Aquest juliol fa cinc anys que va entrar en vigor la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda per diverses forces socials i associacions de drets civils com a llei mordassa, la qual, ja des dels inicis, va generar una gran polèmica.

L’articulat es va aprovar el 26 de març del 2015 gràcies a la majoria absoluta que disposava el Partit Popular al Congrés i als vots d’Unió del Poble Navarrès (UPN). El text legal defineix la llei de seguretat ciutadana com a requisit indispensable "perquè l'exercici dels drets i les llibertats reconegudes i emparades per les constitucions democràtiques pugui exercir-se lliurement per la ciutadania".

Una part significativa del contingut va encaminada a regular les intervencions de la policia i les forces i cossos de seguretat, i la potestat que tenen per dictar ordres, per entrar als domicilis, requerir la identificació de persones, efectuar comprovacions i registres a espais públics, establir restriccions de trànsit i controls, així com altres mesures extraordinàries “en situacions d’emergència imprescindibles per garantir la seguretat ciutadana”. A més a més, la llei regula per primera vegada els registres corporals externs.

Diversos partits polítics consideren que la llei mordassa vulnera el dret fonamental de la llibertat d'expressió

Per tot això, la nova llei no es va escapar de la controvèrsia, perquè podia entrar en col·lisió amb drets fonamentals. Inclou 44 conductes, qualificades de molt greus, greus o lleus i que poden ser sancionades amb multes que van des dels 100 fins als 600.000 euros.

Per exemple, organitzar mobilitzacions no autoritzades pot arribar a sancionar-se com a falta greu i amb una multa de fins a 600.000 euros si les protestes es desenvolupen a prop d’institucions com el Congrés. O, per exemple, organitzar mobilitzacions a través de les xarxes socials també pot convertir-se en falta si es considera que el propòsit és iniciar manifestacions sense permís.

Altres conductes tipificades com a faltes són irrompre en actes públics com els mítings, els espectacles esportius o religiosos, amb una multa de fins a 30.000 euros, o també negar-se a ser identificat per la policia o fotografiar els agents. Concretament, la llei recull que l’ús no autoritzat d’imatges o de dades personals d’autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat que puguin posar en perill la família o la seva seguretat tindran una sanció econòmica de fins a 30.000 euros.

Les reaccions dels diferents partits polítics no van trigar a arribar. El 25 de maig del mateix any, l’oposició liderada per l’actual president del govern, Pedro Sánchez, va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei, perquè considerava que vulnerava una dotzena d’articles constitucionals i afectava els drets fonamentals de la tutela judicial efectiva, manifestació, reunió i expressió.

Manifestació contra la llei mordassa a Barcelona. Foto: Anna Celma

Segons el jurista i catedràtic de Filosofia del Dret, Josep Joan Moreso, "dir que la llei suposa una vulneració dels drets i les llibertats fonamentals és dir molt, nogensmenys, és cert que té un concepte de seguretat ciutadana que va més enllà de garantir els drets i les llibertats fonamentals". El catedràtic planteja que "probablement, la llei no tenia un sol objectiu, volia regular un àmbit important que necessitava ser actualitzat. Ara bé, és possible que pretengués dotar de més recursos els cossos de seguretat enfront de les protestes i la dissidència".

Diversos diputats i grups parlamentaris van presentar propostes d’esmena el 14 de març del 2018 que tendien a un concepte més respectuós dels drets i les llibertats fonamentals, i suprimien elements que desentonaven amb això, com la identificació de les persones, els registres personals i la potestat dels cossos en casos d’exercici del dret de manifestació i reunió. Tanmateix, les esmenes a l’articulat van quedar sense tramitar a causa de la suspensió de la legislatura.

Moreso reitera que la llei de seguretat ciutadana no suposa una inversió de l’Ordre Constitucional, però que seria més adient i "més d'acord amb la Constitució, una concepció de seguretat ciutadana només com a protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques", tal com va proposar el grup parlamentari Unides Podem.

La llei de seguretat ciutadana en temps de coronavirus

De fet, PSOE  i Unides Podem s'havien compromès, abans d'arribar a la Moncloa, a derogar aquesta llei de seguretat ciutadana als seus programes electorals i a plantejar mesures amb l’objectiu de limitar les actuacions policials. Si bé el líder socialista es va comprometre a aprovar una nova llei de seguretat ciutadana que substituís l’anterior i que garantís determinats drets i llibertats fonamentals, la formació morada va anar un pas més enllà i va apostar per posar fi a la llei mordassa.

Tanmateix, aquestes promeses mai s’han arribat a materialitzar, ans el contrari, ja que l’executiu espanyol ha utilitzat de manera recurrent la llei de seguretat ciutadana durant els 75 dies d’estat d’alarma com a marc legal per evitar concentracions no permeses i mantenir l’ordre en plena pandèmia. Durant aquest període, s’han interposat un milió de multes.

Davant l’ús que n’ha fet el govern, organitzacions com Amnistia Internacional s’han mobilitzat per revertir aquesta situació. El 30 de juny es van presentar al Congrés dels Diputats 142.000 signatures per exigir la modificació urgent d’una llei que "limita l’exercici dels drets humans com la llibertat de reunió, expressió i informació”. A més a més, un informe elaborat per la mateixa organització posa sobre la taula l’arbitrarietat de les forces de seguretat durant el confinament, ja que, segons Amnistia Internacional, van actuar de manera coercitiva i sense uns criteris clars d’operació, especialment sobre grups vulnerables i amb necessitats específiques.

Tras #5AñosDeMordazas Pedimos la modificación urgente de la #LeyMordaza y la eliminación de los artículos que limitan la libertad de reunión, expresión e información y se evite el uso excesivo de la fuerza o las actuaciones arbitrarias de la policía.
✍️?https://t.co/J1dPSe47e3

— Amnistía León (España) (@AmnistiaLeon) July 6, 2020

Amnistia ha detectat 61 casos de persones que han patit violacions i abusos contra els drets humans en cinc estadis diferents. En primer lloc, destaquen les persones amb situació de pobresa, a qui s’ha denunciat per incomplir les mesures del confinament, sobretot, a grans ciutats com Madrid, Barcelona o València. Des de Samur Social es va detectar que, durant les primeres setmanes de confinament, la situació va ser complicada per la falta d’instruccions clares de la policia i la manca de coordinació.

L’informe també posa en relleu l’arbitrarietat policial o l’obstaculització del treball periodístic. Es va donar algun cas, com el del periodista d’Hala Bedi, en què va haver d’identificar-se reiteradament com a periodista fins que, finalment, se li va ordenar que deixés de gravar un desallotjament local a Vitòria per part de l’Ertzaintza. També el van obligar a entregar els enregistraments i el telèfon mòbil si no volia que el detinguessin, i el van amenaçar amb una multa de 40.000 euros. Finalment, les forces policials van retornar-li els enregistraments. Amnistia inclou situacions amb un ús desproporcionat de la força per part de la policia amb deixos racistes o el registre a domicilis sense ordre judicial.

Moreso considera que no és justificable "cap limitació dels drets aliena als perills intrínsecs de la pandèmia". En especial, "qualsevol limitació de la llibertat d’expressió", cosa que es consideraria una vulneració constitucional d’aquest dret fonamental.

Tot i això, el jurista argumenta que la "limitació dels drets de circulació, manifestació i reunió estan clarament justificats". Considera que tots els drets poden entrar en conflicte amb altres drets i que tenen límits. "Abans que el meu dret de circulació hi ha el dret dels altres de no ser danyats per mi", exemplifica. Per tant, "l’única manera de fer compatibles aquests drets era el confinament". Tanmateix, reitera que no es tracta d’una suspensió dels drets, sinó d’una limitació temporal.