que diu que estan fent “la primera fase d’experimentació al ronyó”. Això suposaria que l’òrgan amb més nombre de trasplantaments a l’any també podria disposar d’aquest nou mètode eficient.

