Teodosio Huanca, màxim expert global en llames, està sorprès i molt interessat davant la notícia que els anticossos d'aquest camèlid donin esperança en la lluita contra la Covid-19, virtut que s'uneix a la seva més prosaica però igualment lloable capacitat per abatre la inseguretat alimentària.

Des de l'Estació Experimental Agrària d'Illpa, a les altures andines de la província peruana de Puno, hàbitat natural que aquesta espècie comparteix amb els seus cosins alpaca, guanac i la silvestre vicunya, el doctor Huanca reconeix que ja se sabia des de feia temps que els anticossos dels camèlids sud-americans tenien característiques que facilitaven l'acció contra alguns virus.

No obstant això, el que ha fet interessant l'experiment és descobrir que l'anticòs doble de la llama, de menor grandària, sí que es pot introduir en la Covid-19 i contribuir, així, a la prevenció contra el virus, segons que apunta l'investigador, que porta 35 anys investigant aquests animals.

Un estudi difós aquesta setmana per la revista Cell realitzat per investigadors de les universitats de Texas (EUA) i Gant (Bèlgica) apunta que anticossos procedents de Llamas (Lama glama), que tenen una grandària menor, permeten atacar el virus que causa la Covid-19 i evitar que contagiï altres cèl·lules.

Encara no s'han fet proves en humans, però aquest nou descobriment obre una via nova per un possible tractament que ajudi les persones infectades a disminuir la gravetat de la malaltia.

Llama a la ciutat d'històrica de Machu Picchu. Foto: Juan Carlos Gómez

Rude i suau
Alienes a tots aquests experiments, centenars de milers d'aquests camèlids viuen les seves afables vides en les inhòspites altures dels Andes, on formen part integral del paisatge i on són un animal domèstic útil i manejable, la qual cosa també ha servit per convertir-los en un animal de confiança per a la recerca.

Gustavo Gutiérrez, investigador de la Universitat Nacional Agrària del Perú, explica que és un animal que sobreviu amb pastures de baix contingut nutricional, requereix poca aigua, es cria en solitari, és bastant fort, robust i resisteix bé les malalties. Les llames tenen baixa mortalitat si es compara per exemple amb l'alpaca. Això sí, té un baix índex de reproducció.

Aquestes virtuts, no obstant això, no han impedit que en els últims temps el nombre de caps de llama hagi baixat de manera cridanera en relació amb la cria d'alpaques, menys resistents però que produeixen una desitjada fibra natural per a la indústria tèxtil.

Seguretat alimentària
Això representa, segons Huanca, un desaprofitament de les capacitats d'aquest animal que sobreviu sobre els 4.000 metres d'altitud i que, consumint pastures no desitjades per altres animals, produeix una carn que és 23 % proteïna, magra i que requereix poca aigua.

"La llama és l'animal del futur", insisteix Huanca. Consumeix pastures que no volen els ovins ni el bestiar boví, i quan s'aplica certa tecnologia en la seva criança, pot arribar als 200 quilos en pes viu. Un desenvolupament de la seva criança garantiria, segons l'investigador, la seguretat alimentària en una zona com els alts Andes, assolada per la malnutrició.

Abans de l'arribada dels espanyols es calcula que hi havia fins a 23 milions de llames a la regió andina, on eren i encara són també importants animals de càrrega. Amb els anys el nombre de llames va caure i la seva criança es va limitar perquè era poc rendible. Ara els preus han pujat i la llama és atractiva novament com a aliment, però Huanca adverteix que cal treballar en la seva promoció i la seva criança per fer-la més competitiva.

Peluix simbòlic
Més enllà de la seva capacitat com a font d'aliment, la llama també destaca per la seva simpatia davant els ulls del món, com un animal afable, poc agressiu, i que té forma de peluix. Tot això l'ha convertit en un animal que ha despertat el furor de les masses.

Cercador de peluixos de llama a la web d'Amazon

És una de les seves característiques, sobretot de la tipus chago, les més peludes, perquè com que són dòcils, es deixen rentar bé la llana i queden com a peluixos que s'exhibeixen i es mostren als turistes... "Aixeca el cap, camina de manera suau, és altiva i té ulls grans, i així captiva la gent, la qual cosa no passa amb les alpaques", apunta l'investigador.

L'amor a la llama, més enllà de la utilitat per combatre pandèmies, també es troba clavat en el món andí, que veu aquest animal com un regal vinculat a rituals ancestrals.